UN PAÍS PER CONFINAR-S'HI

La bellesa de ser qui ets: Menorca sense artificis

Ses Sucreres no és només un hotel, és la materialització d’una filosofia que posa en primer pla l’entorn i la comunitat on vius. També és una casa que en lloc de fonaments té arrels. L’Ignasi de petit ja hi anava, a Ses Sucreres, a comprar-hi llaminadures mentre passava els estius a Ferreries, el poble natal del seu pare, que de jove es va traslladar a Barcelona, i des de llavors sempre més ha enyorat la seva illa i el seu poble. Però anys més tard, l’Stéphanie, la dona de l’Ignasi, va veure que la casa de Ses Sucreres, al nucli antic, es venia. I així va ser com l’Ignasi va tornar al poble natal del seu pare i l’Stéphanie, que és bretona, va trobar un nou lloc on sentir-se a casa. Quan van obrir, fa 10 anys, no hi havia gaire oferta com la proposta que tenen ells: hotels petitons, molt marcats per la personalitat dels seus propietaris i profundament respectuosos amb l’entorn. És per això que tenen la marca Menorca Reserva de Biosfera, un distintiu de sostenibilitat pel que fa al medi ambient, la identitat i la cultura menorquines.

L’amor cap a l’illa, les ganes de protegir-la però alhora d’ensenyar-la i compartir-la és el que defineix aquest hotel de sis habitacions. La casa és del 1844 i va ser rehabilitada amb materials ecològics i prescindint de qualsevol artifici per respectar l’essència del lloc. És un espai senzill, acollidor i eclèctic, on l’art -el majúscul i el minúscul, com ho defineixen ells- hi té cabuda. La parella diu que no pretenen reinventar l’hostaleria però que no volen seguir segons quines convencions. Ofereixen un entorn familiar i tranquil que entronqui amb un valor del qual ells han estat beneficiaris i ara ja són ambaixadors: la generositat menorquina.