Vida regalada

Mort de dama

"Tot i la incomoditat que suposa morir-se, per als pijos el traspàs d’una, posem per cas, anciana tieta (“la Mimí”) fa aflorar a parts iguals desconsol i alegria"

Tot i la incomoditat que suposa morir-se, per als pijos el traspàs d’una, posem per cas, anciana tieta (“la Mimí”) fa aflorar a parts iguals desconsol i alegria; alegria convenientment continguda, però alegria al cap i a la fi, perquè alhora que es tanca la tapa del taüt s’obre la del testament. Darrere de la trista notícia, anunciada com cal a les esqueles de La Vanguardia, podria haver-hi una finca de caça a Extremadura, sis pisos modernistes al voltant de la rambla Catalunya, accions vàries, dues o tres butaques en dos o tres consells d’administració i alguna joia (les que no hagi repartit la difunta en vida). Mentre no arriba el dia que aquesta fortuna es materialitza en forma d’herència, els nens i nenes de casa bona van tirant i, sobretot, dissimulant.

És força comú trobar-se amb un pijo i que t’expliqui, gintònic en mà, que està engegant un “projecte” amb uns col·legues (es coneixen del Garbí, des del parvulari) la inversió inicial del qual ha aportat el papà de torn, detall que, per cert, sempre ometen. Aquest “projecte” que el té tan i tan il·lusionat i que li permet posar en pràctica tota la saviesa adquirida a Esade, acostuma a ser una firma “ superchula ” d’espardenyes fetes amb tela pampera que els porta un cosí seu des de l’Argentina: “Ja les venem en dues botigues multimarca”.

Elles, mentrestant, també poden llançar al mercat una col·lecció de moda, i és literal, serà només una, a base de caftans portats de l’Índia i cistells menorquins que compren a sis euros i venen a noranta assegurant que són “sostenibles”. N’hi ha que tenen ínfules literàries i llavors munten, juntament amb el seu nòvio, que és fill d’un marquès, una editorial (en diuen “ un pequeño sello editorial ”) on només publicaran “ autores que nos apetecen ”. També poden dissenyar roba de bebè, fer collages i exposar-los a la floristeria d’una amiga, obrir una botigueta de roba vintage després d’espoliar l’armari de la mamà o fer paneres de Nadal personalitzades… Per descomptat, si els hi preguntes, estan sempre “ muy atareadas ”.

Més continguts de