Un armari ple de roba... i no sé què posar-me
La falta d’ordre, de peces bàsiques i d’algunes nocions per treure’n partit fan que sempre vestim igual
BarcelonaObres l’armari i veus un munt de roba, però alhora no veus res. De fet, estàs convençut que pràcticament no tens res per posar-te, més enllà de les tres o quatre combinacions bàsiques que ja comences a avorrir perquè les repeteixes molt. ¿Et sona la situació? Doncs la bona notícia és que el més probable és que no hagis d’anar a comprar roba nova, ni participar de les compres compulsives que promou el fast fashion -la gran indústria de roba econòmica i de poca qualitat-, perquè a dins l’armari tens un munt de possibilitats per fer combinacions que ni t’havies plantejat.
Però comencem pel principi. Primer de tot cal analitzar en profunditat què està passant dins del teu armari. I un dels principals símptomes que indiquen que alguna cosa no va bé és observar si “l’armari se t’ha menjat”, tal com explica la consultora d’imatge Andrea Vilallonga. Amb aquesta expressió l’experta vol fer referència a quan sempre et poses la mateixa roba tot i tenir els calaixos plens. I una bona manera de detectar-ho és quan no pots veure tot el que hi ha a dins. “Si no veus tota la roba que tens, acabes llençant diners perquè compres moltes més coses de les que realment et falten”, explica l’experta. Per això, ordenar i organitzar bé l’armari és una de les principals prioritats.
I com s’ordena? Per començar, Vilallonga aconsella desfer-se de tota aquella roba que no ens va bé però guardes “per si de cas” per quan et torni a anar bé o quan torni a estar de moda. “Els per si de cas fora, és molt millor donar-ho”, remarca l’experta. D’altra banda, també recomana desfer-se d’aquelles peces que, encara que ja comencin a estar en mal estat, els tens massa estima per tirar-les. “Per molt afecte que els tinguis, els altres sí que veuen el pas del temps: els petits foradets i altres defectes que hi puguin haver”, diu l’experta, que aconsella que les peces de valor més simbòlic o sentimental sempre es poden guardar de record en una caixa, però mai dins l’armari. Altres peces de roba a les quals també aconsella dir adeu són aquelles que quan te les poses te les acabes traient perquè hi ha alguna cosa que no t’acaba de convèncer. En canvi, sí que recomana conservar tota aquella roba que, quan te la poses, t’hi sents molt bé o els altres et diuen que “se’t veu espectacular”.
Crear un fons d’armari
Un cop s’ha fet aquesta bona neteja de roba, és el moment de veure què hi ha i què hi falta, i a partir d’aquí crear un bon fons d’armari amb què es puguin fer múltiples combinacions, i per això no cal tenir molta roba. En aquest sentit, Andrea Vilallonga explica un secret amb el qual es poden fer molts conjunts. Es tracta d’una “equació perfecta” entre el nombre de peces superiors (camises, jerseis, samarretes) i peces inferiors (pantalons, faldilles): per cada peça superior que tens has de poder combinar-hi dues peces inferiors, i per cada peça inferior has de tenir tres peces superiors per combinar-les, i això és la base del fons d’armari. “Si tens això, amb 19 peces pots fer 96 combinacions diferents”, assegura. Perquè el resultat sigui completament satisfactori, la consultora d’imatge aconsella que les peces inferiors siguin una mica neutres, així poden combinar millor amb tot.
Avui dia hi ha assessors d’imatge com Vilallonga que ja no creuen en el “típic llistat” de peces de roba que hi han d’haver en tots els armaris, com la clàssica camisa blanca o el vestit jaqueta. “Antigament era més fàcil, però ara ja hi ha molta més varietat i tot depèn de la feina i dels gustos personals de cadascú”, assegura l’experta. Tot i això, altres assessors d’imatge personal com Laura Costa sí que recomanen seguir unes certes pautes a l’hora de tenir un bon fons d’armari. Això sí, sempre tenint en compte els gustos personals i la situació laboral de cadascú. Per començar, Costa aconsella que les peces siguin versàtils i atemporals. És a dir, que no tinguin detalls molt marcats de la moda actual, sinó que tinguin un toc més clàssic, de manera que després no condicionin la combinació amb altres peces de l’armari. Això no vol dir que no puguin tenir elements de moda, però sí que es puguin posar durant uns quants anys sense que quedi un estil desfasat. Aquestes peces bàsiques l’assessora d’imatge recomana que siguin de bona qualitat i invertir-hi més diners, perquè te les posaràs més sovint.
