Un hort a la terrassa

BarcelonaEls horts urbans estan de moda. Però la falta d’espai tira enrere ja que no tothom té una casa amb jardí. Al llibre Tu huerto ecológico en casa (Libros Cúpula), Mariano Bueno explica d’una manera senzilla i fàcil com fer-ne un en espais petits. Us ho expliquem en sis passos.

On cultivar amb poc espai?

“Qualsevol espai de casa amb un mínim de llum i aire ens permetrà cultivar una gran varietat de plantes”, assegura Mariano Bueno. Això, en la pràctica i en la majoria de cases, es tradueix en quatre possibilitats. En primer lloc la cuina, si és un espai que dóna a l’exterior i té garantides unes hores de sol al dia. S’hi poden posar testos o un sistema de safates de diferents alçades. El balcó i la terrassa són una altra bona opció si estan ben orientats, si tenen de quatre a sis hores de sol al dia, i això ens permetrà cultivar més hortalisses que no pas a la cuina. Finalment, els que tenen la sort de tenir un jardí a casa ho tenen més fàcil: només cal decidir què hi volen plantar.

Què podem cultivar?

Mariano Bueno assegura que la cura de les plantes no és complexa ja que, diu, la majoria necessiten atencions similars i, per tant, en podem cultivar de diferents. Les plantes aromàtiques i les remeieres, com la menta, la farigola o el romaní, són una bona opció per als que tenen espais petits però amb bona llum i ventilació. També ho són les hortalisses, que tenen fama de difícils però amb un bon manual es converteixen en assequibles. Els que tenen balcons o terrasses ja es poden atrevir amb arbustos de cultiu relativament fàcil, com el dels gerds o el dels nabius. I els que tenen el privilegi de tenir jardí poden apostar pels arbres fruiters. Una bona idea és plantar cirerers, albercoquers o nesprers, perquè s’adapten molt bé.

Què necessitem?

El més important i fonamental és la llum i el sol, dos elements bàsics perquè les plantes creixin. Pel que fa a les opcions de cultius, n’hi ha moltes: testos, parterres, bancals... Analitzem els més comuns. En primer lloc hi ha els clàssics testos. Cal saber que les plantes no hi poden explorar i expandir les arrels buscant aigua i nutrients, i això condiciona el seu creixement. Per això la terra ha de tenir unes característiques especials, amb gran capacitat d’absorció i retenció de l’aigua i amb bon airejament per no asfixiar les arrels. Això s’aconsegueix normalment amb una barreja de compost que garanteixi els substrats de cultiu necessaris. I recordeu que no cal plantar-les a una profunditat superior als 30 centímetres. Un altre sistema són les taules de cultiu, que ofereixen una superfície més gran que els testos i això permet combinar diferents tipus de plantes. Un altre mètode són els bancals de cultius, que és el sistema més pràctic i eficaç, segons Bueno, ja que poden ser plans o elevats i s’hi pot posar un sistema de goteig i restes orgàniques per facilitar el control de les herbes i reduir els recs.

Les plantes més comunes

Les hortalisses són les plantes que més sovint trobem en els horts domèstics. N’analitzem algunes de les més populars. Carbassó: necessita molt sol i molta aigua, requereix testos grans i profunds que donaran fruits en abundància. Ceba: és un dels cultius obligats per la seva varietat i pels múltiples usos que té a la cuina. Espinacs: és un cultiu fàcil, són bons de plantar a la tardor i a l’hivern i suporten bé la humitat i el fred. Enciam: un altre dels cultius més populars a nivell domèstic perquè és fàcil i es pot fer en qualsevol test, s’adapten bé a tot tipus de terres i només necessiten aigua regularment. Tomàquets: per a molts, l’estrella de l’hort. Els podem cultivar en tomaqueres altes o baixes o en testos. Necessiten llocs resguardats del sol, els agrada la profunditat, aigua regular un cop a la setmana excepte a l’estiu, quan és millor fer-ho dos cops.

Beneficis d’un hort a casa

Els beneficis de tenir un hort a casa són incomptables, diu Mariano Bueno. En primer lloc hi ha el privilegi de tenir fruites i verdures fresques a mà, cultivades per nosaltres, sempre que vulguem. Però aquest expert va més enllà i assegura que rodejar-nos de verd ens allarga la vida i per això es remet a un estudi recent fet al Japó entre més de 3.000 ancians, que va demostrar que els que vivien en zones amb vegetació, amb espais verds i llum natural vivien fins a cinc anys més que els que estaven en nuclis urbans molt congestionats, amb molta contaminació i trànsit o en entorns degradats. És per això que Bueno defensa que els horts, en petita mesura, poden ajudar a aportar aquest punt de verdor que a molta gent li falta a l’entorn de casa seva.

Per què ecològic?

Bueno ho té clar: l’hort ha de ser ecològic. Però per què? En primer lloc, diu, perquè “són més respectuosos amb la vida i l’entorn”. Aquests cultius, diu, respecten més els cicles naturals de la terra, no contaminen i, per tant, ajuden a preservar l’entorn. Un altre motiu és que “són més saludables”. “Estan lliures dels residus tòxics procedents de fertilitzants químics, plaguicides, antibiòtics, conservants i additius químics sintètics”. Un tercer motiu és que els productes ecològics es mantenen frescos durant més temps perquè “tenen menys aigua i més substàncies antioxidants i fitoprotectores”. El quart motiu, segons Bueno, és que són més saborosos ja que “estan produïts de forma artesanal, es deixen el temps necessari per al desenvolupament” i això garanteix que es mantingui el seu sabor autèntic. Finalment l’últim motiu és que ajuden les economies familiars. “Un hort familiar ecològic ben gestionat pot aportar gran part dels aliments frescos de consum diari”, diu Bueno, per reduir així les despeses de compra.