Un llibre refugiat

DocumentalistaTinc un llibre damunt la taula. Llegint-lo, se m’ha desfet a les mans. El vaig acollir fa dies, abandonat com estava en una lleixa de llibres rebutjats pels seus antics tenidors. Tot i que és una edició rústica, senzilla, el faré re-enquadernar. Vull donar-li una nova oportunitat, talment com a algú que fuig de la seva terra i necessita refer la vida en un altre país. Degut al seu aspecte extern, fins fa ben poc jo tampoc li havia fet cas.

El seu títol em provocava una sensació de rebuig que m’impedia acostar-m’hi, 'El Crist de nou crucificat', de l’escriptor grec Nikos Kazantzakis. Em va fer canviar d’opinió una conversa sobre el llibre (reeditat per Club Editor) a l’”hospital de campanya” de l’església de Santa Anna de Barcelona, en un fred i plujós vespre d’hivern previ a Nadal. L’argument de la novel·la gira al voltant d’un poble de cristians grecs sota domini otomà on, cada set anys, trien els veïns que a la Pasqua següent interpretaran una mena de Passió vivent. Seran Jesús, els apòstols, Judes, la Magdalena... D’un any per l’altre, s’han de preparar per interpretar els respectius papers fins a interioritzar-los plenament.

El conflicte esclata quan arriba a la vila un grup de refugiats –grecs i cristians com ells– demanant-los ajut. Les forces vives, que no volen veure perillar privilegis ni riqueses, els foragiten de mala manera. A la vegada, els escollits per fer la representació viuen una tal transformació que arriben al punt de posar en pràctica radical els ensenyaments de l’Evangeli ajudant els desafavorits, contravenint l’ordre i enfrontant-se al poder. Un llibre oblidat, la conversa en un recer per a necessitats, un grup de fugitius que no troben qui els aculli i un altre titllat de revolucionari per ajudar-los. Un Crist que, si tornés, patiria de nou turment. Coincidències que ressonen al moment present.