12/06/2021

Lilibet Diana: addicció al xou monàrquic

4 min
Lilibet Diana: addicció al xou monàrquic

El príncep Enric d’Anglaterra ho ha passat tan malament formant part de la família reial britànica al llarg de les tres dècades que s’hi ha menjat els torrons que va arribar un moment que no va poder aguantar ni cinc minuts més i va haver de deixar-ho a correcuita. De cop, era insuportable i ja només podia fugir. Va donar a entendre que formar part d’aquella estranya i jeràrquica empresa-família deformava les relacions humanes entre els seus treballadors-parents, i que ja n’havia tingut prou. Abans de tancar la porta per sempre, va dir que bona part de la culpa d’haver-ho passat tan malament a can Windsor va ser de la pressió mediàtica.

Però per allunyar-se de tot allò tan desagradable que havia estat patint per culpa de la pressió mediàtica, va escollir Los Angeles. No devia caure que si ets una persona mundialment coneguda com ell i com la seva dona, Meghan Markle, que si el teu casament ha estat televisat arreu del planeta, i que si la teva àvia és la reina Elisabet II del Regne Unit (i de la Commonwealth) i la teva mare va ser Lady Di, potser Los Angeles no acabava de ser una bona localització per fugir dels focus i dels flaixos que tant t’han turmentat. La ciutat que podríem considerar el bressol dels paparazzis potser és un error estratègic per anar a criar-hi els fills com un ciutadà més, com ha dit que volia fer.

Però aquest canvi de lloc perquè cap de les seves constants vitals canviés -un any i un mes després de sortir de la família reial apareixen cada dia als mitjans...- no ha estat l’únic error del príncep, que també ha decidit trencar els llaços amb un passat familiar tòxic no deixant de parlar en cap moment d’aquest passat familiar tòxic. Amb Oprah Winfrey, amb Dax Shepard al podcast ArmchairExpert o amb James Corden ha materialitzat la seva segona flagrant contradicció, encara pitjor que la primera. Després de deixar La Firma perquè allò l’enfonsava, no ha fet res encara perquè és parli d’ell per algun motiu que no sigui La Firma. És una llàstima que algú amb el temps, els diners i el poder de convocatòria que té ell no hagi sabut motivar cap projecte per demostrar que quan era dins del club estava desaprofitat en el seu etern segon pla...

En tercer lloc, cal destacar la seva addicció als errors de discurs -altrament coneguts com de coherència vital- amb el nom de la seva filla, nascuda fa dos divendres. Algú tan bregat com ell i la seva esposa en la vida mediatitzada -ella era una actriu amb una sèrie que es va veure arreu del món abans de casar-se amb ell- haurien pogut preveure que posar-li Lilibet Diana a la nena que acaben de tenir era ficar-la en un xou que arrossegarà tota la vida, ja que es diu com les dues dones de la família que més enfrontades van arribar a estar.

Lady Di i la seva sogra, les dues dones que la criatura porta a les espatlles, es van arribar a detestar. És cèlebre l’enuig popular del Regne Unit quan, en morir la primera, la segona no va saber perdonar-li que s’hagués divorciat i no va oferir les evidències de dol institucional que el poble lògicament esperava, cosa que va haver de fer amb molt de retard i només motivada per la caiguda de la popularitat a la qual s’estava enfrontant.

Resulta estrany que algú que tenia un desig tan intens de girar full com Enric hagi escollit aquesta combinació de noms, que evoquen directament una de les històries més rocambolesques de la monarquia britànica. És una forma estranya de passar pàgina, la veritat.

Per si no fos prou evident que la decisió aixecaria polseguera, a més, van decidir que el nom de la granítica reina l’hi posarien en versió diminutiva-afectiva. És a dir, en comptes d’Elisabet, Lilibet. Un nom sorgit d’un error de pronúncia que la reina es va posar a si mateixa quan de petita encara no parlava bé i a tothom li va fer gràcia. Des de llavors, a casa l’hi van començar a dir. Tot i això, ja no queda ningú viu que l’hi digui, ja que a casa seva a dia d’avui només hi viu ella i el servei, que li diu her majesty.

Només el seu pare, la seva mare, el seu marit i la seva germana -els ha enterrat a tots- l’hi deien habitualment. Ni els seus fills l’hi han dit mai i menys encara els nets. Per això resultava tan estranya la decisió. Fonts properes al matrimoni Mountabatten-Markle han deixat anar que her majesty els havia donat permís per posar-li el seu nom en versió cuqui a la nena. Buckingham va haver de sortir a desmentir-ho ràpidament aquesta setmana. Si per si sol el nom ja era un xou, la seva gestió és un doble xou. Un cop més resulta molt estrany que no sabessin preveure això, oi?

Amb tot, es pot concloure que Enric i Meghan no estan de sort amb les decisions que prenen, ja que no s’han desempallegat de la monarquia ni de la premsa ni del xou intrafamiliar. Si no demostren algun talent al marge de tot això ben aviat, resultarà molt evident que de la monarquia només els molestaven les obligacions, l’únic que han deixat enrere, ja que la fama, els temes i els ingressos segueixen sent 100% monàrquics...

stats