Espiritualitat ‘pija’ (1)
"Els pijos viuen atemorits per la possibilitat que la seva riquesa els impedeixi entrar al regne del cel"
BarcelonaEls pijos viuen atemorits per la possibilitat que la seva riquesa els impedeixi entrar al regne del cel. Sempre tenen present que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que bla, bla, bla. Ara bé, si aquesta por fos una mica més consistent, es desprendrien de les possessions i, com sant Francesc i santa Clara d’Assís, farien vot d’absoluta pobresa. Però no, prefereixen retenir botí (“ Virgencita, que me quede como estoy ”) i anar fent i desfent com sempre. Fien la salvació eterna a la pregària, i aquí (al jardí del xalet, a la pista del club, a la llotja del teatre) pau i després glòria.
La caritat -cristiana, esclar-és a l’ordre del dia i no és estrany que un dissabte a la tarda algú de la noble família que ens ocupa s’excusi després del cafè i el puro (que no perdona) per anar a complir amb la ineludible i reconfortant acció catòlica com a voluntari en un alberg del casc antic.
Els exercicis espirituals en forma de pelegrinatge a Medjugorje o d’hospitalitat a Lourdes també funcionen. Ara s’han posat de moda els refugis d’Emaús, on les ànimes pijes troben consol al neguit que els provoca el seu comodíssim destí gràcies a joves capellans d’alçacoll preconciliar que els garanteixen amb veu melosa que Déu els tindrà en compte i que són boníssimes persones. Els més temorencs opten perquè la seva influència i finances les gestioni directament l’Opus Dei, que s’encarrega d’organitzar-los-ho tot, talment com fan els agents amb les estrelles de Hollywood.
Molts cadells pijos, abans d’ingressar a la universitat o en els primers cursos, ocupen un dels dos mesos d’estiu (l’altre a Menorca) anant a l’Àfrica a construir amb les pròpies mans una escola. Quan tornen ho fan renovats i t’ho expliquen amb detall mentre la minyona serveix a coberta una amanida de pasta ( “Porque mira, yo a Samira le pido que para el pícnic del barco no se complique, que haga cosas de verano, tortillas de patata, gazpacho, ensaldas de arroz o pasta, lo típico que a todo el mundo le gusta, no hace falta liarse con experimentos. Le digo: «Samira, ¡que estamos de vacaciones!» ¿Te ha contado ya Puco su viaje a África con los negritos necesitados? Ha vuelto más hombre, ¿no te parece?, con la mirada más limpia”. )
