La mort de la duquessa d'Alba, el final d'una època

BarcelonaCayetana Fitz-James Stuart i Silva, morta aquest dijous al matí als 88 anys, va néixer i viure envoltada d'un núvol de protocol i distinció que serà molt difícil que es torni a repetir, per la quantitat de títols nobiliaris d'alt nivell que acumulava i pel patrimoni que els acompanyava. Hi podrà haver persones més riques i d'altres amb més reconeixements, però ben segur que no n'hi haurà cap que superi la concentració de poder aristocràtic de la dona que avui ha deixat de ser l'ambaixadora de la Casa dels Alba, una saga nobiliària espanyola amb els orígens al segle XIV i entroncada amb figures tan rellevants històricament com el comte-duc d'Olivares o el duc de Berwick, que va conquerir Barcelona el 1714.

Gregorio Marañón i Ortega i Gasset

Un bon exemple que amb la mort de Cayetana d'Alba acaba una època es pot observar fixant-se en el mateix dia del seu naixement, el 28 de març de fa 88 anys. Mentre la seva mare, la marquesa María del Rosario de Silva y Gurtubay, la portava al món, el seu pare, el duc Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, estava reunit amb tres amics propers: el doctor Gregorio Marañón, el filòsof José Ortega i Gasset i l'escriptor Ramón Pérez de Ayala. De fet, va ser Marañón qui va assistir en el part la mare de la duquessa, que hauria preferit un fill mascle i va acabar tenint una filla única. Un context que evidencia la influència i nivell social de la família en què ha viscut aquesta figura.

Isabel II i un nét de Tolstoi

Però el seu primer dia de vida no va ser una excepció. Tots els detalls de la seva infància denoten que Cayetana –el seu nom preferit dels gairebé vint amb què se la va batejar– estava cridada a ser algú singular en la història espanyola, encara que no pels seus fets, sinó per una qüestió de bressol. Va néixer l'any 1926 al palau madrileny de Liria, emblema de la seva família noble, i va ser fillola del rei Alfons XIII i de la reina Victòria Eugènia. Se la va batejar en una pica baptismal que només es feia servir per a monarques, portada expressament des de Badajoz fins al Palau Reial de Madrid. Quan la seva família estava a l'exili a Londres durant la Guerra Civil, Cayetana va anar a l'escola amb un nét de Tolstoi, visitava el seu parent Sir Winston Churchill i tenia com a companya de jocs la futura reina Isabel II d'Anglaterra. Una vida marcada pel contacte amb els ambients més exclusius i per molts esdeveniments històrics que han tingut lloc a Europa durant els darrers 80 anys.

Una vida plena de sotracs familiars

Tota la sort de ser d'una família poderosa, sobretot en l'època en què ella va néixer, no ha significat que hagi tingut una vida plàcida en les qüestions personals. La seva mare va morir quan ella només tenia 8 anys, menys d'una dècada durant la qual no va poder compartir gaires moments amb ella, ja que estava malalta de tuberculosi i no li deixaven apropar-s'hi, ja que es temia un contagi. A més, la seva mare va estar a Suïssa intentant salvar la vida, cosa que no va aconseguir, ja que va morir a Madrid l'any 1934, als 33 anys. D'aquesta manera, amb un pare dedicat a les seves tasques i sense germans, Cayetana va tenir una infància més aviat solitària envoltada de gent que la reverenciava, com per exemple li passava amb les filles de Churchill durant el seu exili londinenc, tal com explica el llibre 'La dinastía Alba', del 2011.

Dos cops vídua

Potser per aquest motiu, Cayetana d'Alba va voler crear una família nombrosa, cosa que va aconseguir amb els sis fills que va tenir amb el seu primer marit, l'enginyer Luis Martínez de Irujo y Artázcoz, mort l'any 1972 a causa d'una leucèmia que no li van poder curar ni al centre especialitzat de Houston on el tractaven: la Clínica Anderson. El pare de tots els fills de Cayetana no és l'únic marit que ha tingut l'aristòcrata, ni tampoc l'únic que ha perdut. El doctor en teologia Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, onze anys més jove que la duquessa, es va casar amb ella sis anys després de la mort del seu primer marit, un enllaç que no va quedar exempt de polèmica en aquella època, sobretot per l'oposició dels fills al nou matrimoni de la seva mare. El tercer home de Cayetana d'Alba ha estat el funcionari palentí Alfonso Díez Carabantes, amb qui ha compartit els seus darrers dies. La seva boda al palau que l'aristòcrata té a Sevilla va congregar mitjans de comunicació d'arreu del món l'any 2011.

