Les dones del vi reivindiquen el seu lloc

Les elaboradores demanen que se les valori per la qualitat del vi i no només per ser dones

Tenir el seu espai, ni més ni menys. És la demanda de les dones del vi, que segueixen fent camí per fer-se visibles. El ple reconeixement de la seva tasca segueix sent una assignatura pendent i per això se segueixen organitzant esdeveniments per a professionals i amants del vi en què les protagonistes són exclusivament les dones i els vins que elaboren. Si es fan aquestes trobades és perquè encara es perceben com una necessitat, però hi ha qui dubta que aquesta sigui la via i anhela que arribi el dia en el qual a les dones del vi se les reconegui no només per ser dones, sinó sobretot per la qualitat dels vins que elaboren com ja passa amb els homes.

La reflexió sobre quin camí emprendre es va palpar, per exemple, a la barra de vins Fabulous 50 by Women de la Barcelona Wine Week (BWW), un dels últims actes que es van poder celebrar abans de l'esclat de la crisi sanitària. Coordinat per la sommelier Clara Antúnez, s'hi podien tastar 50 vins de dones elaboradores (o que tenen altres vinculacions professionals amb els cellers). "¿És bona la discriminació positiva?", es preguntava llavors Teodora López, que promou el vi Caminos de Aliste de la província de Zamora.

Antúnez no triga gaire a respondre aquesta pregunta, present en el món del vi però també en molts altres àmbits. "Jo crec que el 2020 encara sí. Estem en un moment en què necessitem posar-nos cara, explicar per normalitzar", sosté. En l'edició del 2020, la BWW va donar protagonisme al vins elaborats per dones. Donar-hi visibilitat està de moda. Hi ha qui fins i tot pot aprofitar-ho amb finalitats de màrqueting, però quedar-se només amb aquesta visió de la tendència de visibilitzar les dones del vi és com perdre's bona part de la pel·lícula.

Antúnez recorda que el sector vinícola "ha estat molts anys masculinitzat", durant molt de temps això no es posava en qüestió i feia que "tothom pensés que és un món masculí", però les dones hi han estat i hi són. El mateix ressalta Anne Cannan, del celler Clos Figueras (DOQ Priorat), que és una de les impulsores del tast de Mujeres del Vino. Se celebra des del 2016 amb la presència de les dones i els seus vins, enguany va reunir gairebé una trentena de cellers i procedents de diversos punts de l'Estat, però amb predominança catalana. "La gent ha vist molts homes durant molts anys", recorda Cannan, que afegeix que elles tenen "menys protagonisme" i es tracta de donar-los visibilitat. Segueix havent-hi opinions de tota mena, des de qui es qüestiona que calgui fer-ho fins a qui es pregunta per què no s'havia fet abans. Entre les dones del vi, n'hi ha que no volen participar-hi perquè pensen que seria millor optar, per exemple, per visibilitzar les enòlogues i els enòlegs. Són qui elabora el vi, però queden en segon pla independentment que siguin dones o homes.

En els actes de les dones del vi es trenca amb aquesta invisibilitat de moltes enòlogues que queden darrere dels propietaris dels cellers. Algunes de les protagonistes van passar també per la barra de la BWW, que era d'autoservei, amb la presència sempre d'Antúnez i el seu equip. Cada vi contenia una fitxa amb la foto de la dona que l'ha fet i tres paraules que cadascuna considera que les defineix millor. El vi també l'havia escollit cadascuna. La majoria eren vins negres, per trencar la idea que el blanc és cosa de dones. Indagar en tot el que té per explicar cada dona del vi és fer-ho en múltiples històries humanes que mereixen ser conegudes, i descobrir els vins que elaboren pot ser una manera d'acostar-s'hi.

Humanitzar el vi en femení


Antúnez està entre qui pensa que és bo compartir aquestes experiències. "A mi m'agrada humanitzar el vi, i humanitzar-lo des del femení encara més", subratlla. El llistat d'històries de les dones del vi és inacabable. Olivia Bayés ho va deixar tot per amor, segons confessa, i és la copropietària del celler Marco Abella (DOQ Priorat). Reivindica que les dones fan "grans vins" en un indret on tot "costa molt" com el Priorat, on s'arriba a practicar una viticultura extrema pel pendent d'alguns costers. Per a ella, tant homes com dones poden fer grans vins, i llavors hi ha la personalitat de cadascú, que també pot impregnar-ne el caràcter. El Priorat va viure una autèntica revolució fa 30 anys, quan va ser redescobert com a joia vinícola, però ha viscut altres revolucions molt menys explicades i que diuen molt del paper que se li atorgava a la dona.

