Fugir de casa sense saltar-se el confinament

Els 'escape room' es reinventen amb jocs virtuals gratuïts per trencar amb l'apatia i l'avorriment

Un usuari jugant a un 'escape room' virtual / PERE TORDERA

De sobte, al menjador de casa hi ha aparegut un metge que diu que ve del futur i que s'ha quedat atrapat al nostre temps. O, amb un clic, l'habitació que ens sabem de memòria per culpa del confinament s'ha convertit en el lloc on s'amaga l'herència d'un príncep africà que ha fet fortuna gràcies al paper de vàter. Com la majoria d'empreses dedicades a l'oci,  els escape rooms han vist aquests dies com tot el seu públic quedava tancat a casa per la crisi sanitària del coronavirus, que també ha obligat a abaixar les persianes de les sales d'escapisme sense saber quan les podran tornar a aixecar. Però els responsables d'aquests espais tenen ganes de fer jugar la gent, i per això alguns d'ells s'han empescat escape rooms virtuals i gratuïts que es poden fer des de qualsevol lloc. Només cal tenir a mà un ordinador, internet i ganes de fugir durant una estona de l'apatia del confinament i la incertesa que provoca el covid-19.

Sales d’escapisme: la proposta d’oci de moda

Héctor Muñoz i Adrián Caeiro van idear el joc Apocalipsis Higiénico aprofitant que el confinament els havia deixat sense poder treballar a les respectives sales, Exit Room Escape de Fuerteventura i The Paradox Room de Santiago de Compostel·la. "L'única manera de passar el temps era dissenyant jocs, així que ens en vam inventar un que fos virtual", explica Muñoz. Acostumats a pensar enigmes per resoldre en espais físics, internet es va convertir "en un laboratori de creació" amb un ampli ventall de recursos que fins aleshores no havien utilitzat. "Sempre investiguem nous formats, i vam llançar el joc pensant que si hi jugaven 100 persones ja estaríem satisfets. Però ja hem tingut més de 100.000 usuaris. S'ha convertit en un monstre", subratlla Muñoz.

La necessitat d'evadir-se es fa aquests dies més evident que mai. També l'han notat Marga Parrilla i Víctor Costa, responsables de l' escape room Simulacre Vuit de Barcelona. Després d'un cap de setmana treballant-hi intensament, van llançar fa uns dies Hora 26, un escape room virtual que ja han acabat amb èxit més de 5.000 persones. Per començar van fer una llista amb tots els recursos que els proporcionava internet i, a partir d'aquí, van anar construint la història d'un científic que necessita tornar al futur però li falta ajuda.

Un 'overbooking' inesperat

Internet els ha proporcionat una possibilitat que fins ara era inabastable: el fet que una gran quantitat de gent de tot el món pugui estar jugant alhora als seus escape rooms. Però aquest fet ha sigut, també, el que els ha portat més maldecaps. "L' overbooking de gent és el més complicat de gestionar sobretot perquè no hi comptàvem i no tenim experiència", diu Parrilla. Correus electrònics saturats, servidors que no aguanten el trànsit d'usuaris i una ingent quantitat de missatges i trucades han posat a prova aquests dies la capacitat de reacció dels responsables dels jocs.

Si bé els dos escape rooms són gratuïts, els creadors d' Apocalipsis Higiénico ofereixen la possibilitat als jugadors de fer un donatiu una vegada s'arriba al final. "Amb els diners rebuts hem ampliat el servei de hosting per evitar que es pengi la pàgina web", assenyala Muñoz. En els dies de més afluència, que acostumen a ser dissabtes a la tarda i a la nit, han arribat a comptar fins a mil persones jugant a la vegada. "És una sorpresa molt agradable però també pot suposar un problema, sobretot si demanen ajuda i no tenim prou recursos per respondre'ls aviat", destaca Muñoz. 

Com els escape room tradicionals, els jocs virtuals compten amb una sèrie de pistes que serveixen per donar un cop de mà als usuaris si s'encallen davant d'un enigma. La gestió d'aquestes pistes, però, varia respecte al funcionament habitual, perquè als escape rooms virtuals l'usuari pot accedir-hi sense límits. I, a diferència dels jocs físics (que normalment s'han de resoldre en un màxim d'una hora), als que són online no hi ha un límit de temps. "Posar un compte enrere pot ser estressant, i aquests dies ja ho estem prou, d'estressats –explica Parrilla–. Busquem que la gent s'evadeixi i s'ho passi bé, i entenem que cadascú té el seu ritme".

Guanyar públic a les sales

Els creadors dels escape room han trobat en internet la fórmula més adequada per reinventar-se en el context actual, però els jocs virtuals no són la solució per fer front a l'aturada de l'activitat en què es troben. Si bé ara per ara no es plantegen que els nous escape rooms siguin de pagament, esperen que a la llarga, quan tot torni a la normalitat, el fet d'haver arribat a tanta gent es vegi reflectit d'alguna manera.

Parrilla assenyala que, més enllà d'aconseguir "que la gent s'ho passi bé", el seu objectiu és "guanyar visibilitat", mentre que Muñoz desitja que aquest boom "porti gent a la sala" quan el confinament hagi acabat. Sobretot perquè tots ells tenien entre mans noves produccions que han quedat paralitzades amb el coronavirus i que esperen poder tirar endavant d'aquí uns mesos. De moment, i davant la perspectiva que l'estat d'alarma es mantindrà com a mínim unes setmanes més, tant els uns com els altres preparen noves aventures virtuals que llançaran aviat amb la promesa de fer el confinament una mica més divertit i entretingut.

Crims virals a Twitter i Instagram

El confinament s'està convertint en el camp de proves ideal per a nous formats d'entreteniment que no requereixin sortir de casa. Col·laborador habitual de Manuel Bartual, el tuitaire Modesto García va voler comprovar si funcionaria un enigma llançat a les xarxes socials i que s'hagués de resoldre seguint les pistes que amaga una imatge amb diversos comptes etiquetats. Sota el títol #CrímenesIlustrados, dimecres de la setmana passada va publicar la primera incògnita a Twitter i Instagram, i en pocs dies ja s'ha fet viral.

"Feia temps que tenia la idea al cap, però la quarantena em va semblar el moment idoni per implementar-la. Vaig contractar amb Javi de Castro per a les il·lustracions, em vaig posar a escriure la història i en menys d'una setmana ho vam tenir tot muntat", explica García. Per esbrinar qui hi ha darrere de cada crim, el creador etiqueta diferents comptes de Twitter o Instagram que funcionen com si es realitzés una acció (com ara mirar dins l'armari d'una habitació o agafar el telèfon) per trobar pistes.

Com Bartual, García està interessat en trobar noves formes d'explicar històries a les xarxes socials. "No pensava, ni en somnis, que es compartiria tant", assegura García, que destaca que l'ha sorprès el sentiment de comunitat que s'ha generat al voltant de la iniciativa. "La gent ha fet grups de WhatsApp i videoconferències per elaborar teories. És molt gratificant haver pogut alleujar una mica la sopor de la quarantena", destaca el creador, que ja té entre mans noves ficcions per desafiar l'enginy dels internautes. "Intentaré publicar-ne un cada deu dies –afegeix–. Si pogués llançar entre cinc i deu casos, seria la bomba".