La gran desconnexió (digital) de l’estiu

Abandonar l'ús de les xarxes socials és una desintoxicació semblant a un 'spa' de drenatge emocional

"Hola. He decidit desconnectar-me de les xarxes socials. Deixaré d'explicar què faig, què sento i què penso en el meu perfil digital. Us ho diré de paraula. Busqueu-me pels carrers". Aquest és el missatge que una usuària de Facebook va publicar al seu mur a principis d'estiu. I no és l'única. "El 2010 vaig començar el repte de desintoxicar-me de les xarxes un mes seguit, a l'agost, i des d'aleshores ho mantinc, perquè vaig comprovar que no passava res si no estava pendent de correus i 'whatsapps' per uns dies; tot el contrari: em sentia més descansada al setembre", explica la psicòloga Maria Mercè Conangla. Així doncs, "la desconnexió digital seria semblant a un 'spa' de drenatge emocional", afegeix Conangla. Els únics estímuls que entren pels ulls i per la ment són els viscuts per un mateix. És sentir-se viu de veritat sense que hi interfereixi la pantalla.

Decidir desconnectar de la vida digital es pot plantejar com una mesura personal de control de la dependència de les tecnologies. "Podem comprovar si ens desequilibra o ens genera ànsia el buit" provocat per no actualitzar Instagram, Twitter, Facebook o les converses de WhatsApp.

Per fer-ho, es poden programar una sèrie de desconnexions cada any, una de les quals a l'estiu. El temps mínim serien quinze dies, segons aconsella el psicòleg Jaume Soler, coautor juntament amb Conangla del llibre 'Ecología emocional para el nuevo milenio. El arte de reinventar-se a uno mismo'. "L'ordinador caldrà fer-lo servir només com a màquina d'escriure, sense connexió a internet i sense revisar correus, i el mòbil tenir-lo apagat [o sense les aplis] i només comprovar les trucades de tant en tant", continua explicant.

A partir d'aquí, el pas següent és ser conscient de les activitats a què dediquem el temps alliberat. "Podem patir la síndrome d'abstinència tecnològica si sentim la necessitat d'actualitzar els estats de les persones que seguim i si pensem constantment si algú ens deu haver escrit res per WhatsApp", diu Jaume Soler. El repte és difícil, perquè actualment les mateixes converses orals estan farcides del que s'ha vist fer o dir als companys (i als famosos) a les xarxes socials. I també perquè "en el món de les xarxes socials hem creat un inconscient col·lectiu intangible que té molt pes social", comenta Soler.

Per contra, si trobem maneres creatives d'estar amb nosaltres mateixos i amb les persones que ens envolten; si fem noves activitats; si deixem d'estar al sofà mirant el mòbil i llegim llibres o revistes, o senzillament practiquem un esport, és evident que dominem nosaltres les xarxes socials, i no a la inversa. "Mirar, escoltar, observar els petits detalls, respirar fondo, notar els canvis de llum quan passa el dia i detectar els sons que ens arriben serà un escàner emocional que ens connectarà amb la serenitat", afirma Conangla.

Educar en la desconnexió

Per la seva banda, la psicòloga Estefanía Carreño sosté que és difícil recomanar fer 'detox' digital, perquè justament "les persones que més necessiten fer desintoxicació no en són conscients o no en són capaces, perquè tenen dependència". A més, considera que tampoc cal "demonitzar el món digital", perquè "forma part de la nostra vida quotidiana, i no deixarà de ser-hi", afirma Carreño. Per consegüent, la psicòloga creu que "el que cal és una bona formació i educació en el seu ús, i això inclou tant grans com petits".

"Fer un mal ús de la tecnologia és deixar els mòbils i les tauletes a les criatures quan es menja (i també que els adults les facin servir durant els àpats)", remarca Carreño. Fer això equival a perdre la sociabilitat dels àpats, quan es creen vincles entre la família i els amics en uns moments en què s'acostuma a parlar del menjar i de la manera com es fa o, en general, de la vida. De fet, la cuinera Carme Ruscalleda sempre ha recomanat encomanar el bon gust per la taula i el menjar fent parlar les criatures sobre allò que estan menjant. El paladar es forma pensant en el que es menja i verbalitzant-ho amb aquells amb qui es comparteix.

En canvi, un bon ús de les xarxes socials és el que també permet la comunicació entre les persones. "Quan tenim una vida social establerta en la vida real, l'ús de les xarxes socials és un instrument al nostre abast que dominem nosaltres i que utilitzem amb responsabilitat", diu Carreño.

