Amb bicicleta fins a l’infinit

BarcelonaLa bicicleta és el vehicle ideal per al segle XXI: ecològic, sostenible, poc sorollós i capaç d’arribar fins als confins del món. I precisament per això els amants de les bicis són cada cop més nombrosos. Al llibre Las mejores rutas del mundo en bicicleta (Planeta), que tot just acaba d’arribar a les llibreries, una dotzena d’escriptors ciclistes reten homenatge a aquest mitjà de transport explicant quines són, per a ells, les rutes més mítiques. Des de la Patagònia fins a Irlanda passant per Austràlia o la Xina, el llibre demostra que no hi ha territori que es resisteixi a aquest vehicle de dues rodes.

Seleccionem 8 de les rutes més espectaculars per gaudir amb la bicicleta.

Fins al final de la Patagònia

Més de 1.000 quilòmetres separen El Chaltén, l’inici d’aquesta ruta, i Ushuaia, el final del camí, i el final, literal, de la carretera. L’escriptor i ciclista Cass Gilbert, autor del blog While out riding sobre els seus viatges pel món amb bicicleta, diu que aquesta ruta té la màgia de travessar “una terra enorme i buida que agita records i emocions, com un clam per omplir el seu buit”. El vent i el seu cant omnipresent acompanyen el ciclista mentre travessa paratges inhòspits i s’acosta al Perito Moreno, una de les glaceres més famoses del món, fins que arriba a l’estret de Magallanes, cap a la Terra del Foc, i , per fi, a Ushuaia.

Ciclisme de muntanya al cor de Utah

Aquesta és una de les rutes que més apassionen els ciclistes de muntanya. Ho explica Patrick Kinsella, un escriptor i fotògraf britànic amant de les bicicletes. La ruta per aquesta zona muntanyosa de Utah està plena de camins rocosos, molt drets, que són tot un repte per a qualsevol expert. “Nombrosos salts en baixada, ascensos tècnics i descensos pronunciats ens mantenen centrats en tota aquesta ruta”, explica Kinsella, que qualifica el trajecte d’“èpic”. La millor època de l’any per anar-hi és la primavera o la tardor, quan ni el fred ni la calor són extrems i es pot pedalar sense patir per la climatologia.

Per l’estepa mongola

Cass Gilbert ho té clar: “Mongòlia és un paradís per als ciclistes”. “És un dels països menys poblats del món, la terra és de propietat col·lectiva i, per tant, hi ha molt d’espai per acampar i el trànsit motoritzat és escàs”. La seva proposta és fer una ruta en bicicleta per les muntanyes Khangai, a la Mongòlia central, una regió “d’estepa ondulada amb boscos de pins, prats i rierols cristal·lins” on l’hospitalitat dels mongols, molts d’ells nòmades que canvien de residència en funció d’on troben les millors pastures, és un més dels atractius de la regió. Per a Gilbert, pedalar per l’estepa mongola és una sensació sense parangó. “Experimentar la immensitat és el que més em va impressionar”, diu. I rebla: “Hi ha pocs llocs al món tan dotats d’un sentit de l’espai tan incommensurable”.

De camí a l’Himàlaia

La ruta fins a la serralada més alta del món està plena de paisatges espectaculars i gent hospitalària. Matt Swaine escull aquest camí muntanyós ple d’aventures com una de les seves rutes preferides per fer en bicicleta. Destaca algunes parades com Shimla, l’antiga residència estiuenca dels britànics, el port de muntanya de Rohtang o Dharamsala, una ciutat amb una forta aura espiritual que és on viu el Dalai-lama. L’autor diu que després de rebre la benedicció del Dalai-lama, juntament amb els molts pelegrins que hi havien arribat, es va afaitar el cap i va emprendre el descens en bicicleta. “La sensació del vent al meu crani va ser una experiència espiritual i va convertir el meu viatge de tornada a Delhi en un pelegrinatge”.

Pels cingles de Bhutan

L’escriptor Paul Bloomfield explica que en aquest país fins fa poc l’afició pel ciclisme era gairebé inexistent, però com que la família reial bhutanesa hi està molt aficionada se n’està començant a fomentar l’ús amb incentius fiscals, esdeveniments esportius i una xarxa de carrils per a bicicletes. La ruta que proposa aquest autor té alguns ports de muntanya de més de 3.000 metres, només aptes per a ciclistes experts, de manera que el seu consell és fer-la amb calma i molts dies. La compensació a l’esforç són uns paisatges cada cop més frondosos com més amunt, i un cop a dalt unes vistes que “realment tallen la respiració”, segons Bloomfield, així com la sensació de “volar” quan la ruta es fa pendent avall.

En ruta per Còrsega

El periodista, escriptor i amant de les bicicletes Rob Penn escull l’illa de Còrsega com la seva ruta preferida per anar amb bicicleta, ja que la qualifica de “paradís per als cliclistes”. “Costa imaginar un lloc que ofereixi tant en tan poc espai”, diu, i proposa fer una ruta per l’Alta Còrsega, “una zona més accidentada, agresta i admirable”, tot i que alerta que “res fa sospitar la grandesa que amaga”. Els paisatges, el mar resplendent, els vilatans animant-lo al crit d’“ Allez, garçon! ”... Tot és un afegit a aquesta ruta ciclista que circula per una carretera de costa considerada com una de les més boniques d’Europa.

El Tour de Flandes

“En aquest racó del continent europeu tothom està boig per la bicicleta”. Ho diu Tom Hall, que parla del Tour de Flandes, més conegut com Ronde van Vlaandern, una prova ciclista que es desenvolupa en un sol dia i que per als flamencs és, sens dubte, l’esdeveniment ciclista d’una sola jornada més important de tot el planeta. La carrera inclou forts desnivells, pujades plenes de llambordes i trams de velocitat entre cultius i ciutats ben guarnides. Té una versió professional i una altra d’amateur, però que manté el mateix aire mític. La cita és una gran festa del ciclisme en què tots els participants obtenen el títol de flamenc d’honor.

Descobrint Nova Zelanda

Aquesta és una nova ruta ciclista -està oberta des del 2015- que travessa la natura més salvatge de Nova Zelanda i que en realitat recupera una antic camí redescobert a la costa oest de l’illa. La ruta comença amb vistes a la serralada Glosgoz, un lloc màgic on es pot sentir com canten els kiwis (l’ocell típic de Nova Zelanda). La ruta baixa després per la vora del riu Mokihinui i s’obre pas entre els cingles de Rocky Tor. El llac Ghost “supera totes les expectatives”, segons escriu Lee Slater, un col·laborador de Lonely Planet que ha escollit aquesta ruta com la seva preferida, així com la vall de Stern, “el lloc més sorprenent de la ruta”, diu, que porta cap al final d’aquest camí majestuós.