La vida dels seus fills, en primera persona

Més enllà de les morts dels seus marits, Cayetana d'Alba també ha patit molt, tal com ella mateixa ha explicat, per la vida personal dels seus fills, que sempre ha aparegut publicada en revistes del cor i de la qual s'ha parlat en programes de tota mena. La duquessa ha viscut amb dolor el fet que els seus fills s'hagin separat tots de les seves respectives parelles al llarg dels anys. De fet, l'assetjament de la premsa en cadascun d'aquests casos de divorci ha provocat que la duquessa s'hagi enfrontat en algunes ocasions als paparazzis.

Polèmiques amb el món agrari

En l'àmbit públic, Cayetana d'Alba ha hagut d'afrontar algunes polèmiques. Per exemple, la irritació popular que va generar que fos ella –una de les dones més riques d'Espanya– la principal receptora de les ajudes agràries de la Unió Europea. Una polseguera amb el món de la pagesia que va tenir una rèplica quan va atacar verbalment un grup de treballadors del camp que es manifestaven contra els salaris que la duquessa pagava als jornalers de les seves terres el dia que la nomenaven filla predilecta d'Andalusia. Finalment, la duquessa va haver de pagar 6.000 euros a aquells treballadors, membres del sindicat agrari SOC, per haver-los qualificat de "gentussa, delinqüents i quatre bojos". No és casual el fet que Cayetana d'Alba tingui conflictes amb el món de la pagesia, ja que és la latifundista més important de tot l'Estat.

Col·leccionistes d'art

La Casa d'Alba posseeix una de les col·leccions privades d'art més importants del món, tot i les pèrdues que el seu catàleg familiar ha patit. Per exemple, amb la Guerra Civil un bombardeig franquista sobre Madrid va acabar amb alguns dels tresors que tenien al palau de Liria, però altres es van salvar perquè abans que la família marxés a l'exili moltes de les seves grans peces van ser guardades als soterranis del Banc d'Espanya. Actualment, segons explicava 'El País' el 2012, la seva col·lecció inclou olis de pintors com Velázquez, Rubens, Goya o Tiziano; així com escultures, aquarel·les, dibuixos, tapissos, ceràmiques, vestits i documents històrics. Per posar algun exemple dels documents, es pot assenyalar que hi ha cartes autògrafes de Cristòfor Colom o el testament de Ferran el Catòlic. A banda del col·leccionisme i del manteniment de les obres heretades, molts artistes han tingut relació amb la duquessa al llarg de la seva vida. En una entrevista al diari 'Abc', l'aristòcrata recordava que l'ha pintat Zuloaga, que l'ha esculpit Benlliure i que Picasso no la va poder pintar com si fos una Maja de Goya perquè el seu primer marit s'hi va oposar.

Amb la seva mort, acaba una manera d'entendre i viure l'alta aristocràcia que ja no pot tornar, ja que els membres d'aquest col·lectiu no tenen el pes que havien tingut i no és previsible que el tinguin de nou, ja que el seu paper com a cort dels reis ha quedat en un pla completament secundari i merament testimonial. Una situació molt diferent de la que va conèixer Cayetana d'Alba en néixer. A més, la seva concentració de poder aristocràtic es dissoldrà amb el repartiment de tots els seus títols, ja que tot i que hi ha un hereu principal, el duc de Huéscar, que serà el qui ostentarà el paper principal de la Casa d'Alba, cap dels seus fills serà noble al mateix nivell que ho ha estat ella. Abans de repartir títols, Cayetana d'Alba ha estat cinc vegades duquessa, divuit vegades marquesa, vint comtessa, vescomtessa, comtessa-duquessa i conestable, a més de ser catorze vegades Gran d'Espanya. Un cúmul de títols que marquen la fi d'un estil de vida que no es repetirà.