‘Villa’, però sobretot ‘Corte’
Quan les nenes de casa bona són de províncies (Barcelona, Sevilla, Pamplona, Sant Sebastià o Neguri), els seus papàs les envien a estudiar i a fer “la temporada” a la capital, o sigui Madrid
BarcelonaQuan les nenes de casa bona són de províncies (Barcelona, Sevilla, Pamplona, Sant Sebastià o Neguri), els seus papàs les envien a estudiar i a fer “la temporada” a la capital, o sigui a Madrid, on viuran en aquell pis que va comprar l’avi (“Abu ”) als anys 40 per tenir un campament base a la Villa y Corte (franquista). Encatifat de dalt a baix i amb dues terrasses, estarà situat en algun carrer ample i arbrat amb nom de cardenal. Tindrà quatre habitacions i quatre banys complets, a més de zona de servei amb entrada i ascensor independents (vaja, com a casa), cuina amb office, rebost, sala d’armaris i de planxa, rebedor, menjador, sala d’estar ( living ) i biblioteca-despatx. Hi haurà passat tota la prole d’aquesta noble família, ells quan estudiaven agronomia o empresarials i elles per fer a mitges filologia, restauració o història de l’art, matèries molt útils per tenir temes de conversa a les taules de gala que el destí els té preparades, com a convidades o amfitriones.
De la neteja se’n farà càrrec, tres cops per setmana, la dona del porter, porter que -bata blau mecànic al matí, trajo gris amb corbata a partir del migdia-, en absència del pater familias serà l’home de la casa i tindrà l’honor de treure a passejar el Bobo (o Ito, per Bobito), el terrier de Jack Russell que, vagi on vagi, sempre acompanya la nena de casa bona.
Els papàs apareixeran un cop cada mes, mes i mig com a molt, perquè ell ha d’assistir a un consell d’administració, mentre que la mamà visitarà les cosines (“ Aprovecharé para merendar en Puerta de Hierro ”). La visita paterna és una sort per a la filla perquè així la trauran a sopar a algun lloc on al papà li diran pel nom i de “don ”, o sigui, aniran a Horcher (“Desde que cerraron Jockey es nuestra única opción ”) i això permetrà que la jove debutant es posi les botes amb productes de temporada, és a dir, guatlla al setembre, tudó al novembre i cérvol, cabirol o senglar al desembre. Perquè sí, tal com ens temíem, la nena de casa bona és rotundament carnívora.
