Llocs per descobrir els 2.700 anys d'història del vi a Catalunya

Us proposem jaciments, vinyes i cellers per conèixer l'origen de la viticultura a casa nostra

L'origen del vi a Catalunya es remunta a fa almenys 2.700 anys. Aquesta beguda ha ocupat una posició destacada en la història, com corroboren les contínues troballes de vestigis d'èpoques passades que no només són a disposició dels arqueòlegs i estudiosos, sinó també cada vegada més a l'abast de tothom. Els enoturistes, els turistes interessats en tot el que es relaciona amb el vi, ja poden visitar indrets que van des de l'època preibèrica fins als nostres dies, sovint amb visita guiada que inclou un tast. Encara queden moltes incògnites per resoldre, com ara quines varietats de raïm s'havien cultivat, així que us proposem alguns jaciments per descobrir tots els secrets que amaga el nostre vi.

El jaciment de Font de la Canya

Per reviure'n els orígens, la millor opció és anar al jaciment ibèric de la Font de la Canya a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Es divideix en dues localitzacions, on s'ofereixen visites guiades: el jaciment, un centre de mercaderies dels segles VII-I aC, i el centre d'interpretació, on es conserven algunes troballes, de les quals el visitant també pot gaudir pel seu compte. Segons explica el director, Daniel López, "el vi va arribar a Catalunya el segle VII aC", cap al 650 aC, en la primera edat del ferro o època preibèrica. El van dur els fenicis procedent del sud de la península Ibèrica i del que ara seria la costa de Tunísia, on hi havia Cartago, una mica abans de la seva introducció a mans dels grecs a través d'Empúries, un indret que usualment s'ha considerat la porta d'entrada del vi.

"Va arribar primer com a element d'intercanvi i de prestigi només per a les elits", especifica López, de manera que "la cosa més important era l'acumulació de vi més que no la qualitat". A més d'importar-se, se'n va començar a elaborar aquí, com demostra la troballa de llavors mineralitzades, peduncles i sarments que indiquen que hi havia manipulació de la vinya per elaborar vi. Entre els elements que s'han recuperat destaquen un cullerot de bronze o simpulum per servir-ne (650-575 aC), un podall per tallar els ceps (segles IV-III aC) i les restes d'un gran banquet on hi havia una escultura de Demèter, la deessa grega de l'agricultura, i que s'ha convertit en la imatge de la Denominació d'Origen Penedès perquè el vi ha sigut fonamental en aquesta comarca.

El celler romà de Vallmora

En temps dels romans, entre Iluro –l'actual Mataró– i Baetulo –o sigui, Badalona– hi havia una zona rural amb unes quantes vil·les i negocis. N'és un testimoni el celler romà de Vallmora, a Teià (Maresme), considerat "una factoria vinícola" que va estar en funcionament entre els segles I aC i V dC, explica l'antropòloga i guia de l'espai, Paula Lloret, de Tanit Difusió. En aquest indret hi ha les restes d'un celler on l'últim vi elaborat va ser un negre, i que descansa sobre els vestigis d'un forn de pa iberoromà. Conviuen amb les d'un segon celler més gran, on van arribar a funcionar quatre premses de grans dimensions que es feien servir per treure tot el suc del raïm que no s'havia obtingut d'aixafar-lo amb els peus.

Hi ha terres i bases d'estructures originals, però la cosa que més crida l'atenció són dues de les premses que s'han reconstruït, una amb sistema de torn i l'altra de caragol. Lloret detalla que tenen nou metres de llargada i pesen gairebé 3.000 quilos cadascuna, cosa que demostra la importància que va arribar a tenir la producció vinícola en temps dels romans. Ara també es treballa per reconstruir 19 dolia, grans recipients ceràmics enterrats. La zona excavada es completa amb una petita exposició i un audiovisual. Es pot visitar els dissabtes i diumenges per lliure o amb visita guiada.

