Qui ho prova s’hi enganxa: sales d’escapisme

Els jocs immersius que posen a prova l’enginy, la rapidesa i la cooperació guanyen adeptes

La primera sala d’escapada en viu arriba a Catalunya el 2012. El joc original –que surt a uns 70 euros de mitjana per equip– és senzill. De 2 a 5 o 6 jugadors es tanquen en una habitació i tenen 60 minuts per resoldre una sèrie d’enigmes amb l’objectiu d’escapar-se de la sala. Ara, a més d’'escapes rooms' tradicionals, n'hi ha d'exteriors, de portàtils, 'hall games' o de realitat virtual, per a públic general, familiar, empreses o grups grans, i amb infinitat de temàtiques: apocalíptic, aventures, criminal, experiència, fantasia, ficció, històric, infantil, por o suspens.

Beneficis del joc

Ivan Tapia és fundador i director creatiu de Cocolisto, on creen jocs intel·ligents i desafiaments tant per a particulars com per a empreses: elaboren jocs en funció dels objectius que es vulguin treballar. “El joc és una bona eina d’aprenentatge. Aquest tipus de jocs funcionen perquè són molt immersius, si hi ha un repte t’hi impliques, sents que formes part de l’equip, i el fet d’estar connectat fa que l’aprenentatge sigui molt més directe”, explica Tapia. Quan un joc està ben dissenyat, proposa un repte pel qual ens hem d’esforçar i aconseguir l’objectiu. Ningú posa en dubte els beneficis del joc, també per als adults. Noemí Blanch, psicòloga experta en ludificació, confirma que el joc és important per tots els beneficis que comporta: “S’activen una sèrie d’habilitats i competències. Ens permet equivocar-nos, provar de fer les coses de manera diferent i connectar amb la nostra essència. El joc ens iguala a tots, no hi ha jerarquies. Els 'escape rooms' fomenten la creativitat, el treball en equip, que ens esforcem i gaudim del repte”, explica.

Afició? Escapistes

L'últim cap de setmana de maig l’Eulàlia, de 27 anys, i el Josep, de 32, són a Madrid escapant-se de sales. Comencen cap a quarts de 10 del matí i acaben 12 hores després: “Gairebé 30 jocs. Ho tenim tot organitzat, on anem, com anem de l’un a l'altre i les parades per menjar”, explica ella satisfeta. La seva afició comença el gener del 2014. Aquell any només juguen a un parell, llavors només hi ha dues sales a Barcelona, però els agrada tant que l'estiu del 2017 s'estan tres setmanes recorrent la Península. Resultat? 110 jocs. Fins ara han fet 690 sales d’escapisme. Al seu blog comparteixen la seva passió amb un llistat de jocs i sales, valoracions, cròniques i sortejos.

Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, explica que és normal que la gent s’enganxi a les sales d’escapisme: “Davant situacions que ens plantegen resoldre un repte s’activen els circuits neurals de reforç i recompensa, els que ens fan sentir plaer i motivació". "Està relacionat amb l’alliberació de dopamina, que fa que enganxin. Sents petits plaers a mesura que resols petits reptes i una recompensa més gran amb el repte final quan t’escapes o desactives un explosiu”, argumenta. El que més agrada als escapistes és evadir-se, “el temps que estàs jugant t’oblides de tot el que passa a fora i et centres a resoldre enigmes".

"La desconnexió és total”, diu el Josep. Ella afegeix que també els agrada la sensació de posar-se a prova i aconseguir l’objectiu, “l’emoció, la desconnexió, la complicitat amb el grup”, diu l’Eulàlia. Davant un repte el nostre cervell interpreta que hem de resoldre un problema, per això s’activa tot l’organisme tant a nivell perifèric –augmenta el nivell d’hormones en sang com adrenalina o cortisol, cosa que prepara l’organisme per respondre ràpidament– com del cervell –el sistema nerviós central s’activa, augmenta l’activitat de neurotransmissors que són excitadors com la noradrenalina, cosa que facilita la capacitat d’atenció i la presa de decisions.

Tots coincideixen que no desapareixerà la fal·lera pels 'escape rooms' perquè als nous adults els agrada passar-s’ho bé jugant amb amics o família. “Possiblement no sobreviuran tots els locals que hi ha, s’estabilitzarà l’oferta i evolucionaran. De fet, ja està passant, locals que es renoven i nous jocs que no són exactament d'escapada en viu encara que estan relacionats amb el joc immersiu. La idea de sortir i jugar s’instal·larà”, assegura Ivan Tapia. Aquesta evolució s’evidencia en portals com Escape Room Lover, que va començar sent un blog per escriure ressenyes i s’ha convertit en un dels directoris més complets de sales d’escapada en viu d’Espanya. Gairebé 600 empreses i 1.000 jocs. Katia Polenyaka, fundadora del portal, assegura que Barcelona és una de les ciutats on hi ha més oferta. “És un tipus d’entreteniment que està molt de moda aquí però també a França, Anglaterra, Polònia o Rússia. Només a Moscou hi ha 600 'escape rooms'. És una bogeria! Tothom que ho prova li agrada”, comenta.

L'evolució de les sales

Aquest mes de juny obre a Manresa Six Rooms, la nova aventura de Cocolisto, que proposa sis habitacions diferents –amnèsia, amagatall, sala de música, magatzem, escola i sala de rellotges–, cadascuna amb una experiència de joc, on incorporen teatre, poesia, videoart i gastronomia. “Són habitacions viscudes, gairebé com si fos una escena teatral. Els 'escapers' han d’entrar a la història, relacionar-se amb els actors i fer-los preguntes per resoldre el cas”, explica el seu creador. Pot haver-hi fins a 30 persones jugant alhora, que hauran de col·laborar encara que no acabin junts ni formin part del mateix grup d’amics. És un format més ràpid, amb seqüències de 30 o 60 minuts depenent de la sala, amb la idea de poder repetir: “Sovint quan acabes el joc comentes amb els amics com ha anat i t’agradaria poder tornar-hi per millorar. Aquí pots repetir. Cada hora renovem l’experiència”, explica Tapia.

“Perquè una gran història no es pot tancar entre quatre parets” és el lema de Roomboscape, el primer 'escape room' exterior de Barcelona, que es va estrenar fa poc més d’un any. No és un 'escape' ni passa en una 'room', però té la mateixa dinàmica que els 'escape rooms'. Destiny és el joc que situa els escapistes a la plaça Espanya perquè en 60 minuts trobin un virus i salvin la humanitat d’un apocalipsi zombi. “Al carrer tens més opcions i més llibertat –argumenta el seu creador, Sergi Sanz–. La gent acostumada a fer 'escape rooms' surt de la zona de confort”. Igualment hi ha un 'game master', que controla el joc i dona pistes, però no saben què o qui forma part del joc.

Literatura sobre escapisme

'Escape book: El secreto del Club Wanstein'
Ivan Tapia (Lunwerg Editores, 2017).
Creat per Cocolisto. És el primer llibre a Espanya basat en el fenomen dels 'escape rooms'.

'Escape book. La casa de papel'
(Crossbooks, 2017)
Basat en la trama de la sèrie de televisió, el lector es converteix en el protagonista, tenint la possibilitat d’unir-se a la banda i aconseguir part del botí.

'Escape book junior'
Ivan Tapia i Montse Linde (Lunwerg Editores, 2017)
Pensat per a un públic d’entre 8 i 14 anys, que es trobarà un munt de proves que ha de superar, resolent enigmes i descobrint per on ha de continuar la història del llibre.