Les façanes, l’últim altaveu popular

La iniciativa d’un dissenyador gràfic projecta missatges dels ciutadans als edificis de Barcelona
Una de les projeccions de Goñi des del seu terrat. / TOORMIXANTHONY BURRILL / SARAH BORIS

Reconquerir l’espai públic. Democratitzar el disseny. Donar veu als ciutadans. Tot això busca el projecte d’investigació Public Protest Poster,que Raúl Goñi, dissenyador gràfic i professor d’Elisava, l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, està tirant endavant des del mes d’abril.

En ple confinament, aquest dissenyador, nascut a Pamplona però establert al barri de Gràcia de Barcelona, va decidir començar la primera fase del seu projecte, que va consistir en projectar des del terrat de casa seva cartells de reconeguts artistes internacionals com Mario Eskenazi, Anthony Burrill, Chris Clarke, Sarah Boris o Irma Marco a la paret de l’edifici del davant. Una instal·lació efímera que, durant els minuts en què es projectava cada dia, era rebuda amb aplaudiments i entusiasme per part dels veïns confinats. “En el fons va ser una sort començar el projecte en ple confinament, perquè la resposta de la gent va ser espectacular”, diu Goñi, que cada dia retratava la seva particular projecció i després ho compartia a les xarxes als comptes de Public Protest Poster. “Per als veïns era un moment de distracció, d’esbarjo, i molts m’han explicat que els animava saber que cada dia hi hauria aquella estoneta d’entusiasme col·lectiu”, explica el dissenyador.

El vessant social del seu treball, explica, és molt important i ara es materialitza encara més en la segona fase del projecte: consisteix en projectar missatges de persones anònimes que volen transmetre alguna cosa en forma de pòsters que es projecten a les façanes o en paper. A la pràctica, això s’articula a través d’una pàgina web i una aplicació per a mòbil per mitjà de les quals, de manera senzilla, tothom que vulgui pot escriure un missatge. “Per ara hem tingut una resposta brutal”, diu Goñi, que explica que la meitat dels textos que reben són “missatges poètics”, mentre que la resta serien més de “denúncia”, una part política i l’altra més social. “La primera setmana vam rebre 350 pòsters, és una xifra molt més alta del que m’esperava”, diu. Quan els missatges són de barcelonins, s’ha trobat amb molt de contingut en contra de la contaminació i a favor de recuperar la ciutat per als barcelonins, dos temes que amb el desconfinament estan molt en el debat públic.

Democratitzar el disseny

La gràcia d’aquesta segona fase del projecte és donar veu a la ciutadania i també “democratitzar el disseny gràfic”, ja que la pàgina web per fer el teu propi pòster “funciona gairebé com un tutorial, que dona 3 o 4 nocions molt importants per aprendre com fer arribar bé el teu missatge”. Goñi reflexiona sobre la importància que el disseny i sobretot els pòsters també siguin una eina per als ciutadans, ja que “avui dia veiem que a les ciutats l’única manera de penjar un pòster és que sigui d’una marca”. “Amb aquest projecte volia fer una reflexió sobre quin és el futur del pòster com a mitjà de comunicació, i crec que estaria molt bé poder reconquerir les parets de les ciutats, generar cultura de disseny i del cartell a través de pòsters fets per la gent”. Per a Goñi l’objectiu final del projecte és “promoure aquesta cultura del disseny i que tothom tingui les eines per expressar-se a nivell gràfic de manera adequada”, cosa que ara mateix no passa, diu, i posa com a exemple les manifestacions: “Hi veig cartells amb missatges molt potents, amb molt bones intencions i un bon ús del llenguatge, però que no es llegeixen bé”.

L’èxit de la iniciativa a les xarxes socials ha fet que Goñi ja tingui peticions per continuar el projecte en altres barris de Barcelona, com el Raval, on ja hi ha un col·lectiu que vol tirar endavant una iniciativa similar, però també altres ciutats de l’Estat, com Vigo, on un col·lectiu feminista vol fer un projecte com el seu. Però la seva veu ha arribat més enllà i, de fet, la primera ciutat on ja s’ha organitzat un projecte igual que el de Barcelona, on el començaran a tirar endavant inspirats per Goñi, és Ciutat de Mèxic, “on ja està en marxa”, diu. També ha rebut peticions per fer-ho a Estònia, a Lima, al Perú, i a Southampton, al Regne Unit.

THE ILLUMINATORS, EL PRECEDENT

Quan a Raúl Goñi li pregunten per un referent, un model en qui s’hagi inspirat per fer aquesta iniciativa, no dubta en citar el col·lectiu nord-americà The Illuminators. Es tracta d’un grup d’artistes, dissenyadors i educadors de Nova York que des de fa anys projecten cartells i missatges a l’espai públic. El seu objectiu és, com ells mateixos diuen, “transformar el carrer d’un lloc de pas a un lloc de compromís i diàleg”. Les seves instal·lacions aborden temes socials i polítics i busquen interpel·lar els ciutadans. Tot i que han fet molts projectes a Nova York, en tenen arreu del món.