Fem un còctel?

Us portem les millors combinacions amb alcohol i sense per preparar a casa pas a pas i refrescar-vos sense complicacions

Els còctels estan rodejats de mites. Que si són difícils de fer a casa, que si només són per prendre a la nit, que si els que són sense alcohol són avorrits... Però el cert és que no hi ha res de tot això que sigui del tot veritat. Els bartenders Mariona Vilanova i Damià Mulà i el sommelier Joan Lluís Gómez us proposen quatre combinacions (dues amb alcohol i dues sense) que teniu explicades pas a pas per fer a casa sense haver-vos de trencar gaire el cap. Les receptes van acompanyades de suggeriments perquè els acompanyeu amb alguna cosa de picar o algun plat. Així us desfareu d’unes quantes idees preconcebudes sobre la cocteleria i fareu estiu, un moment de l’any que convida a fer una pausa i viure noves experiències.

Fer un còctel és un acte de creativitat. Mariona Vilanova regenta la cocteleria Nykteri’s de Girona i durant la recta final del confinament per frenar el coronavirus se les va enginyar per dur còctels a casa. Els despatxava ja preparats en ampolles i només calia afegir-hi el gel. “Estem en una pandèmia i què faràs? Doncs un remei”, explica. Entre aquells còctels hi ha el Dolce far niente, un amb alcohol que va idear en ple confinament, i del qual ara revela la recepta. Consisteix en una fórmula original i sense complicacions de fer el vermut amb ingredients que possiblement ja tenim a casa o que no costen gens d’aconseguir.

Fer un combinat casolà no cal que sigui res historiat. “La gent normalment té quatre coses al cap: el còctel és de nit, és car, és alcohol i és molt difícil”, recorda Vilanova. També hi ha qui “es pensa que ha de tenir un magatzem a casa com si tingués una botiga de begudes”, continua, però “simplement amb triar una cosa bàsica pots fer coses molt interessants”. Segons la bartender, “amb cava i sucs pots fer la combinació que vulguis, o vermut i una tònica, aigua amb gas, llimones, llimes...”. Al cap i a la fi, “un còctel és tant difícil com tu vulguis que sigui”, sentencia.

Segons Joan Lluís Gómez, que és el coordinador del diploma d’extensió universitària de cocteleria del CETT-UB de Barcelona, els còctels són combinats “que estan a l’abast de tothom”. Una sangria, un gintònic o un cafè irlandès ho venen a ser, com també els dos còctels amb cafè (un amb alcohol i l’altre sense) dels quals comparteix la recepta per passar una bona sobretaula d’un dinar d’estiu i fugir d’opcions més clàssiques. Segons Gómez, “fem més combinats dels que creiem, però n’hi ha de més sofisticats que d’altres”. Com a apunt que afegeix a partir de la seva experiència formativa, detalla que només demana una cosa a l’alumnat: respecte per a cada còctel. Un Dry Martini s’anomena així sempre que se’n mantinguin les proporcions exactes. “Tens la llibertat de fer les modificacions que vulguis, però si les fas no li diguis d’aquella manera”, defensa.

Qui s’animi a fer còctels a casa ha de tenir present que quan ens hi posem hi ha certes similituds amb fer dolços, així que no ens ha de fer cosa provar-ho. “No ens fa por la pastisseria i un còctel és reproduir el mateix”, afirma el bartender Damià Mulà, que és el cocreador del portal Bites and Cocktails. Ell es refereix al fet que es tracta de reproduir les mesures que et diuen amb els mesuradors, cosa essencial també en rebosteria. “És més a prop de la pastisseria del que ens pensem. L’única cosa que en comptes de grams fem servir centilitres i líquid”, especifica.

Mulà proposa una recepta d’un còctel sense alcohol inspirat en Mèxic que ha creat per a la mezcaleria Quiote de Barcelona. A més, quan fem còctels a casa recomana també jugar amb els sucs i les fruites. “Un te verd amb suc de taronja i gingebre natural és un còctel brutal que ens activa tot el dia”, exemplifica, així que és molt difícil avorrir-se, independentment que optem per fer un còctel amb alcohol o sense.

