Vols sense motor

Descobrim diferents vols sense soroll i els millors llocs de Catalunya i del món per practicar-los
Vols sense motor

Gairebé tothom que experimenta la sensació de volar sense motor descriu l’experiència com una injecció de llibertat. “La majoria de la gent es pensa que el globus es mourà molt, però és tot al contrari. És un vol de pau i poc moviment. Si no mires a terra no sembla que et moguis”, explica Xavi Aguilera, director de Camins de Vents. Hi coincideix Susanna Moroni, treballadora de l’empresa Kon-Tiki: “És molt estable, com que et mous dins del vent. La sensació és d’estar parat”, detalla. La llibertat també és la paraula que més es repeteix entre els parapentistes. En Jordi Marquillas, director de la companyia Entrenúvols, també parla del silenci: “Només sentim un soroll suau del vent, com anar amb una bici un pèl ràpid, però sense cap més soroll a part del vent”. “I les vistes espectaculars que et dona l’alçada són impagables”, afegeix en Jordi Masanés, president d’Alioth Parapent Club Bages. En el cas de l’ala delta, el tercer vol sense motor que descobrirem en aquest reportatge, des de l’única escola d’ala delta de Catalunya, Zenith Aventura, ens expliquen que “s’experimenten moltes més sensacions, es noten més les turbulències, perquè la forma de pilotatge és diferent”. Amb globus, amb parapent o amb ala delta: descobrim les particularitat de tres maneres de volar sense motor que es poden experimentar a Catalunya.

La tranquil·litat del globus

Els vols en globus acostumen a sortir a primera hora del matí, quan l’atmosfera és més estable. “Per volar necessitem que a terra el vent bufi a menys de 10 quilòmetres per hora. Si no no podem volar”, explica Aguilera. “Un cop tenim la vela inflada, fem flama amb gas propà perquè l’aire de dins s’escalfi i el globus comenci a pujar”, segueix Moroni. A partir d’aquí, el pilot només podrà controlar l’altura en funció de l’escalfor que hi hagi a la vela, però no podrà controlar ni la velocitat ni la direcció, que les decidirà el vent. El punt d’aterratge tampoc es pot controlar al 100%. “Tens una aproximació per la direcció en què volaràs, però acabes aterrant amb un marge d’error d’entre un i cinc quilòmetres de diferència respecte al lloc que has calculat”, detalla Aguilera.

Els vols acostumen a durar una hora “perquè és el màxim de temps que podem assegurar que tindrem corrents només horitzontals”, explica Moroni. Tot i que hi ha ocasions que un globus pot arribar a volar 2 o 3 hores seguides “si les condicions meteorològiques són molt favorables”.

On volar amb globus?

Osona, l’Anoia, la Garrotxa, el Baix Empordà, el Bages i la Cerdanya són les comarques més demandades. La plana de Vic i la de Lleida són llocs més fàcils tècnicament perquè són planes molt extenses que permeten veure-hi a llarga distància. Però si es vol varietat de paisatge, Montserrat i el Baix Empordà s’emporten la palma. Lleida no és tan turístic, però des de la Noguera es pot fer un vol espectacular que passa per sobre el pantà de Camarasa i, de vegades, pel congost de Mont-rebei. A Tarragona no s’hi vola perquè és complicat pel vent i, a diferència de l’Empordà, l’orografia no és tan amable.

Fora de Catalunya, el punt estrella per volar amb globus és la Capadòcia, a Turquia. Allà s’hi enlairen fins a un centenar de globus cada dia. Altres llocs turístics com les piràmides d’Egipte o els temples de Bagan, a Myanmar, també són indrets emblemàtics per sobrevolar en globus.

