L’elegància viatja del classicisme a l’atreviment

Chanel, Givenchy, Valentino o Stella McCartney presenten novetats a la Setmana de la Moda de París

La Setmana de la Moda de París va tancar les portes ahir al vespre donant per finalitzat el mes més important del sector, el setembre, en què les marques més destacades i les emergents presenten les seves col·leccions en quatre capitals mundials de la moda: Nova York, Londres, Milà i, finalment, París. La capital francesa ha acollit durant nou dies el glamur i l’elegància de les grans maisons al costat de les propostes més arriscades de les firmes encapçalades per gent jove amb ganes de canvis. Així ha quedat clar que l’elegància més clàssica conviu perfectament amb la més atrevida, almenys a París. Fem un repàs de les propostes més destacades que s’hi han vist.

Chanel

La platja més glamurosa

El xous que munta Karl Lagerfeld, director creatiu de la maison francesa, per presentar col·leccions són molt esperats. Com sempre, el lloc escollit és el Grand Palais, però aquesta vegada el Kàiser s’ha superat i ha convertit l’espai en una platja, amb sorra, aigua, onades i desenes de models caminant amb les sabates a la mà i lluint les seves propostes per a la primavera. Com sempre, no han faltat els blazers i vestits de tweed, marca atemporal de la casa, que per a la pròxima estació es converteixen en pantalons capri, armilles i jaquetes oversize. Però més enllà del tweed, Chanel ha apostat per vestits vaporosos amb tons pastel i el logo estampat en samarretes, pantalons i gorres. I com que la sostenibilitat és un dels temes que ara mateix més destaquen al sector, Lagerfeld va voler tranquil·litzar tots els que es preguntaven per l’aigua que omplia l’espai i va explicar que seria processada a través del clavegueram de la ciutat. Sostenibilitat i glamur, un binomi guanyador.

Givenchy

Elegància sòbria

La directora creativa de la maison, Clare Waight Keller, s’ha inspirat en l’escriptora, fotògrafa i viatgera suïssa Annemarie Schwarzenbach, que va viure a principis del segle XX trencant totes les normes establertes per a les dones i desafiant els tabús i els estereotips. Aquesta figura li ha servit a la dissenyadora britànica per crear una col·lecció d’aires andrògins -com Schwarzenbach-, sòbria i molt elegant, que anticipa una primavera amb aires hivernals. Pantalons paper bag de cintura alta combinats amb bodis, bruses inspirades en la llenceria o escots atrevits que baixen fins al melic. El negre va ser un dels grans protagonistes -i es confirma com un dels colors forts de la primavera-, i també ho van ser les jaquetes i les gavardines, tant per a homes com per a dones. I amb els vestits de festa la dissenyadora brilla i entusiasma amb la fluïdesa d’unes peces que ballen amb el cos i amb les formes femenines.

Valentino

100% romanticisme

Pier Paolo Piccioli ha fet, en aquesta ocasió, una proposta plena de dualitats i oposicions. D’una banda, l’espectacular romanticisme dels vestits llargs, estampats acolorits i atrevits, faldilles prisades i transparències ha enlluernat París. I per a les propostes de nit, els lluentons guanyen protagonisme acompanyats de teles de tul i serrells per donar espectacularitat a uns vestits plens de volum i color. Però, d’altra banda, el negre omple gran part de la col·lecció amb vestits llargs fins als peus, oversize, pantalons, jaquetes i amb el logo de la casa estampat (sembla que serà un must de la primavera). I combinat amb el blanc, una aposta elegant clàssica que mai falla.

Celine

Canvi de rumb radical

Una de les col·leccions que més expectació ha generat a París ha sigut la de Celine, la marca francesa que ara capitaneja Hedi Slimane, conegut per renovar -i revolucionar- les firmes per on passa. I en aquest cas no ha sigut diferent. El primer canvi, aparentment subtil però amb un missatge potent, ha sigut treure l’accent a Céline, que a partir d’ara, sota el seu regnat, serà simplement Celine. I a partir d’aquí el dissenyador ha deixat clar que el seu estil és ben diferent del de la seva predecessora, Phoebe Philo, amant dels tons neutres, les siluetes oversize i una feminitat sòbria. Slimane ha demostrat, amb aquesta col·lecció d’aires de rock’n’roll, que els trets ara van per una altra banda: el negre s’ha convertit en un color omnipresent i les peces tenen una clara filosofia unisex (de fet, els vestits d’home que es van veure a la desfilada estaran disponibles per a dones en botiga). Tons metal·litzats, minivestits combinats amb botes militars i muscleres extragrans d’estètica vuitantera. La nova etapa de Celine ha començat.

Stella McCartney

Moda sostenible

La dissenyadora britànica va ser una de les pioneres de la moda sostenible i el respecte cap als animals en un sector en què aquest discurs ha tardat anys a calar. Ara, en un entorn molt més favorable a aquests missatges, McCartney aprofundeix en aquesta aposta i ha presentat una col·lecció sostenible feta a partir de teixits reciclats i substituint el cuir per un polièster anomenat Eco Alter Nappa. La nova col·lecció de McCartney busca atraure les dones femenines i atrevides, determinades i delicades, amb unes propostes estètiques que van més enllà de les tendències imperants, i que, per tant, tenen una vida més llarga. La proposta estrella de la col·lecció són els estampats d’aires hippies tie-dye, que la dissenyadora utilitza per decorar pantalons i samarretes.

Balenciaga

Explosió de creativitat

El dissenyador georgià Demna Gvasalia ha presentat una col·lecció més discreta del que és habitual en ell, però amb la seva reconeguda creativitat. En aquesta ocasió ha continuat amb una de les seves obsessions: els vestits d’home de sastre de gran volum, amb muscleres XXL que en aquesta ocasió són de colors majoritàriament neutres. A la col·lecció també hi hem vist vestits asimètrics, combinacions de colors potents i propostes fluor, juntament amb el logo de la marca decorant algunes peces. Sense por de ls estampats, Gvasalia ha fet desfilar models de belleses i edats diferents, una proposta aplaudida per tots els que creuen que el sector de la moda ha d’allunyar-se dels estereotips més clàssics.