Vins ecològics, vins emocionals

Quatre productors que han optat pel cultiu ecològic expliquen els secrets d’un sector que va a l’alça a Catalunya

La viticultura ecològica s’ha estès a Catalunya amb força. En els últims deu anys el conreu de la vinya ecològica s’ha multiplicat per 10, i ja arriba a les 13.852 hectàrees. De fet, ja suposa una quarta part de tot el cultiu de vinya del país, segons dades del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Per exemple, a la DO Penedès més de la meitat dels cellers adscrits hi han optat. “I en pocs anys qui no s’hagi passat al conreu ecològic quedarà assenyalat amb el dit”, sosté Toni de la Rosa, de Caves Torelló, que diu que serà així perquè el consumidor “voldrà saber la traçabilitat exacta del vi que beu”.

De la Rosa, juntament amb Rosa Maria Aguado, directora general de Can Ràfols dels Caus; Gerard Ventura, de Jané Ventura, i Marcelo Desvalls, de Viladellops, han fet el salt al cultiu ecològic. Apunten que els vins amb certificació ecològica són més competitius al mercat i aconsegueixen emocionar més que els convencionals. “La viticultura industrial pot ser tecnològicament perfecta però t’emociona poc perquè els vins sempre són iguals”, sosté Aguado. Per contra, “els ecològics aconsegueixen accelerar el pols quan els beus, perquè expressen les anyades, amb tots els seus èxits i fracassos junts”, afegeix la directora general de Can Ràfols dels Caus.

Sigui com sigui, “els vins ecològics creen riquesa”, perquè permeten que totes les persones implicades s’hi puguin guanyar la vida. I és així perquè “un vi ecològic mai no costarà un euro, com passa amb els convencionals”. En aquest punt, Rosa Maria Aguado recorda una frase d’un pagès de la DO Terra Alta, que diu que “darrere d’un vi d’un euro sempre hi ha un pagès explotat”. Aquest no és el camí que marca la viticultura ecològica, que busca una tripleta en sostenibilitat: l’econòmica, la social i la mediambiental.

Respectar la natura

Seguint aquest fil, Marcelo Desvalls, del celler Viladellops, subratlla que la viticultura ecològica va lligada a una filosofia de respecte a la natura. I així, de retruc “s’ha aconseguit que a les vinyes hi hagin tornat les papallones, les abelles, les marietes”, diu Desvalls. Ell mateix recorda que, de petit, havia passejat per les vinyes per atrapar-les com un joc entretingut. I també anava a buscar cargols pels marges dels camins, cosa que actualment és difícil perquè “l’ús dels herbicides els han eliminat”. El fet que no hi hagi cargols provoca que la cadena tròfica s’hagi trencat, perquè els rèptils s’alimenten de cargols i si no n’hi ha desapareixen, i al seu torn, si no hi ha rèptils els mamífers també perillen, perquè mengen rèptils.

La causa d’això, diuen, són els tractaments agressius que també buscaven tenir una vinya asèptica. “Es feien servir tractaments sistèmics, perquè anaven per dins del cep i l’acompanyaven durant tot el seu creixement”, recorda Gerard Jané, que afegeix que ell el 2010 va eliminar-los de la seva manera de treballar i ara ja té dos vins al mercat amb certificat ecològic. “Tot just estic començant, i vaig convencent els pagesos a qui compro raïm al Baix Penedès perquè passin d’un sistema de conreu a l’altre, que és amb el que vull fer els vins”, diu.

“Tots ens vam adonar que amb els tractaments sistèmics la vinya agafava més malalties, mentre que si la conreem amb les pràctiques de l’agricultura ecològica es fa més forta i no n’agafa”, afirma ara Marcelo Desvalls, de Viladellops. Sembla un contrasentit, però els quatre productors apunten que per evitar un mal la vinya emmalaltia més si se la tractava amb components químics que actuessin en el seu interior. Actualment s’ha descobert que la vinya ha de conviure amb les malalties, per fer-se forta, i també ha d’estar en equilibri amb tot el que l’envolta.

“Nosaltres podem assegurar que a les nostres 135 hectàrees la vinya conviu amb una flora i una fauna molt diverses”, diu Toni de la Rosa. Les càmeres de fototrampeig que hi han col·locat els han permès captar-ne la biodiversitat. “Hi hem vist 10 mamífers diferents i 60 tipus d’aus”, comenta. “Tot plegat és bo per a la nostra finca, però també per al Penedès”, diu De la Rosa.

Al seu torn, la directora general de Can Ràfols dels Caus diu que als seus ceps hi han trobat nius d’ocells. Així doncs, la vinya, en l’agricultura ecològica, és tractada més com si fos un bosc que com un jardí, malgrat que els productors asseguren que en l’equilibri entre un concepte i l’altre hi ha l’èxit de la pràctica.

Coure i sofre, sí

Pel que fa als tractaments permesos en l’agricultura ecològica, el coure i el sofre hi són acceptats, però van per sobre de la planta, no per dins (com en els sistèmics), i “no es traspassen quan es fa la vinificació”, diu Desvalls. Un altre tractament són els sulfits, que són un conservant del vi, i que estan a l’ull de l’huracà perquè, si bé en l’ecològic ja se’n fa un ús inferior que en el convencional, ja hi ha cellers que han apostat per eliminar-los del tot. Marcelo Desvalls considera que la pròxima lluita ha de ser, precisament, rebaixar l’ús dels sulfits, que “probablement és el que causa mals de cap a les persones, sobretot quan beuen vins que en contenen en altes proporcions”. Toni de la Rosa hi coincideix: “A Torelló ja n’estem fent servir poc”, assegura. “Quan un vi no en conté, de sulfits, s’anomena vi natural, que és una etiqueta que és difícil d’entendre perquè els vins no són naturals, perquè hi ha intervingut la mà de l’home”, diu Gerard Ventura.

A partir d’aquí hi ha imaginació i molt d’estudi. L’ús de tècniques de control de plagues com la confusió sexual amb feromones és un bon exemple de com l’agricultura ecològica sap evitar plagues sense fer ús de productes químics.

Pràctiques que cal millorar

Per acabar, els quatre productors consideren que la viticultura ecològica no és la fi del camí. “Hi ha moltes pràctiques per millorar, com ara l’ús del coure i del sofre, perquè hem d’aconseguir el residu zero”, sosté Aguado. “A més som uns aprenents perennes, i ara mateix estem estudiant la tècnica de l’agricultura biodinàmica” com un pas més després de l’ecològica, diu.

Per la seva banda, Gerard Ventura, del celler Jané Ventura, considera que el cavall de batalla, com a mínim el seu personal, és l’estudi dels sòls on creix la vinya com una manera d’obtenir informació per gestionar-la. “En tenim fet del nostre celler, i ara impulso el dels pagesos als quals els compro el raïm”, comenta. “I tot plegat perquè l’agricultura ecològica ha eclipsat la convencional, perquè ho afavoreix tot des de tots els vessants: el social, l’econòmic i el mediambiental”, conclou Toni de la Rosa, de Caves Torelló.

Més continguts de