Bàsics imprescindibles
Laura Costa ofereix una sèrie de consells per a tots aquells a qui els interessa tenir més detalls sobre aquestes “peces bàsiques” que tot armari hauria de tenir. Pel que fa als homes, sempre és bo comptar amb una peça externa com una parca, un trench (estil gavardina), un o dos blazers, depenent de la necessitat i personalitat, una camisa blanca molt bàsica (que cal anar renovant perquè s’engrogueix amb el temps) i una caçadora del teixit que es prefereixi. Com a peces inferiors, recomana tenir uns texans i uns pantalons de vestir estil xinès, o que tinguin un patró de jeans però amb teixit setinat o alternatiu, “perquè siguin més de vestir”.
Per a les dones sempre és bo tenir una gavardina, un blazer tipus esport o la clàssica jaqueta estil Chanel, en funció de les necessitats. Un altre bàsic que mai falla és el little black dress, un senzill vestit negre que soluciona la presència a molts esdeveniments. En els últims anys també s’han fet molt populars els tops que tenen les vores amb una mica de llenceria. “Donen molt joc amb els texans, amb un estil casual chic segons si vas amb talons o amb vambes”, assegura Costa.
Tant pel que fa a la roba d’home com la de dona, l’assessora d’imatge aconsella apostar sempre per tonalitats neutres i fosques, encara que desaconsella el negre. “Tothom n’abusa, i en realitat no sempre afavoreix”, matisa. Per això, proposa alternatives com el gris mig, el blau intens, el granat o un verd grisós. “Són colors fàcils de combinar, però a la gent li fan por perquè creu que no ho són”, assegura. D’altra banda, Costa anima que es provin teixits amb diferents textures, com l’espigada, el tweed o un fals lli. “Són fàcils de combinar i a més donen un aire més personal a la imatge”, afegeix.
Jugar amb la temporada
Les expertes recomanen combinar totes aquestes peces bàsiques de fons d’armari amb alguns elements de la nova temporada, que es poden anar renovant més sovint per donar un toc més actualitzat. “En el fons les peces que donen a l’exterior són les que més es malgasten, així que és una oportunitat per anar-les renovant”, diu Costa. Tot i així, no sempre ha de ser la roba el que actualitzi el look, sinó que els accessoris també hi poden ajudar molt. Per exemple els fulards, les mitges amb estampats originals o una gorra poden ser suficients per vestir a l’última.
Un altre punt que acostuma a ser delicat és el dels estampats. En aquest sentit, Laura Costa aconsella que, a l’hora d’escollir-los, ha de ser com en l’amor: “Quan els veus, te n’has d’enamorar; si no, frena”. Pel que fa a les combinacions, les dues expertes coincideixen que els clàssics protocols de no barrejar estampats -com ara ajuntar quadres i flors en un mateix look - ja no se segueixen massa. “De vegades fer una combinació una mica boja fa que la imatge sigui més exclusiva”, assegura Costa, que pensa el mateix a l’hora de combinar colors. “Pots combinar una brusa hippy i una americana business i no passa res. Al final tot depèn de la imatge que tu vulguis projectar”, afegeix com a exemple.
Per a Andrea Vilallonga, només hi ha una petita regla a seguir que sempre pot ajudar a no espifiar-la: no combinar més de tres colors diferents, o si no, com a mínim, que un dels colors sigui neutre, és a dir, blanc, negre, gris marró o texà. I a l’hora de barrejar estampats també dona un truc que acostuma a funcionar: “Si, per exemple, et poses una camisa amb estampat de flors i un pantaló de quadres, pots posar algun element neutre entremig, com un cinturó negre, i així es trenca la unió”. O un altre consell és que els estampats, tot i ser diferents, sí que tinguin un color comú. En tot cas, per a Vilallonga al final el principal error és no cuidar l’efecte extern. “És com no donar-li importància a les paraules”, conclou confiant que amb aquestes regles senzilles hagi pogut ajudar a tots aquells que massa sovint van vestits igual.
