Una deshonra quatre estacions

Començo la setmana convertit en l’emoji que imita El crit d’ Edvard Munch després de llegir un titular que diu així: “ Descubren a la hija de Reese Witherspoon ”. El publicava dilluns la web del diari Abc, que, com si fos Telecinco o Telepizza, sempre aconsegueix sorprendre’m, per més llindars emocionals i intel·lectuals que hagi desbordat en mi prèviament.

En llegir l’inquietant frase, primer vaig pensar que potser havien condemnat l’adolescent a treballs forçats. Després vaig pensar que potser l’havien segrestat i que com que la seva mare és workaholica no l’havia trobat a faltar, i que els segrestadors li havien buscat una feina perquè el segrest no els sortís a pagar. També vaig pensar que la gravetat que desprenia el titular es devia al fet que la pobra Ava Elizabeth Phillippe -així es diu la víctima - era celíaca i vegana i treballava en una pizzeria old style plena de totes les seves kriptonites, i que per això mereixia ser explicat a la secció cuqui de Gente & Estilo.

Però no. Res d’això. La informació narrava únicament que la filla de la protagonista d’ Una rubia muy legal treballa allà perquè la seva mare li ha buscat una feina d’estiu perquè sàpiga de què va la vida. La real. No la de Hollywood Hills. Una idea que, pel que es veu en les imatges que el mitjà utilitza per il·lustrar la notícia, sembla que no ha agradat gaire a l’ afectada. Tampoc als redactors de la notícia, que s’han entristit de veure la roba que li toca portar a la noia per cometre -faig servir el verb que ells no s’atreveixen a escriure...- l’ofici de cambrera: “ Pantalones oscuros, camiseta blanca y unas deportivas ”. Un outfit que tot apunta que els resulta sòrdid i que de ben segur haurien preferit que constés d’uns stilettos, una faldilla évasé vaporosa fins a terra i un escot paraula d’honor. Una barreja ideal per servir pizzes en aquest local del barri de Brentwood (a Los Angeles), on va tenir lloc, com vostès deuen recordar, el dramàtic cas d’ O.J. Simpson. Tampoc es pot descartar que esperessin que la noia portés algun vestit d’alta costura de la seva mare per escriure allò tan ranci de “ha heredado la belleza de su madre ”.

Finalment, però, dono per útil el clic perquè la notícia m’ha servit per descobrir una pizzeria napolitana a L.A. Té molt bona puntuació a TripAdvisor i diuen que no és gaire cara. Me la poso a la llista de llocs on s’ha de menjar quan visiti la ciutat. Per cert, que a Pizzana -l’establiment es diu així- serveixen, de postres, barra de gelat a talls. D’aquella de tres gustos que val dos euros al súper, saben? Encara sort que a l’ Abc no s’han documentat gaire abans de redactar la informació, perquè si ho arriben a descobrir, de la pena que haurien tingut, haurien publicat la notícia a la mateixa pàgina que la dels fills de Juana Rivas. Aquests si que són uns infants desgraciats...

I de notícies que no ho són a notícies que gairebé no apareixen enlloc tot i ser de plena actualitat. Aquesta setmana transcendia la brillant iniciativa que ha tingut la cadena de supermercats alemanya Edeka. En un dels seus establiments d’Hamburg han tret dels prestatges tots els productes que venen de fora del país. Una idea que ha deixat molt buits la gran majoria dels passadissos, que han sigut decorats amb uns sintètics cartells que recordaven la importància que té la diversitat amb frases com “La nostra selecció avui sap el que són les fronteres” o “Així de buit està un prestatge sense estrangers”. Realment desoladores, les fotos dels supermercats que tindríem si s’aixequessin els murs que alguns anhelen. Quina llàstima no poder anar a aquest súper... Me l’apunto. Com la pizzeria. Ara no recordo on vaig llegir aquesta informació. A l’ Abc crec que no era...

I abans d’acabar, una notícia reial. Aquests dies es coneixia que el rei emèrit i la seva filla adjunta van anar plegats al lliurament de premis del Torneig Internacional de Polo de Sotogrande, una urbanització on -ho dic perquè ens ubiquem- no hi ha ni Lidl ni Primark. Allà, l’emèrit va coincidir amb Luis Alfonso de Borbón, fill de Carmen Martínez-Bordiú i del difunt duc de Cadis. Una trobada que ha deixat unes instantànies que mostren Joan Carles encantat al costat del besnet de Franco, cosa significativa per la manifesta -i publicada- mala relació que existia entre les dues famílies.

M’encanta que el rei es rebel·li contra tot i contra tothom en l’auge de la seva senectut. Mentre el seu fill i Letícia tallen totes les relacions lletges que tenien per salvar la institució monàrquica, ell es reconcilia públicament amb l’hereu del dictador. No em poden negar que els cops que es donen entre si a la família reial no són pitjors que els de Mayweather i McGregor. Crec que si Joan Carles no es tranquil·litza aviat, el posaran a treballar en una pizzeria!