Homosexual i ‘pijo’? Impossible!
"Si n'hi ha algun d'homosexual, de pijo marieta, està degudament camuflat a través d’un casament amb alguna noia tirant a fava"
BarcelonaD’homosexuals pijos, simplement, no en trobareu. Ser homosexual i pijo és un oxímoron. I si n’hi ha algun, de pijo marieta, està degudament camuflat a través d’un casament amb alguna noia tirant a fava, de casa bona i com cal, a la qual haurà fecundat mentre pensa, com ella -la fava-, en el Beto, el musculat i superbronzejat monitor de tenis del club. D’aquesta unió, i perquè quedi clara l’homenia del pijo, en naixeran, pel cap baix, sis cadells a qui la nanny vestirà perfectament iguals, ells amb mitjons blau marí fins al genoll i jersei de punt austríac, elles amb llaçades al cap que deixen en ridícul les de la Shirley Temple, i jersei de punt, també austríac.
Els pares i mares exhipsters, que ara són munió, és a dir, els que fan running plegats mentre empenyen un cotxet de bebè (amb el bebè a dins la majoria de cops) de disseny nòrdic -funda llampant i suspensió a les quatre rodes-, que porten els fills al Sónar, a dinar a japonesos de 150 euros el menú degustació perquè així “els nanos van coneixent nous sabors” i a les manifestacions independentistes cada cop que calgui (per cert, ¿encara se’n fan?)… Els pares exhipsters, deia, no poden entendre per què les nenes pijes van amb llaçades monumentals i els nens abillats com si fossin pastorets a Innsbruck. Filla, doncs molt fàcil: quan tens sis fills, no com tu, que en tens dos, i encara sort perquè t’hi vas posar als quaranta, has de vestir-los tots iguals i amb algun distintiu que els identifiqui, de manera que a Font-romeu, al Nàutic o al Turó Parc només d’un cop d’ull ja sàpigues on és cadascun. Als germanets pijos se’ls vesteix a tots igual.
Molts anys després, en un dels bancs del final de l’església de Sant Ramon de Penyafort (ells diuen “Sant Raimundo de Peñafort”), a la rambla de Catalunya (“rambla de Cataluña”), on se celebra el funeral d’aquest espòs exemplar, pare entregat de sis fills i advocat d’èxit, un home bru, de mitjana edat i atractiu, que mai ningú no havia vist abans, abaixa el cap quan el sarcòfag li passa a tocar, prem els punys i taral·leja molt baixet, entre lleus sanglots, I will survive de la Gloria Gaynor: “ Es lo que Borja hubiera querido ”.