Malgrat tot això, la psicòloga apostaria per desconnectar de les xarxes socials com una manera de canviar d'hàbits, i un moment ideal per practicar-ho és a l'estiu. "Hi ha moments de l'any que està bé canviar d'hàbits, ni que sigui per uns dies o setmanes, perquè ens ajuda a saber si les coses que creiem imprescindibles ho són o no, i fins a quin punt", afirma la psicòloga.

Finalment, desconnectar de les xarxes socials també vol dir entendre que si no hi ha difusió del que fem, també ho hem fet. "Hem arribat a creure que si no sortim a les xarxes socials, no existim", i aquest és el principi que porta al mal ús de les xarxes. "Hem posat en perill la nostra intimitat en el moment que hem exposat la nostra vida privada amb imatges, comentaris i anècdotes, que són el peatge per accedir a la comunitat virtual", explica el psicòleg Jaume Soler.

Dit amb altres paraules, el que vivim ho hem de preservar, perquè és el nostre material sensible, "i és poc intel·ligent posar-ho a l'abast d'un clic", diu Soler. I és així perquè "com més exhibicionisme, més necessitat de reconeixement extern tenim", quan la nostra vida és sempre valuosa sense el 'm'agrada' i sense comentaris que reforcin o denigrin l'autoestima.

I què passa quan viatgem si fem 'detox'?

Els viatges i les descobertes dels nous paisatges són un dels principals motors d'actualitzacions d'Instagram, Facebook i Whatsapp. De fet, també és el que esgota més emocionalment els usuaris que no fan vacances però que contemplen el temps alegre (o aparentment alegre) que passen els altres. El pla de desintoxicació de l'estiu preveu no entrar en cap xarxa durant un temps marcat. Si coincideix amb les vacances i la dependència de compartir el que es descobreix és alta, un consell és regular la connexió unes hores al dia. Per exemple, es pot tenir en mode avió per fer servir la càmera del mòbil i després, al vespre, connectar-se. "Així evitem fer fotos i enviar-les immediatament per WhatsApp als amics o a la família, perquè implica temps que perdem en aquell moment", diu el professor Ramon Casals.

Pla 'detox' de xarxes socials en diverses fases

El concepte 'detox' es fa servir en nutrició per fer referència a la desintoxicació alimentària després d'haver menjat massa. En l'àmbit emocional, es manlleva el concepte per designar el fet de descansar la ment després d'una exposició excessiva als 'sorolls' i informacions de les xarxes socials. La catedràtica d'educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais recomana aquests passos:

Comenceu per cinc dies (altres psicòlegs en recomanen un mínim de quinze).

2) Marqueu-los i escriviu el pla social 'detox' concret que fareu.
3) Quan arribin els dies, desconnecteu-vos de totes les xarxes socials. Una opció és eliminar les aplis del mòbil.
4) Anoteu en un paper els cops que heu tingut la temptació d'entrar en una xarxa social.
5) El temps que invertiu en les xarxes socials es pot dedicar a conèixer-se millor un mateix, a tenir temps lliure o a practicar altres activitats.
6) Passats els cinc dies, marqueu-vos un altre objectiu en el calendari.

La dada

Segons escriuen Maria Mercè Conangla i Jaume Soler en el llibre 'Ecología emocional para el nuevo milenio. El arte de reinventar-se a uno mismo', el sector més connectat a algunes de les xarxes socials té en alguns països taxes superiors d'atur del 40%.

Què és l'amistat?

Segons Maria Mercè Conangla i Jaume Soler, estar connectat no és el mateix que estar comunicat. Afegir algú en un grup social no vol dir tenir un amic nou. És una il·lusió que sovint intenta compensar la inexistència de relacions presencials.

L'amistat exigeix un nivell elevat d'inversió emocional, de temps i de voluntat de fer sovint el camí cap a casa de l'amic, estar amb algú, acompanyar-lo, conèixer el moment, les inquietuds, els interessos i les necessitats de l'altre. Necessita un procés i un temps sense presses que ens permeti entrellaçar mútuament la vida a poc a poc.

L'amistat no s'improvisa, no té res a veure amb aquest cúmul de relacions que van conformant un arbre cada vegada més ramificat de persones que tafanegen en una part de la vida que l'altre decideix penjar en el seu perfil.

Més continguts de