Vida regalada

Grimpar

"De l'amarratge (en diuen 'amarre') al Reial Club Nàutic, també a Barcelona, tenir abonament (' abono' ) al Liceu, ser membre del Cercle ('Círculo')"

Un cop ampliada i consolidada la fortuna gràcies a la dictadura franquista, de la qual formaran part activa des d’ajuntaments, ministeris, direccions generals o consells d’administració, i a base de grans dosis de ciment armat i, de vegades, no tan ben armat, els pijos poden començar la seva escalada social adoptant maneres aristocràtiques perquè sembli que la seva fortuna és d’origen mil·lenari. La resta hem de creure que ells ja eren aquí, al planeta Terra, rics i ben plantats, molt abans del Big Bang.

Aquest col·lectiu té diverses formes de grimpar o, com diuen a Madrid, de “ quitarse el polvo de la dehesa ”. Una de les més comunes és aconseguir que algun dels seus cadells, dels molts que acostumen a tenir, es converteixi, via estudis universitaris, en un professional de renom, ja sigui en forma d’advocat, metge o arquitecte. Generar una subnissaga de professionals de prestigi en aquests tres àmbits és molt adequat perquè així la tribu té les necessitats perfectament cobertes sense que calgui sortir de la zona de superconfort (Pedralbes) per anar a ca l’oculista, fer testament (una de les seves principals activitats) o redecorar la masia. Tot queda a casa.

Altres maneres de grimpar són fer-se soci del Reial Club de Tennis de Barcelona, fer-se’n del Real Club de Polo, tenir amarratge (en diuen “ amarre ”) al Reial Club Nàutic, també a Barcelona, tenir abonament (“ abono” ) al Liceu, ser membre del Cercle (“Círculo”), del mateix Liceu i de l’Ecuestre, ser numeraris o supernumeraris de l’Opus i portar els nanos al Viaró, el Canigó o el Xaloc, aconseguir ser membre de la directiva del Barça -si no president-, comprar-se una casa a la Cerdanya (i fer-se soci del Reial Club de Golf), anar a missa com a mínim cada diumenge a Sant Ot (“San Odón”) o a Sant Gregori Taumaturg (“San Gregorio Taumaturgo”) i fer després el vermut (“ el aperitivo ”) a L’Indret de Semon o comprar-li l’equivalent postmodern del braç de gitano a l’Oriol Balaguer. Casar-se amb un Trias-de-Bes-Sagnier-Milá-Arnús o, directament, amb l’hereu de la Corona britànica també podria funcionar.

Més continguts de