41 cènims d’euro. És el que calculen que va costar Can Boix l’any 1763. Això sí, no s’assemblava gens al que és ara: un paradís de calma, harmonia i de vida plena i lenta. Per arribar a aquesta transformació han calgut deu generacions de la mateixa família, molta feina ben feta i visió de futur. L’avi de Joan Pallarès, que ara n’és el director, és qui el 1931 va començar a arreglar parts de la casa per rebre hostes. Com a tants altres visionaris, molta gent de l’entorn en va fer mofa i el va titllar d’il·lús. La filosofia de Can Boix és ben clara: arrels profundes en la tradició, que reivindica i exhibeix, i mirada llarga cap al futur. No hi ha any que la família Pallarès no reinverteixi el que ha guanyat en millorar les instal·lacions i el servei que ofereixen als seus hostes, que repeteixen any rere any. L’exigència dels que hi treballen és màxima, cosa que brilla especialment en cada un dels detalls. L’hotel queda emmarcat per un amfiteatre de roca, al peu del massís de Sant Honorat i el Corb. I a partir d’allà comença un pendent que arriba al Segre. És un entorn perfecte per fer excursions. També tenen piscina exterior, pista de tenis, ping-pong, petanca, camp de futbet amb gespa, jardins, parc infantil, sala d’estar amb llar de foc i una zona de relax amb sauna i solàrium artificial.
Però una de les joies de la corona, que mereix una visita almenys un cop a la vida, és el restaurant. La proposta culinària de Cal Boix és extraordinària i no té res a envejar a l’elit de la gastronomia catalana. Tenen molt clar d’on venen, quins són els seus orígens i, sobre aquests fonaments, innoven. Feu-hi un bon àpat, atesos per professionals de primer nivell i amb unes vistes espectaculars, us reconciliarà amb el món.
