Societat

L'amor (i el desamor) en temps de covid-19

En parella, separats o solters, el confinament també ha afectat les relacions sentimentals

Catalunya està confinada des del 13 de març. Gairebé tota l’activitat ha quedat suspesa o en pausa, i les relacions de parella també s’han vist inevitablement afectades de múltiples maneres. En un moment en què tothom s’ha de quedar a casa, és complicat poder veure’s amb l’enamorat/da com de costum i el confinament posa a prova les parelles més sòlides.

Això ho sap bé Patrícia Trigueros, de 39 anys. Fa onze anys que està casada i té tres fills de 3, 9 i 12 anys, que han continuat fent activitats escolars via telemàtica. Per sort, poden gaudir d’un ampli pati i d’uns caminets a tocar de la casa per on no passa ningú. “És complicat, perquè el meu marit i jo treballem en el sector turístic i ara només tramitem cancel·lacions. Estem molt preocupats, i això afegeix una càrrega de tensió a una situació d’estar tots tancats que ja és difícil”. La Patrícia confessa que la primera setmana de confinament va ser “horrorosa”. “Vaig pensar que em buscaria un pis i em separaria, però de mica en mica ens hem anat adaptant a la nova situació”, diu. A l’hora de repartir les tasques domèstiques, assegura que, si bé hi ha un equilibri en el qual “cadascú va trobant el seu lloc”, al final moltes recauen en la mare: “He de fer de mestre, de psicòloga, de cuinera, de netejadora, posar a fer la migdiada la petita... Al final no tinc gens de temps per a mi”. Organitzar-se, a més, és difícil en un dia a dia marcat per la incertesa de fins quan durarà el confinament: “Ja sabem que la Mary Poppins no existeix, i els que tenim fills estem vivint uns dies de molta tensió amb crits i nervis, perquè hem de continuar treballant a casa i a l’hora fer classes, controlar els deures...”

“Quedem al supermercat d’estranquis”

Dàvide B. té 16 anys i fa un any i dos mesos que surt amb una noia del seu institut, l’Elena. Si normalment es veuen cada dia després de classe i passen part del cap de setmana junts, ara la situació ha canviat i han de buscar alternatives per mantenir el contacte. Per començar, cada dia es passen entre tres i quatre hores connectats a través d’una trucada amb FaceTime: “Cadascú fa els seus deures de l'escola, però ens tenim de fons i ens fem companyia”, diu el Dàvide. “Alguna vegada hem quedat al supermercat d’estranquis i hem fet veure que no ens coneixíem, i després hem anat fins a la porteria d’ella i allà ens hem pogut treure les mascaretes i els guants, perquè anem com astronautes!”, confessa. Romàntic? I tant! “Ara que ens veiem tan poc tinc més ganes d’estar amb l’Elena, i això de veure’ns de manera clandestina té un extra d’emoció”, explica.

“En aquest moment et sents més vulnerable”

Núria Estrach fa tres anys que es va separar de la seva parella i té un fill de sis anys que aquests dies continua anant amunt i avall per complir la custòdia compartida. Per sort, viuen a cinc minuts a peu al barri de Sarrià de Barcelona, de manera que no és tan complicat fer el canvi de casa. També han adaptat la tutela a les circumstàncies: “Normalment el pare el té un dia entre setmana i un cap de setmana sí i un no, però ara ho hem allargat de manera que el té durant una setmana sencera, i així jo també puc treballar una mica”, explica la Núria. Aquesta mare soltera se’n fa creus que els infants no puguin sortir al carrer. “És immoral, sobretot per la gent que no té terrassa ni cap espai obert: segur que el confinament tindrà un efecte psicològic sobre els nens”, diu. D’altra banda, atesa la situació, les tensions amb el pare del seu fill estan a flor de pell: “Resulta que ara viu amb la seva nova parella, que va arribar el primer cap de setmana de confinament en avió des de França, i esclar, no em va fer cap gràcia, però no hi pots fer res, i en aquest sentit et sents més vulnerable”.