Dolce far niente (amb alcohol)

Per a l’hora del vermut, a proposta de Mariona Vilanova

  • 5 cl de vermut negre reserva
  • 2 cl de vermut blanc dolç
  • Soda (o aigua amb gas)
  • Una llima

En un got baix que ja està fred o que refredem amb glaçons (els aboquem, remenem bé i escorrem l’aigua abans de continuar) hi posem el suc de mitja llima (o sencera si és petita). Després hi fem un toc de sifó (dels de vermuteria de tota la vida), que podem substituir per aigua amb gas Perrier o San Pelegrino (tenen un gust neutre) o tònica (potenciarà l’amargor). A continuació posem primer el vermut negre i després el blanc, ho barregem tot una mica i hi posem un twist de llima (premem un tros de pela per sobre del còctel per perfumar-lo). El menjar per acompanyar-ho no té secret: qualsevol cosa que vingui de gust per fer el vermut, com uns musclos, navalles, xips o pa de coca amb tomàquet i anxoves.

Aigua de flor de Jamaica (sense alcohol)

Per a quan vingui de gust, a proposta de Damià Mulà

  • Flor d’hibiscus seca
  • Aigua
  • Escorça de canyella ( Cinnamon Bark )
  • Cardamom

Amb aquesta recepta que ens proposa Damià Mulà la idea és fer-ne una gran quantitat per guardar (dos litres), i per això té dos passos: primer fem un concentrat i després el barregem amb més aigua per poder allargar la beguda, sense perdre la potència de la infusió. El primer és portar a ebullició un litre d’aigua i, quan estigui a punt de bullir, hi afegim 100 grams de flor d’hibiscus seca, juntament amb dues escorces de canyella i 5-6 llavors de cardamom. En el moment en què comenci a bullir, apaguem el foc i deixem infusionar els botànics fins que l’aigua es refredi. Una vegada la combinació ja està freda hi afegim un altre litre d’aigua freda (és important que sigui freda per no perdre aromes), i hi podem afegir una mica d’almívar al gust de cadascú.

Es pot servir en una gerra amb gel o també en gots de vidre, decorant-los amb una branca de canyella o amb flors d’hibiscus en almívar o ensucrades. Si batem la mescla amb una coctelera just abans de servir, quedarà una escuma molt densa i vistosa al capdamunt. I, si es vol fer un mos per acompanyar el combinat, Mulà suggereix un plat de pop amb mole verd (un plat que, com el còctel, preparen a la mezcaleria Quiote), ja que l’aigua de flor de Jamaica que conté el combinat ajudarà a netejar el paladar d’aquest cuinat de sabors intensos. Només el mole duu més de 35 ingredients i aquest es fa amb pop, que és molt habitual de menjar al país americà.

Expresso tonic (sense alcohol)

Per a després de dinar, a proposta de Joan Lluís Gómez

  • Un cafè exprés
  • Una tònica de 20 cl
  • Una llima

Posem força gel en un got (l’utilitzem primer per refredar-lo, remenant-lo i traient l’aigua que deixi). Hi afegim unes gotes de llima (podem posar un tros de pell de llima entre els glaçons per decorar), 3/4 parts de l’ampolla de tònica, hi anem tirant el cafè (no necessàriament ha de ser exprés, però sí que és recomanable que sigui poc amarg, o sigui de torrat suau, i amb certa acidesa i aromes florals) i hi acabem d’afegir la tònica, que hauria de fer una escuma espessa que el farà molt apetitós. Aquest còctel que proposa Gómez es pot acompanyar d’un mos com unes galetes dolces, que poden ser de xocolata.

Cafè caipirinha (amb alcohol)

Per a després de dinar, a proposta de Joan Lluís Gómez

  • 1/2 llima
  • 1/2 llimona
  • 2 cullerades de sucre
  • 50 ml de rom
  • Un cafè exprés

Per fer aquest combinat original que barreja cafè i alcohol el primer que hem de fer és tallar la llimona i la llima en quarts. Els posem en un got prou gran (podem alternar al posar la llima i llimona, així visiblement queda més maco). Hi afegim dues cullerades de sucre i amb una mà de morter ho aixafem tot, fent que la llima i la llimona deixin anar el suc. Aprofitarem per remenar perquè quedi el got aromatitzat. Un cop fet això hi posem els glaçons i la cachaça (o bé rom blanc) i remenem bé. Fem un cafè (recomanable que sigui suau i cítric), afegim més gel al got (mentrestant s’ha refredat una mica el cafè) i aboquem el cafè de la tassa sobre el gel a poc a poc. Si volem podem allargar-ho o refrescar-ho afegint una mica d’aigua de soda o gasosa, però en cas que ho feu penseu si podeu estalviar-vos de posar-hi el sucre del principi.