El llegat de Baetulo

L'àrea de Barcelona és un territori eminentment urbà, però la vinya ha tingut un paper capital en la fundació i el creixement de moltes ciutats, com es pot compovar al Museu de Badalona (Barcelonès). "L'últim quart del segle I aC i tot el segle I dC, l'explotació i exportació del vi va ser el motor econòmic de Baetulo", explica l'arqueòloga Clara Forn a partir de les restes que s'han trobat en alguns jaciments del municipi i que permeten resseguir la història vinícola al llarg d'uns quants segles. De Baetulo en van sortir àmfores carregades de vi cap al sud de França, Roma i fins i tot on ara hi ha Londres. A més del museu, on també es conserven peces com un cullerot per servir el vi, es pot visitar cada segon diumenge de mes la Casa dels Dofins, on hi ha tres dipòsits que servien per emmagatzemar fins a 17.000 litres de vi. Pròximament s'obrirà la Casa de l'Heura, també testimoni del passat vitivinícola. "A Badalona el conreu de la viticultura ha sigut el més important que hi ha hagut des d'època romana fins pràcticament a mitjans del segle XX", destaca Forn, que constata que "la urbanització del terme municipal ha sigut tan abrupta que costa molt imaginar-se la ciutat envoltada de vinyes".

La muntanya d'Olèrdola

A la muntanya d'Olèrdola (Alt Penedès) també s'ha fet evident que ja s'hi elaborava vi fa 2.700 anys com a la Font de la Canya, concreta l'arqueòloga Núria Molist, que és la responsable d'aquest conjunt monumental, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. No obstant això, el que sobresurt d'aquests últims anys és la recerca sobre la ciutat medieval dels segles X i XI, una època de la qual encara se sap ben poca cosa. Malgrat això, a Olèrdola s'han pogut identificar nou cellers amb vestigis de premses, cups i espais on es guardava el vi. "Són instal·lacions tallades a la roca", subratlla. Les anàlisis han confirmat la presència d'àcid tartàric, associat a l'elaboració de vi. Els visitants poden visitar el jaciment lliurement, malgrat que la part dels cellers només s'ha senyalitzat parcialment, o bé apuntar-se a visites guiades centrades en la producció de vi.

Les tines del Bages

A diferència d'Olèrdola, on el raïm es duia fins a la ciutat per elaborar-hi el vi, al Bages van optar per fer-ho d'una altra manera, que es pot descobrir tot passejant. Hi conserven un patrimoni vinícola desconegut encara per molta gent, però que és de primer ordre. Es tracta de les tines a peu de vinya per elaborar el vi allà mateix, i que es van estendre per tota la comarca entre els segles XVI i XVII. Ricard Vilalta, copropietari de Bages Terra de Vins, una empresa que fa uns cinc anys que hi ofereix visites guiades, explica que és "un patrimoni únic al món" perquè ara com ara no se n'han trobat enlloc més. La cosa habitual és que les tines es construeixin als masos, però al Bages, un dels indrets on hi havia hagut més vinya de Catalunya, es van estendre pel camp arran de la concessió de porcions de terra als rabassaires i a l'explotació de vinyes cada vegada més allunyades dels masos. La ruta més consolidada per visitar-les és a la vall del Flequer, d'uns 6,5 quilòmetres, on hi ha una altra singularitat: habitualment són solitàries, però hi ha quatre conjunts d'entre dues i onze tines. Vilalta explica que en total n'han arribat a inventariar unes 180, però les de la vall del Flequer i les pròximes a Sant Benet són probablement les úniques que hi ha senyalitzades.  En moltes comarques també es pot passejar al costat de murs de pedra seca de bancals que delimiten parcel·les.

Les catedrals del vi

Entre les construccions més recents i que ens poden deixar més bocabadats hi ha les anomenades catedrals del vi, de les quals es compleix el centenari. Són edificis modernistes, habitualment construïts per les cooperatives sota l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya, i van representar tota una revolució pel que fa a la manera com s'elaborava el vi. Molts es poden visitar, i fins i tot en alguns se'n continua produint. Una de les catedrals que més criden l'atenció és la de Pinell de Brai (Terra Alta), però la llista és extensa: Gandesa (a la mateixa comarca), Falset (Priorat) i Nulles (Alt Camp). Qui vulgui fer un recorregut exprés per dos moments importants de la història vinícola al nostre país té l'opció d'apuntar-se a una visita guiada combinada del celler romà de Vallmora i el modernista del 1906 d'Alella Vinícola a Alella (Maresme). I per veure com és un celler d'avui, només cal anar a algun dels molts que ofereixen visites.