CONSCIÈNCIA D'ARA
Estils 27/11/2019

L'espiritualitat com a font de cultura

Barcelona acull aquest dissabte el Festival Diàlegs BCN, sobre diversitat cultural i espiritual

Dídac P. Lagarriga
4 min
Guillem Codern, especialitzat en la música de Tuva, al sud de Sibèria, farà un dels tres concerts del festival Diàlegs BCN

BarcelonaAdalil és una paraula catalana d'origen àrab que significa guia, i sovint s'utilitza en termes de lideratge militar. Adalil és també el nom d'una associació fundada fa tres anys a Barcelona que ha volgut desmilitaritzar el terme per quedar-se en l'essència d'un mot que implica acció i que, al mateix temps, és una acció que no es pot desvincular de l'espiritualitat. Un combat que comença ben endins, als cors, combat de pacificació i d'autoconeixement, d'acceptació dels límits i de desegocentrament, per dur-lo després al camp de batalla col·lectiu a través d'accions que, en lloc de destruir, germinen. Contemplació i compromís, escolta i parla.

“L'espiritualitat és font de cultura, no només és un camí per estar bé amb un mateix, sinó per poder construir un món més just, amb menys desigualtats, on es cuida la vida, tant la de la persona com la de la natura”, explica Arnau Oliveres, un dels fundadors d'Adalil, per a qui acció i espiritualitat han d'anar de bracet, per portar l'espiritualitat al terreny social i alhora nodrir les accions d'una dimensió transcendent que aporti consciència a cadascun dels actes.

Debat i concerts

“Una de les formes d'acció en l'espiritualitat és la cultura –diu Oliveres– i per això des d'Adalil hem volgut organitzar un festival modest però que vol créixer, en què discutirem la relació entre cultura i espiritualitat”. Anomenat Diàlegs BCN, el festival se celebra aquest dissabte 30 en dos espais de Barcelona. Al matí el Museu Etnològic i de Cultures del Món acull un cicle de conferències, i a la tarda el Centre Artesà Tradicionàrius diversos concerts. “Volem treure l'espiritualitat de les cases, de les esglésies, mesquites o temples zen per portar-la a espais culturals –continua Oliveres–, perquè estem convençuts que la ciutat ha de ser un espai obert on les pràctiques espirituals no quedin excloses. El laïcisme ofereix un espai neutre i això és perfecte, però neutre no significa estèril ni buit. És important fomentar un espai de trobada en què es parli també d'espiritualitat i religions, igual com es debat sobre política o economia. A vegades ens trobem amb un laïcisme mal entès que no vol veure al carrer manifestacions espirituals, tot i que sortosament això està canviant. Nosaltres volem que la gent vingui al festival oberta perquè hi hagi ressonàncies, no per estar tots d'acord en una mateixa visió ni per adoctrinar a ningú; és important obrir-nos al diàleg per no tancar-nos ni fomentar la por a la diferència”.

El cartell del festival

En aquest intent de trobar l'equilibri entre contemplació i acció, entre matèria –cultura– i esperit, la primera part de Diàlegs BCN proposa un matí de dissabte dedicat al debat amb quatre ponents de luxe: Vicente Merlo, doctor en filosofia, fundador de la Societat d’Estudis Índics i Orientals, autor de llibres com Meditar en el hinduismo y el budismo i Espiritualidad transreligiosa; el també escriptor i conferenciant Manuel Plana, director de la revista online Mundo Tradicional i seguidor del shivaisme advaita del Caixmir; Jordi Delclòs, docent i musicoterapeuta que, després de residir a Turquia i de formar-se amb el mestre Oruç Güvenç, es dedica a la difusió del sufisme i de la música d’arrel turca, i Taher Wazzani, professor de literatura a la Universitat de Tànger i membre de la tariqa (confraria) sufí Qadiriyya Butchichiyya del Marroc. Quatre ponències presentades i moderades per l'arabista i periodista Jordi Llaonart, que ha viscut anys com a corresponsal al Pròxim Orient.

Com puntualitza Oliveres, el que es busca en aquestes xerrades és un missatge de ressonància, no acadèmic. “A Occident ens agrada molt llegir i escriure, però en altres tradicions una persona pensa bé perquè actua bé, són dues facetes inseparables. Tenir molts coneixements i molts màsters no ens serveix de res si després no cuidem el món o actuem d'una manera totalment allunyada del que prediquem. L'art de la vida és una via d'acció i alhora el coneixement ens ajuda a treure vels que ens separen de la realitat. En aquest sentit, no és un enriquiment, sinó més aviat una recuperació d'allò que sempre hem sabut, allò que d'infants ja sabíem. L'aprenentatge implica anar-nos despullant per transcendir el coneixement racional. En això les tradicions espirituals ens ajuden a transitar el camí del misteri, admetent aquestes dues facetes de la realitat, l'oculta i la visible, que no estan separades. A l'islam, per exemple, es diu que coneixes a Déu a mesura que et coneixes a tu mateix”.

El sagrat s'humanitza

Si les xerrades teòriques volen anar més enllà del raonament per provocar ressonàncies, com diu el seu organitzador, els tres concerts de la tarda també volen anar més enllà de la simple escolta per provocar una “activitat espiritual, un art que es pugui assaborir, que ens desperti alguna cosa als cors per establir un diàleg entre totes les persones presents”.

Explica Gérard Kurkdjian, director artístic del Festival de Fes de Músiques Sagrades del Món, que “en les seves múltiples relacions amb els cants i les músiques de totes les latituds, en certa manera el sagrat s'humanitza i capta els mil i un colors i gustos del món, i que el diàleg de civilitzacions transmès a través del mèdium embruixador de les músiques es torna més fluid i tangible”.

El grup marroquí Al-Wasl, de càntics tradicionals marroquins, també participa en un dels concerts del festival

El festival d'aquest dissabte es veu reflectit en aquesta mateixa reflexió i per aconseguir-ho programa tres propostes que ens porten a tres llocs del món amb un únic centre: Guillem Codern, especialitzat en la música de Tuva, al sud de Sibèria, que a través dels cants harmònics i els sons guturals ens porta la tradició xamànica i l'arrelament amb la natura; el cor de divuit veus The Beating Souls, amb la força i el sentiment de la música gòspel, i el grup marroquí Al Wasl, que ofereix a través de càntics de la tradició musulmana una pràctica meditativa passiva, en què qui fa la meditació és el mateix públic a través de l'escolta –la sama– de les recitacions.

Tot plegat, com conclou Oliveres, “un festival que no és més que un granet de sorra entre les moltes propostes que busquen un canvi social real, profund, generador de vida”.

stats