L'inesperat benefici de fer bé i no mirar a qui

Nova YorkA finals d'agost, Erin Alexander, de 57 anys, es va asseure al pàrquing d'un centre comercial a Fairfield, Califòrnia, i va plorar. La seva cunyada acabava de morir i Alexander ho estava passant malament. Una cambrera de l'Starbucks d'aquell centre comercial tampoc es trobava bé: la màquina de cafè exprés s'havia espatllat i estava molt atabalada. Alexander –que havia deixat de plorar i havia entrat a la cafeteria a la recerca d'una mica de cafeïna– va somriure, va demanar un te verd gelat i li va donar ànims. Després de recollir la seva comanda, va veure un missatge escrit al got: "Erin –havia escrit la cambrera amb un cor al costat–, la teva ànima és d'or". "No estic segura de saber què significa això de l'ànima d'or", reconeix Alexander, que riu i plora al recordar aquella anècdota.

Tot i això, la tendresa d'aquell petit gest inesperat, de part d'una persona desconeguda que no tenia ni idea de la situació personal per la qual ella estava passant, la va commoure profundament. "Evidentment seguia estant molt trista –diu Alexander–, però aquell petit detall em va alegrar la resta del dia".

Noves descobertes, publicades a l'agost a la revista Journal of Experimental Psychology, apunten com poden ser de poderoses experiències com la d'Alexander. Els investigadors han descobert que les persones que fan un acte de bondat a l'atzar acostumen a subestimar fins a quin punt ho valorarà el receptor, i creuen que aquesta subestimació potser impedeix que fem coses bones per als altres amb més freqüència.

"Tenim cert biaix de negativitat pel que fa a la connexió social. Simplement no pensem que l'impacte de les nostres accions sigui tan positiu com ho és en realitat", diu Marisa Franco, psicòloga i autora del llibre Platonic: how the science of attachment can help you make –and keep– friends, que no ha participat en la recent investigació. "Després de veure els resultats d'aquest estudi, espero que més persones s'inspirin per fer actes de bondat a l'atzar", diu.

Subestimar el poder dels detalls

Aquest estudi recent va consistir en vuit experiments de petit format que tenien un disseny i uns participants diferents. Per exemple, en un d'ells es va demanar a estudiants d'universitat que fessin bones obres que ells mateixos escollissin, com acompanyar un company a casa, fer galetes o convidar algú a un cafè. En un altre experiment van reunir 84 participants durant dos caps de setmana freds en una pista de patinatge sobre gel de Chicago. Els van donar xocolata calenta i els van dir que se la podien quedar o bé donar-la a un desconegut com a acte de bondat. Als 75 participants que van regalar la seva xocolata se'ls va demanar que endevinessin "la importància" que el receptor donaria a aquell acte en una escala del 0 al 10 i que diguessin com qualificaria el receptor el seu estat d'ànim després de rebre la beguda. Després se'ls va demanar que informessin de com se sentien ells. En aquest experiment, i en tots els altres, les persones que havien tingut un gest amable subestimaven de manera sistemàtica el grau d'agraïment dels receptors, segons un dels autors de l'estudi, Amit Kumar, professor adjunt de màrqueting i psicologia a la Universitat de Texas. "Creiem que aquestes expectatives mal calibrades són importants per determinar el comportament", afegeix. "No conèixer l'impacte positiu que tenim pot ser un obstacle perquè les persones facin aquest tipus d'actes de bondat a la vida quotidiana".

Es va idear un altre experiment per ajudar els investigadors a entendre millor aquesta tendència a subestimar el poder dels nostres actes de bondat. En aquest cas, Kumar i el seu equip van reunir 200 participants en un parc de Chicago. Un grup de 50 participants va rebre un pastisset només pel fet d'haver participat en l'estudi i després van qualificar el seu estat d'ànim. Uns altres 50 no van rebre el pastisset i van explicar com creien que se sentirien els altres després de rebre el pastisset. A un tercer grup de 50 persones se'ls va dir que podien regalar un pastisset a un desconegut i que qualifiquessin el seu estat d'ànim després de fer-ho i que apuntessin com creien que se sentirien els receptors. Un cop més, els investigadors van descobrir que els que rebien el pastisset de mans de desconeguts se sentien molt millor del que la persona que els l'havia regalat es pensava. A més, les persones que van rebre un pastisset de mans d'un desconegut es van qualificar a si mateixes en una escala de felicitat més alta dels que el van rebre només per haver participat en l'estudi, cosa que suggereix que van obtenir un estímul emocional gràcies al gest.

Com demostrar als altres que t'importen

La idea que la bondat pot augmentar el benestar no és nova. Els estudis han demostrat que el comportament prosocial –en essència, ajudar els altres per voluntat pròpia– pot ajudar a reduir els nivells diaris d'estrès per a les persones i que alguns actes de connexió, com enviar un missatge de text a un amic, signifiquen més del que molts de nosaltres creiem. Això no obstant, els investigadors que estudien l'amabilitat i l'amistat diuen que esperen que aquests nous descobriments reforcin els arguments científics per dur a terme aquests gestos més sovint.

"He descobert que pot ser molt difícil convèncer la gent de ser amable", diu Tara Cousineau, psicòloga clínica, professora de meditació i autora de The kindness cure: how the science of compassion can heal your heart and your world. "A la gent li agrada l'amabilitat, però tot sovint els incomoda ser amables". L'estrès també pot impedir que la gent sigui amable amb els altres, així com aquella veueta dins el cap que fa que ens qüestionem si aquell gest serà malinterpretat o si farà que el receptor es vegi pressionat a retornar-lo. "Quan sorgeix l'impuls de l'amabilitat –diu Cousineau–, el pensem massa". Cousineau diu que és poc probable que un acte d'amabilitat sigui contraproduent i que, en alguns casos, pot desencadenar més bondat.

Si encara no tens l'hàbit de dur a terme aquest tipus d'actes o si no et surt de manera natural, Franco suggereix que comencis pensant què t'agrada fer. "No has de pensar: «Ai, ara he d'aprendre a fer galetes per ser amable» –diu–. Es tracta de pensar en quines habilitats i talents tens i en com pots convertir-los en un regal per a les altres persones".