És el cas de les germanes Maria i Núria Sangenís, del celler Sangenís i Vaqué (DOQ Priorat). Elles han seguit la tradició de com s'elaborava el vi, però han trencat definitivament l'esquema que el fill gran havia d'heretar el celler i la vinya. Amb la generació anterior ja s'hi havia començat a posar fi, però a la generació de la Maria i la Núria no hi havia cap home, ja que són quatre germanes. Les dues petites han seguit. "Tot això de l'hereu no ens agrada. Es pot arreglar d'altres maneres. És no valorar la dona", reflexiona Núria Sangenís, que també revela que el millor vi del celler duu el cognom de Monlleó per preservar un dels cognoms familiars que d'altra manera s'haurien perdut. "És una manera de demostrar que no cal un home per guardar el cognom. Es pot guardar amb un gran vi", celebra.

Hi ha nous projectes que s'obren camí per valorar les dones del vi, entre els quals sobresurten els que neixen a Galícia amb vins de diverses DO. Anónimas Viticultoras, que encapçalen Cristina Yagüe i María Falcón, busca ser "un homenatge a totes les dones que la societat no va reconèixer", detalla Falcón. I no només a les dones. El primer vi el van elaborar el 2016. Era un rosat de caiño tinto. Un rosat amb una varietat de raïm minoritària en una terra que no valora els rosats. "A Galícia la gent considera el rosat com un vi de segona", remarca. Els seus són "vins fets per dones i sempre en col·laboració amb altres dones", però que ningú es confongui. "No són perquè els beguin les dones, són perquè els beguem tothom", ressalta.

Una de les dones amb les quals han col·laborat és Iria Otero, l'ànima dels vins gallecs de Vinos con Memoria. Otero recorda com a Galícia els homes marxaven a pescar o emigraven, i elles feien la feina del camp però les explotacions estaven a nom de l'home. "Les ties treballaven com bèsties però no tenien reconeixement", lamenta. També diu que "fins fa molt poc que les dones beguessin alcohol en públic estava molt mal vist", així que si portaven un projecte d'una beguda alcohòlica com el vi "estava molt mal vist" també. Dit això, Otero considera que, si no hi hagués necessitat de visibilitzar les dones del vi, no es farien tastos específics dels seus vins com els que ha viscut Barcelona recentment. Això no significa que ho vegi com l'escenari ideal. "A cap ens agrada que se'ns diferenciï dels homes", avisa, i considera que el seu vi hauria d'estar en espais com la barra Fabulous 50 by Women perquè agrada. "Jo no faig millor o pitjor vi per ser dona. Què importa que tingui dues tetes i un cony per fer vi millor o pitjor!", etziba.

Invisibilitats sense gènere

La invisibilitat a vegades no és només una qüestió de gènere. En el sector vinícola hi ha diverses professions que no han gaudit del reconeixement que pertocaria, i segurament una de les que ho ha patit més sigui la de qui elabora el vi. Anna Rovira, que és enòloga del celler de Capçanes (DO Montsant), recorda que "en el món del vi l'enòleg és el que està al darrere, a la cova", un fet que "en el món dels xefs no passa", ja que els cuiners gaudeixen de plena visibilitat tot i que el més comú és que no se'ls vegi quan cuinen. "Se n'ha de donar tant als enòlegs com a les enòlogues", defensa, cosa que no impedeix que fins i tot en aquest col·lectiu es produeixin diferències en funció del gènere. A l'enòloga del celler Lagravera (DO Costers de Segre), Pilar Salillas, li ha passat algun cop que "en el celler preguntin per l'enòleg o si està en el laboratori" malgrat que la tinguin al davant dels nassos. Per coses com aquestes no dubta que cal perseverar a l'hora de visibilitzar les dones del vi. "Mentre en el món segueixi havent-hi diferències de salaris o de tracte, les dones haurem d'unir-nos per defensar els nostres drets", assevera.