La facilitat del parapent

La lleugeresa del material i la facilitat per aprendre a volar han fet que el parapent sigui cada vegada més practicat. “Va sorgir a França cap als anys 80 des del muntanyisme”, explica Masanés. El Centre Excursionista de la Comarca del Bages va incorporar la secció de parapent el 1989. Ara, Alioth Parapent Club Bages acull 50 socis i és un dels deu clubs que hi ha registrats a la Federació Aèria Catalana. A aquests s’hi sumen una altra desena d’escoles que formen pilots. Entrenúvols, a Àger, és una de les més antigues i titula entre 30 i 50 alumnes cada any. “Normalment amb un curs d’iniciació de pocs dies ja pots volar, però per fer-ho pel teu compte necessites 50 hores de vol”, explica el director de l’escola, Jordi Marquillas. A banda, ofereixen vols biplaça com batejos, vols acrobàtics o vols de rendiment, que busquen volar el màxim de temps possible. De vols comercials en fan, depenent de la temporada, entre 1.000 i 1.500 a l’any. A diferència del globus, el parapent sí que necessita moviments d’aire verticals per volar. “Nosaltres utilitzem els corrents tèrmics per guanyar altura. Funciona com un planejador. Si no, perdem d’un a dos metres d’altura per segon fins que ens veiem obligats a aterrar”, detalla Masanés. Per això “necessitem un dia prou inestable perquè hi hagi tèrmics, però no massa perquè no plogui”, detalla Marquillas. Tots dos coincideixen que el perill del parapent està en el pilot. “No tenim perills externs. Al cel ningú se’t tirarà a sobre com pot passar a la carretera”, considera Marquillas. “Les condicions climàtiques poden ser un perill, per això és important saber dir que no”, afegeix Masanés.

On volar amb parapent?

Àger és el punt d’enlairament estrella de Catalunya, d’Europa i, fins i tot, del món. Les seves particulars condicions fan que s’hi pugui volar quasi tot l’any, però no és l’únic lloc des d’on fer-ho. Organyà és conegut pels vols acrobàtics i qualsevol punt del Pirineu és bo per volar amb parapent. El mirador de la Figuerassa, sobre Queralt, al Berguedà, o el Port del Compte, al Solsonès, en són alguns exemples. A Collbaix, al Bages, hi ha una opció de vol que només pot fer-se a l’estiu per les condicions climàtiques, però que et permet volar amb Montserrat al davant. Fora de Catalunya es vola molt. Alguns dels llocs més recomanables són els Alps, la vall del Cauca, a Colòmbia, i la població d’Oludeniz, a Turquia, on es poden fer acrobàcies sobre el Mediterrani.

L’exigència de l’ala delta

Actualment, els vols en ala delta estan ressorgint una mica, tot i que no arriben als nivells d’abans del parapent. “El parapent s’ho ha menjat tot, perquè l’ala delta és més exigent físicament i a nivell logístic és molt més pesat”, consideren des de l’única escola d’ala delta de Catalunya, Zenith Aventura. El parapent es transporta plegat amb una motxilla, en canvi una ala delta, a part de la vela, també té un pal de 5 metres molt més difícil de transportar. Segons Zenith Aventura també es necessita més temps per aprendre a fer anar l’ala delta, “tot i que els avantatges que té a l’aire guanyen els desavantatges que ens trobem al terra”. L’ala delta té un rang de vol molt gran que va dels 30 als 140 quilòmetres per hora, una velocitat que amb el parapent és més constant i es queda en els 40 o 50 quilòmetres per hora. A més, la posició a l’hora de volar, dins d’una funda i estirat, és més aerodinàmica. Zenith Aventura titula entre 5 i 10 alumnes a l’any i fa uns anys que ha aconseguit crear un grup estable d’entre 25 i 30 persones que practiquen l’esport.

On volar amb ala delta?

Si el que voleu és un bateig de vol o un vol comercial, el principal lloc on es fan és també a Àger, com els vols en parapent. Però tots els que són bons punts d’enlairament per parapent ho acostumen a ser també per a ala delta. Organyà també es fa servir per vols d’acrobàcia i Berga o diversos punts del Pirineu són bons llocs per enlairar-se.

De Catalunya al món

European Ballon Festival

No és l’únic festival de globus que es fa a Europa, però sí que és un dels més importants. A partir del 10 de juliol, el cel d’Igualada s’omplirà amb una vuitantena de globus d’arreu del continent que mostraran les seves habilitats durant 4 dies. Des d’Igualada precisament és des d’on s’envien gran part dels globus que es fabriquen al món. L’empresa Ultramagic fabrica un de cada sis globus del planeta.

Destí ideal

Àger, l’enveja d’Europa

Àger és una vall que va d’est a oest enlloc de de sud a nord, com gran part de les valls del Pirineu. A més, hi ha el Montsec, que s’aixeca 1000 metres sobre la vall i té 40 quilòmetres d’amplada. L’orientació a sud converteix la vall en una fàbrica de corrents tèrmics que fa que es generi un microclima idoni per volar. És per això que hi venen pilots d’arreu del món i que alguns països fins i tot hi fan campionats oficials.