Per què em costa tant concentrar-me?

La preocupació per la pandèmia fa créixer els problemes per aconseguir l'atenció plena

“Em costa molt concentrar-me”, deia fa pocs dies Anna Gratacòs a una amiga seva per WhatsApp. Ella, que treballa en el sector del màrqueting digital, compartia amb l’amiga una de les conseqüències que està vivint a causa del confinament i que nota cada dia, com també li passa a molta altra gent. I és que el desconcert, la incertesa i la preocupació que genera la pandèmia de covid-19 ha provocat que moltes persones tinguin el cap tan ocupat en aquesta situació que els costi molt aturar-se per centrar-se en alguna altra qüestió. “Jo crec que el context no ajuda gens, és molt difícil aïllar-se de tot el que està passant –diu Gratacòs–. Però, a més, hi ha el fet de passar 24 hores al mateix espai, on és molt difícil diferenciar les tasques laborals de les domèstiques o familiars, i hi ha també la falta de vàlvules d’escapament, com poden ser les trobades amb els amics, que ara no podem fer”. I resumeix dient que “la suma de tots aquests factors fa que concentrar-se sigui molt difícil”.

El que li passa a Gratacòs és molt similar al que li passa a la Judith, que també nota la falta de concentració. “Si em comparo amb com treballo habitualment em desespero –diu–. Ara em noto molt més lenta, em costa llegir i assimilar ràpid les coses, processar-les bé i treure’n les idees”, explica. Li passa quan està treballant a casa, on viu amb el seu marit i la seva filla, però també en els moments d’oci. “Soc incapaç de llegir un llibre –reconeix amb certa tristesa–, però també em costa entrar en l’argument d’una sèrie o una pel·lícula, per això trobo que les que ara em van millor són les de misteri o intriga, perquè m’atrapen més i llavors em puc abstreure de la situació del coronavirus i concentrar-me en la història”, diu.

Situació inesperada

El que els passa a totes dues és molt comú aquests dies de confinament. “Estem vivint una situació inèdita, inesperada i molt diferent del que mai havíem viscut, i això té un gran impacte emocional”, diu Dolors Liria, psicòloga i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. “Hem anat passant diferents fases, però és evident que el confinament ens té el cap molt ocupat amb tot el que està passant, i això fa que costi molt concentrar-se en altres coses”.

L’experta destaca que en aquest moment també és molt important no oblidar que “molta gent està treballant a casa amb criatures, i això vol dir que la concentració és molt difícil perquè hi ha distraccions i interrupcions constants”, explica. José Ramon Ubieto, professor col·laborador de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya hi està d’acord. “Quan estem en una situació de molta incertesa i angoixa com és l’actual costa molt concentrar-se, és normal. En aquests moments no sabem què passarà, quan s’acabarà tot això o quines conseqüències tindrà. Davant d’això la nostra preocupació general se centra en aquesta situació, és allà latent tota l’estona, i després intentem tirar endavant les tasques de cada dia: la feina, la casa, els nens... Però, com que hi ha una hiperatenció per un problema, és molt difícil que siguem capaços de centrar-nos en una altra cosa”, resumeix.

Dolors Liria apunta un altre motiu pel qual es fa difícil la concentració: com que la majoria de nosaltres som a casa, “barregem totes les tasques en un mateix espai: feina, lleure i obligacions domèstiques passen al mateix lloc i així és difícil centrar-se només en una cosa”. Ho corrobora Anna Gratacòs, que explica: “A casa el nostre espai de treball és la mateixa taula on mengem, que és al costat del sofà on descansem i de la tele, i això fa que sigui difícil separar les tasques”. A ella, una cosa que li funciona quan s’encalla amb una feina és canviar d’espai, encara que això suposi només fer tres passes. “A vegades n’hi ha prou anant a seure a la butaca, però el cap ja s’aclareix i va millor”, diu. Però després de tants dies de confinament explica que també ha après “que hi ha dies en què no tens la mateixa capacitat de concentració que d’altres” i ho ha assumit. “Sé que si un dia no dono més de mi ho puc recuperar l’endemà i no em flagel·lo per això, així em va molt millor”, diu.

Dormir malament

Una altra cosa que explica la Judith és que la seva qualitat del son és molt dolenta des que hi ha confinament. Amb una criatura petita que encara es desperta a la nit i amb l’angoixa per tot el que està passant, es desperta molts cops i li costa tornar-se a adormir, i acaba llevant-se al matí “amb una sensació d’esgotament pitjor” que quan se’n va anar al llit”, diu. Això també perjudica la capacitat de concentració. “El son és un dels elements que se’ns han trastocat molt amb el confinament –explica Ubieto– perquè vol desconnexió i ara és el que ens costa més”, diu. Dolors Liria recorda, en la mateixa línia, que “un dels factors més importants i que més complica la concentració és precisament la falta de son”.

Així, amb tots aquests factors condicionant el nostre dia a dia –i les nits– i totes aquestes dificultats de concentració, els experts donen alguns consells per poder millorar aquesta capacitat. “El més important és intentar estructurar el dia amb uns horaris i unes rutines que ens ajudaran a diferenciar les tasques i a regular-nos emocionalment”, diu Liria. Un segon consell és “diferenciar els espais en la mesura del possible. “L’ideal seria concentrar les tasques professional en una banda –si la casa ho permet– i deixar altres zones per al lleure i les tasques domèstiques” . Un tercer consell és que, “tot i que és important estar informats, hem d’intentar no estar connectats 24 hores perquè això farà que el cap estigui tota l’estona pendent d’això i no ens podrem concentrar en res més”. Liria també apunta que és bo “posar-se límits horaris a un mateix perquè, com que els espais i les activitats no estan diferenciats, molta gent acaba fent mil hores i això no és bo”. “Cal acotar les activitats que fem al llarg del dia”, diu. Un altre consell en què coincideixen tan Liria com Ubieto és “fer exercici físic”. “És molt important perquè millora l’estat d’ànim, ajuda a regular les emocions i ens ofereix un moment de desconnexió”. I, finalment, com a últim consell, Ubieto diu que “el confinament ha eliminat el temps i l’espai, que són coordenades bàsiques que necessitem per sobreviure, i això fa que ens sentim perduts”. “Hem de fer tot el que sigui per restituir-les”.

Deixar el mòbil una estona

Una altra de les conseqüències del confinament és que el mòbil s’ha convertit en una extensió de la nostra mà. Hi ha qui no el deixa anar per res i això també dificulta que ens concentrem en fer altres tasques. “Per a molta gent el mòbil és una companyia constant perquè des de l’inici del confinament n’hem estat molt pendents”, diu Dolors Liria, que explica que les notícies del que està passant, però també les novetats d’amics i familiars, ens arriben a través d’aquest canal. Però hi ha un moment en què aquesta dependència ens pot crear problemes. “Llavors és quan hem de posar límits perquè ens pot generar ansietat i impedir la concentració o que gaudim d’altres coses”, alerta aquesta psicòloga. El professor de la UOC José Ramon Ubieto, per la seva banda, aconsella intentar deixar el mòbil “de tant en tant al llarg del dia –sobretot, diu– en moments de lleure, perquè és l’única manera de desconnectar de les notícies que ens arriben a través de l’aparell”.