Estils 05/07/2020

Una declaració d’amor al jute i el sisal

Ball Pagès i Naguisa s’han submergit en la tradició per renovar el disseny de les espardenyes i millorar-ne el procés productiu, sense perdre de vista valors com l’artesania i la sostenibilitat

Laia Beltran
5 min

Ets arquitecta, vius a París i treballes a l’estudi de Jean Nouvel. Casualment, cada cop que et poses unes espardenyes tradicionals que et vas comprar a Eivissa, algú et para pel carrer per preguntar-te de quina marca són. El primer cop va ser una anècdota divertida, però quan “la pregunta” es va convertir en una constant Gemma Serra va veure que aquell projecte propi que sempre havia somiat podia prendre forma submergint-se en la tradició i donant valor a un ofici artesanal. “La primera col·lecció només eren cent parells d’espardenyes i es van vendre totes a la botiga de Tolosa d’una amiga meva. ¿Et pots creure que aquell mateix estiu ens van arribar comandes de boutiques multimarca de París i Nova York? Va ser llavors quan vam veure que aquest projecte podia funcionar”, assegura. I així va néixer fa sis anys Ball Pagès, una marca que amb el seu nom ret homenatge a un ball típic d’Eivissa i Formentera, en què els homes i les dones calçaven -i calcen- aquestes espardenyes de sisal trenades i cosides a mà.

Algunes de les espardenyes que fa Gemma Serra

“A les primeres col·leccions ens vam dedicar a revisitar els models bàsics, els que els pagesos tenien per anar al camp o per anar a missa els diumenges -continua la Gemma-. A poc a poc hem anat aprenent l’ofici i la tècnica, perquè en aquest món hi ha un gran ventall de qualitats i d’acabats. I això ens ha permès millorar molt la nostra espardenya”. En el cas de Ball Pagès, les fibres de sisal es trenen a mà en una cooperativa de dones del Senegal i, després, es cusen manualment a les soles de jute al seu taller d’Arbúcies. El resultat? Uns dissenys emmirallats en el passat, però també sofisticats i minimalistes. “Quan l’espardenya ja està construïda és quan la pintem. I també ho fem a mà, amb un pinzellet”, afegeix.

Molt conscienciats amb l’empremta mediambiental, aquest any aquest petit negoci familiar ha fet un canvi radical. “A partir d’aquest estiu ja no venem a botigues d’Europa. Ho canalitzem tot a través de la nostra web. Per això hem desenvolupat un servei al client molt acurat i pràcticament no tenim devolucions. De fet, un 70% de la nostra producció ja és sota comanda. És gairebé alta costura. De moment, però, sí que seguim venent a botigues multimarca de Nova York, Los Angeles, Tòquio i Tel Aviv”. I és que, segons la Gemma, cada cop hi ha més clientes que demanen un producte únic, exclusiu i fet a mà.

L’exemple de Ball Pagès -que també té un servei de reparació del seu calçat i una línia infantil unisex- ha fet créixer l’interès per aquestes espardenyes eivissenques, fins al punt que s’han fundat altres marques com Espardenyes Torres, que actualitzen aquest calçat -tradicionalment pla- i aposten per les falques, les plataformes i la decoració floral. Aquest interès per l’espardenya pagesa també ha ressonat en marques d’accessoris d’alta gamma com la madrilenya Malababa, que entre els seus hits d’aquest estiu destaca la Payesa, una espardenya amb tires de cuir multicolor -en lloc del típic sisal- de la qual fins i tot es fan edicions exclusives. “A mi el que m’interessa és respectar la tradició i ser molt curosa, però també és cert que com més coneixes l’espardenya més capacitat tens de transformar-la i més portes se t’obren”, conclou la Gemma.

Claudia Pérez i Pablo Izquierdo van arribar a Barcelona per acabar els seus estudis universitaris. Ella com a dissenyadora de producte i ell com a arquitecte. Però la crisi econòmica que va començar el 2008 encara cuejava i només els deixava dues opcions: marxar a l’estranger o bé muntar un negoci pel seu compte. “Al final la idea va venir del meu pare, que té diverses sabateries a Salamanca. Ens va dir que no hi havia manera de trobar espardenyes diferents i ens va reptar a fer-les nosaltres. En el fons, teníem tantes ganes de quedar-nos a Barcelona que vam acceptar”, explica la Claudia, cofundadora de Naguisa i una enamorada del Mediterrani. “Nosaltres no veníem del món de la moda, però el que ens va engrescar de l’espardenya va ser la possibilitat d’innovar a nivell de producció. També teníem molt clar que volíem produir en tallers d’aquí. Encara ho fem al País Basc i a la Rioja, perquè des del primer dia la sostenibilitat i el treball artesanal formen part de l’ADN de la nostra marca”, assegura.

Unes espardenyes de Naguisa

Durant aquests vuit anys de trajectòria, Naguisa ha creat escola. Van estudiar a fons l’espardenya de tota la vida i, de tot aquest procés d’immersió, en va sortir la seva versió contemporània, que fugia de la tela. “Seguim fent servir la sola de jute, a la qual es cusen a mà la pala i la part del taló, dues parts que solem fer de serratge i pell-flor, o d’una combinació de totes dues, com el nostre model estrella d’aquest estiu. Però, com que ens agrada provar materials nous, en aquesta col·lecció també hem utilitzat un plàstic TPU translúcid per fer un model inspirat en les xancletes i amb les sivelles forrades de pell girada”, diu la Claudia.

L’estètica de les espardenyes de tela que portaven els nostres avis i àvies té poc a veure amb les que proposen marques actuals, però en conserven l’essència i, a vegades, també el procés artesanal. Aquest és el cas de La Juana, el projecte de tres amics de la Salzadella, un poblet del Baix Maestrat famós per les seves cireres. La seva col·lecció d’aquest estiu és un cant als records i el paisatge de la infància: l’olivera, els marges de pedra, el safrà, els davantals per recollir la fruita... De tot aquest imaginari rural han sorgit models -o bé plans o bé amb falca- confeccionats amb teixits variats (llisos, de quadres, de reixeta, de denim...) que es cusen a mà a la sola de jute. Però més enllà de l’espardenya també hi ha vida. I a Naguisa ho saben bé. “El 2015 vam començar a treballar la sandàlia de pell trenada, que fabriquem a Elda. Li vam veure un símil molt gran amb l’espardenya: és produeix de manera artesanal, és un producte molt mediterrani i també està ben considerada a l’estranger. A més, comparteix els valors de tradició i sostenibilitat que ens interessen. I és que el nostre repte és que aquests oficis sobrevisquin”, diu la Claudia.

Una iniciativa per vestir-nos els peus (i la consciència)

Davant de la pandèmia del covid-19, dues marques de calçat que fabriquen a les Illes Balears també van voler aportar el seu granet de sorra. “Ens van cancel·lar algunes comandes grans i, a més, teníem estocs d’altres temporades. En lloc de quedar-nos de braços plegats, vam crear una botiga en línia per comercialitzar tot aquest producte, però amb l’objectiu de donar el 25% de la recaptació a algun projecte solidari. De moment seguim col·laborant amb la campanya #JoEmCorono”, explica satisfet Lambert Perera, el dissenyador de Roew, una de les firmes impulsores d’aquesta iniciativa solidària juntament amb Avacam. Si doneu una ullada a la web www.sandaliasolidaria.bigcartel.com trobareu tots els models de sandàlies de pell i avarques menorquines a un preu tancat de... 24 euros!

La sandàlia de la campanya solidària
stats