Estils 13/09/2018

L’estiu que ve serà exuberant

La setmana de la moda novaiorquesa dicta el final de la discreció i l’austeritat ornamental

Joan Callarissa
4 min
L'exuberància floral de Michael Kors

BARCELONADe totes les setmanes de la moda, la de Nova York és una de les més influents. Sobretot perquè hi presenten les seves propostes firmes molt comercials, que tenen un gran impacte en les cadenes 'low cost'. Aquesta edició, en la qual s’han presentat les col·leccions per a la primavera i l’estiu de l’any que ve, no ha sigut una excepció, perquè una bona part del que s’hi ha descobert és fàcilment convertible al gran consum i potser ja es deu estar fent a la Xina i tot.

D’entre totes les tendències que s’hi han vist, el gran denominador comú d’enguany ha sigut l’exuberància. Definitivament, sembla que en aquesta indústria cada cop més competitiva que és la moda cridar més que el veí s’ha convertit en una necessitat peremptòria, més que no pas en una opció estètica.

L’exemple més clar d’aquesta voluntat ha sigut Calvin Klein (07), que tradicionalment ens sorprenia sempre amb la sobrietat i l’austeritat i que en la segona demostració de força de Raf Simons com a director creatiu han desaparegut. Inspirada en la pel·lícula 'Tauró', el belga va presentar una col·lecció en què les superposicions de moltes peces, de materials –neoprè inclòs–, els prisats i fins i tot els estrips van ser els protagonistes. Cromàticament, tampoc es va optar per la discreció, perquè els estampats de tota mena van competir aferrissadament els uns amb els altres per capturar la mirada dels possibles consumidors.

Una model en la desfilada de Calvin Klein

En aquest aspecte va coincidir també l’imbatible Michael Kors (09), que de vendre en sap moltíssim. Sinó, només cal que es fixin en la quantitat d'imitacions que té tant en el 'low cost' com en el 'top manta'. El dissenyador de Long Island va optar per combinacions explosives en què es van afegir, a més, els volants i els barrets d’ala ampla i caiguda. Una aposta que no va penetrar del tot en les seves bosses, el vaixell insígnia del seu compte de resultats.

Com no podia ser d’una altra manera, les bosses també van ser les protagonistes de la desfilada de Longchamp (05), una marca que es va tirar de cap a cridar l’atenció per la via dels serrells. N’hi va haver en faldilles, calçat, jaquetes, samarretes i, evidentment, a les bosses de mà. Algunes d'aquestes peces les va presentar Kaia Gerber, filla de Cindy Crawford i un dels reclams mediàtics d’aquesta 'fashion week'.

Kaia Gerber desfilant per Longchamp

La tendència colorista i cridanera va ser ben acollida a Carolina Herrera (03), caracteritzada sempre per sumar el 'chic' de Park Avenue a l’opulència estètica llatina. Les mescles més arriscades van ser l’aposta més forta. Per exemple, la d’americanes de quadres amb bruses blanques de pics negres gruixuts. Ni els 'total looks' blancs van fer de contrapunt, perquè anaven abillats amb transparències, ganxet o mànigues bollades. El groc va ser el color estrella, tant en estampats com en dissenys monocromàtics.

Un dels models de Carolina Herrera

La mateixa línia van seguir a Óscar de la Renta (10), que es van endinsar en l’abundància ornamental majoritària per la via dels brodats i del ganxet. Reminiscències mexicanes planaven en alguns dels seus dissenys en blanc.

Una de les propostes d'Oscar de la Renta

Qui es va mantenir més fidel al seu esperit sobri i modern va ser Boss (06), que va presentar una col·lecció amb una gran dosi de propostes per a home, el seu fort. Per a dona, tot i que van regnar les propostes llises i els tons situats entre el vermell i l'albergínia, va destacar per un parell de creacions amb franges molt marcades, una de les quals portava cosides peces geomètriques que semblaven de pell.

Però a Nova York no tot són marques que volen devorar el mercat. També hi ha molts dissenyadors independents que hi aporten la seva visió més artística. Entre aquests va destacar el romanticisme de Badgley Mischka (01), amb uns vestits llargs d’estampats florals meravellosament aconseguits.

El romanticisme floral de Badgley Mischka

El 'punch' el va protagonitzar Christian Siriano (04) amb l’elecció de tons fluor, que va presentar en dissenys monocroms o combinats en negre. No es va quedar enrere ni amb la mida de les butxaques ni amb els estampats animals. L’exuberància de les grans firmes va tenir el seu alumne avantatjat entre els independents amb Rodarte (02), que van aplicar el com més millor sobre cuir, gasa, tul i fins i tot lamé.

La proposta plena de volants de Rodarte

En el selecte grup dels independents, la contraproposta va ser de Brandon Maxwell (08), que va signar una col·lecció de línies netes que només contradeia la sobrietat dels clàssics que va reproduir per la brillantor de les meravelloses teles amb què havia cosit la col·lecció.

Colors llisos i brillants per Brandon Maxwell
stats