“És millor passar el confinament acompanyada”

Valentina P., una italiana de 34 anys que viu i treballa a Barcelona, havia aconseguit al novembre, finalment, anar a viure sola després de compartir pis en diverses ocasions. Això de viure sola, però, li ha durat poc, ja que ha decidit passar el confinament amb la seva parella, l’Alejandro, un veneçolà de 40 anys. Es van conèixer al gener a través d’una aplicació. “Des del gener fèiem vida normal, però quan ens van donar l’autorització a la feina per poder fer teletreball, l’11 de març, vaig decidir tancar-me a casa”, explica la Valentina. “Per sort els dos vivíem a tocar, i quan van ordenar el confinament vam veure que no tenia cap sentit estar a munt i avall i es va instal·lar a casa meva”, somriu. Tot i que ja havien planejat fer algun viatge junts a l’estiu i que la relació avançava sense esculls, encara no s’havien plantejat fer aquest pas: “Ara ja sembla que ens coneguem de fa mil anys!”, bromeja la Valentina. La seva família, a Itàlia, està més tranquil·la sabent que no està sola. Tot són avantatges: intercanvien receptes, tradicions... “Ens ho estem passant molt bé, i no es pot dir que estigui patint gens”, pica l’ullet. La Valentina no sap què passarà després, si continuaran vivint junts un cop s’acabi tot, però de moment té clara una cosa: “És millor passar el confinament acompanyada”.

“Enyorarem aquests dies perquè estem més units”

Jose Luis González i Lluïsa Deulonder, de 75 i 73 anys, van celebrar confinats el seu aniversari de casats el 25 de març passat. Si bé l’any passat, pel 25è aniversari, van anar a Roma, aquest cop es van adaptar a les circumstàncies i van decidir preparar un “menú especial”, que sovint preparen en les ocasions festives, com Cap d’Any o Sant Joan: amanida d’endívies amb rocafort, truita de patates i flam de formatge. “Va ser una autèntica festa, perquè jo mateix faig la truita de patates, i barrejada amb el rocafort queda boníssima! Evidentment, també vam brindar amb cava”, explica el Jose Luis. Cadascú va seure en un extrem de la taula per evitar contagis. Resulta que la Lluïsa va estar a Madrid a principis de març per feina, i quan va tornar a Barcelona, el 12 de març, va presentar símptomes de covid-19. A partir d’aleshores el seu marit l’ha estat cuidant i, tot i que la Lluïsa, que va donar negatiu al test, ja s’ha anat recuperant, mantenen la distància: “Com que surto al carrer a comprar i la malaltia només es detecta al cap d’uns dies, per si de cas jo em contagiés continuem fent vida separada: dormim en habitacions diferents, dinem per torns...” Malgrat aquesta situació inusual, la tendresa entre tots dos està ben present a base d’abraçades, gestos i petons que es tiren en l’aire “constantment”. “Nosaltres estem tranquils. Llegim, treballem des de casa, comentem les notícies... En el fons crec que enyorarem aquests dies, perquè ara estem molt units”.

“Ara es té temps per lligar adequadament”

Pel que fa als solters, que han vist reduïdes al màxim les possibilitats de quedar i relacionar-se per conèixer altres persones, l’aplicació de cites Meetic, per exemple, ha constatat una baixada de l’activitat sobretot durant la primera setmana de la quarantena. Passat aquest temps es va recuperar l’activitat. “Ara les persones tenen temps: temps per lligar adequadament. Els solters compromesos poden passar temps completant el seu perfil, mirant altres perfils... i xatejant més temps”, diu Héloïse des Monstiers, portaveu de l’empresa. El 24 de març, precisament, Meetic va llançar una campanya afirmant que aquesta situació “demostra la importància de conèixer algú abans emocionalment que físicament”. I per això dona alguns tips, preguntes ham del tipus “¿Ets de Lennon, Lady Gaga o Marilyn Manson?”, o “¿Si només tinguessis 20 euros, en què te’ls gastaries?”. Amb la quarantena, aquesta última pregunta no té gaire sentit, perquè no es pot sortir a comprar res, però, en qüestió d’amor, més val posar-hi imaginació.