“Hem passat de tenir 3.000 alumnes abans de la pandèmia a tenir-ne uns 100"

Les escoles de ball s’adapten com poden a la situació oferint classes online i disciplines noves

Des que va esclatar la pandèmia del covid-19 el mes de març passat són molt els sectors afectats. Gimnasos, bars i restaurants, sales de concerts, teatres i un llarg etcètera que sembla no acabar. És el cas també de les escoles de ball social. Aquests centres de formació no reglada són el punt de trobada per a milers de persones que practiquen swing, salsa, bachata o rock'n'roll. Una activitat per desconnectar, fer esport i conèixer gent que s’ha vist truncada de manera intermitent en aquest temps. Davant d’una situació incerta i pèrdues econòmiques agudes, les escoles opten per oferir classes online i modalitats que no impliquin ballar en parella com a últim intent abans de plantejar-se un tancament definitiu.

En situacions d’incertesa i canvi constant com les d’aquesta pandèmia és complicat programar trimestres o fins i tot mesos. Això ho saben bé els equips de les escoles de ball que, des del març, han hagut d’adaptar-se en temps rècord per donar resposta als milers d’alumnes àvids de moure l’esquelet. De la sala al Zoom i del Zoom a la sala. I de nou al Zoom. Així van saltant entre la presencialitat i les plataformes en línia a la vegada que perden inscripcions.

“Hem passat de tenir 3.000 alumnes presencials abans de la pandèmia a tenir-ne uns 100 ara mateix”, expliquen amb preocupació des de Swingmaniacs. Aquesta escola té actualment dues sales a Barcelona i una altra a Madrid i, tot i que han guanyat públic d’altres ciutats al passar les classes a online, reconeixen que la baixa de tanta gent podria fer-los perillar”. “Nosaltres teníem uns 1.700 alumnes abans de la pandèmia i n’hem perdut el 50%”, assegura Jordi Pelegrí, professor i membre de l’escola Bailongu. “Al principi van tenir força èxit les classes online i feia gràcia això de connectar-se, però després d’un parell de mesos la gent estava atabalada d’estar a casa i hi havia massa oferta amb la qual competir”, assegura Pelegrí referint-se al confinament.

Nova realitat a la pista de ball

Les noves mesures no permeten fer balls en parella i, com a molt, a vegades es permet si són d’una mateixa unitat de convivència, segons expliquen. Bé, això quan estan obertes les escoles. Per als centres dedicats principalment a oferir classes de swing, que s’hagi establert aquesta restricció limita molt l’oferta. “Hi ha gent que ho entén i s’adapta al que oferim online, però n'hi ha d'altra que vol que se li tornin els diners perquè o bé els necessita o no li interessa continuar des de casa”, comenten des de Swingmaniacs. “Hi ha un nucli d’alumnes que són incondicionals i que ens donen suport, però poc més”, lamenten també des de Bailongu.

Si són presencials, les classes impliquen ballar sense parella, amb distància i fent servir la mascareta. Si són online es fan en directe amb assistència del professorat però a través d’una pantalla. “Fer classes online no permet progressar gaire, però fa que no perdis el nivell que ja tenies i fa que passis una mica millor el temps que estàs a casa”, diu Toni Aregall, alumne de Bailongu. “Per a mi, la gràcia de les classes presencials era que, abans de la pandèmia, a cada cançó canviaves de parella, i això feia que connectessis amb la resta de la classe. Ara això s’ha perdut i ho trobo a faltar”, reconeix Bel Martínez, alumna de Swingmaniacs. Martínez, però, ha aprofitat la situació per iniciar-se en afrobeat i hip-hop, disciplines que es poden practicar sense necessitat de parella, i assegura que han sigut un “gran descobriment”.

Vessant social de ball

Davant del tancament de les aules i, en alguns casos, l’adaptació a plataformes online, les escoles són conscients que l’experiència des de casa no és la mateixa. Es perden moments i tot un vessant relacional associat al ball. “Socialitzar durant les classes era la clau de fer-ho presencialment. Ara estem promovent els balls individuals perquè es faci des de casa, però sabem que troben a faltar el contacte”, expliquen des de Swingmaniacs. A Bailongu els passa el mateix. Van obrir al setembre per intentar recuperar l’activitat social i l’han hagut d’aturar fa unes setmanes. “Si vam apujar la persiana després de l’estiu va ser per mantenir l’engranatge i el caràcter social que tenim les escoles de ball, no pas perquè penséssim que podríem remuntar l’economia”, apunta Pelegrí.

“En el moment que no es pot anar a ballar es perden diversos vessants: la part lúdica i de passar-s’ho bé, la de contacte i sociabilitat amb la resta del grup, i la part de moviment i exercici físic”, explica Teresa Moratalla, psicòloga clínica i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. En aquest sentit, Moratalla assegura que deixar de practicar aquestes activitats presencialment pot arribar a generar solitud, per exemple, a qui visqui sol. “Quan parlem de sociabilitat parlem també de companyia, de pertànyer a un grup, conèixer persones diferents”, afegeix.

Perspectiva de futur

“El ball ajuda a desconnectar i a generar endorfines. En definitiva, fas esport i t’ho passes bé sense deixar de tenir contacte amb el professor, encara que sigui virtualment”, diuen amb optimisme des de Swingmaniacs. En aquesta línia, tenen pensat seguir potenciant les classes online i en directe, així com afegir vídeos gravats. Almenys fins que es normalitzi la situació a les escoles de ball i puguin oferir classes presencials un altre cop. Per la seva banda, a Bailongu asseguren que el seu model de negoci no aguantaria les classes online a llarg termini perquè “implica molta feina de molta gent i, si estàs en ERTO, no és compatible”. Pelegrí comenta que no descarten un tancament definitiu segons com vagin els pròxims mesos.

“Penso que fer-ho presencial amb restriccions és millor que online, tot i que tampoc és l’ideal. Però si és fa amb mesures almenys hi ha una part de sociabilitat que es manté, que al final és gran part de la gràcia d’anar a ballar”, conclou Moratalla.