14/10/2017

Una hora amb Ivana Trump

4 min
Ivana Trump, de 68 anys, Va néixer a Txecoslovàquia 
 I es va casar en segones núpcies
 Amb Donald Trump.  S’havia casat prèviament 
 Amb un canadenc per fugir  Del bloc soviètic.

Durant l’hora més llarga de la història de Catalunya, la que ens va fer esperar Puigdemont per escoltar el seu esperat discurs, vaig maleir diverses coses. Per exemple, no saber fer taitxí, que m’hauria pogut ajudar molt a passar l’estona i a combatre l’estrès que tenia, ja que tal com expliquen els seus fanàtics és bo per a tot -crec que si un dia en fem tots alhora s’extingirà la fam al món-. També vaig maleir l’hèrnia discal que em va apartar del ioga -es veu que no és bo fer asanes de flexió posterior ni tampoc algunes de torsió-, ja que hauria pogut esperar el president fent salutacions -que no brindis...- al Sol. Descartades aquestes dues possibles pràctiques de desestrès, vaig pensar que mentre esperava el president podia fer ganxet, però no en sé, cosa que vaig maleir tant com no poder-me concentrar per escriure totes les coses que tenia pendents d’escriure.

Vist el meu bloqueig psíquic i motor, vaig optar vilment per aprofundir en la vida d’ Ivana Trump, la primera dona del president Trump, aquell senyor de color coure que fa poc va tenir el plaer de conversar amb Rajoy, al qual va rebre amb tots els honors a la Casa Blanca. Una trobada de la qual encara no sé, per cert, qui va sortir més desprestigiat. ¿Què et fa cutrejar més a la vida, ser Donald Trump i rebre Rajoy o ser Rajoy i viatjar pensant que fer-te un foto amb -l’ànec- Donald Trump et pot salvar d’alguna cosa?

En fi, vaig dedicar l’hora d’interregne -entre el regne i el no regne, es pot dir interregne? Catalunya necessita nou lèxic, que tot s’està tornant molt complex. Acabarà sent un país amb nota de tall...- a endinsar-me en la vida i obra d’Ivana Trump perquè la milionària senyora, aprofitant que l’home que li va posar les banyes davant de tot el món és president dels EUA, ha tret un llibre. Ha escrit -presumiblement- un llibre que es diu Rising Trump, que en principi se centra en la criança dels tres primers fills de Trump: Donald Jr., Ivanka i Eric, per ordre d’aparició.

La “mare lleona” -així es defineix la modesta- aprofita per fer calaix amb aquesta edició argumentant que va ser ella qui va forjar aquestes tres criatures, que ara ocupen llocs prominents dins de l’empresa de Trump i també dins de l’administració nord-americana. Per penjar-se una medalla, la matriarca, que va estar 14 anys casada amb el magnat, explica que va ser cosa seva ensenyar-los “les lliçons més importants de la vida: la lleialtat, l’honestedat, la integritat i la unitat”. “Crec que el mèrit de criar uns fills tan fantàstics em pertany”, afirma al llibre, on recorda que va ser l’encarregada “de criar-los abans del divorci i després de la ruptura”. “Jo vaig prendre les decisions sobre la seva educació, les seves activitats, els seus viatges...”, insisteix.

Resulta trist que una dona que sempre s’ha volgut construir una imatge d’empresària d’èxit i d’executiva eficaç tingui el gruix de la seva fortuna basada en el divorci que va signar amb Trump, d’on va treure un xec de 10 milions de dòlars, una mansió de 14, 5 milions extres per a despeses corrents i una participació de l’Hotel Mar-a-Lago. Un patrimoni enorme que no té res a veure amb la seva capacitat d’espavilar-se empresarialment i que ara, 25 anys després de separar-se, vol fer més gran amb un llibre sobre els seus fills. Viure del teu home, després del teu ex i després dels teus fills... Quina trajectòria vital més precària a nivell de dignitat.

Jo crec que encara no li ha perdonat que no la fes a ella primera dama dels EUA. Potser per això aprofita el llibre per recordar que ella no és la primera dama de Trump però sí que n’és la primera dona. Quin prestigi, oi? Has de tenir unes predileccions molt peculiars per considerar un honor ser la primera dona d’un senyor tan masclista com ell.

A més, per donar una mica de projecció mediàtica al seu llibre, hi ha afegit algunes desqualificacions, com la que dedica a Marla Maples, la dona per la qual Trump la va abandonar. A la model -i mare d’una germana dels seus fills, Tiffany - diu que no li parla “perquè no és ningú” i que a la Melania sí que li parla “perquè és la primera dama”. Així, sense dissimular la rancúnia. També explica al llibre intimitats dels seus fills -pobres, quin parell de progenitors!-, com ara que el seu fill gran va estar un any sense parlar amb el seu pare quan va saber l’afer que ell havia tingut amb Maples.

La indignació amb aquesta senyora que tan poc ajuda les dones en general -i menys encara a les que tenen fills com un acte d’entrega i no per sortir ben parades el dia del divorci- em va servir per passar l’hora més llarga de Catalunya. Com vostès poden entendre, després de conèixer la història del llibre d’Ivana Trump, aterrar al Parlament de Catalunya i sentir Inés Arrimadas després de Puigdemont improvisant un discurs oportunista a la recerca d’un lucre ràpid i primari em va semblar totalment un contínuum.

stats