Lligar en temps de Tinder

BarcelonaEn un món on les aplicacions mòbils ens faciliten la compra de productes tan variats com un televisor, un conjunt de roba o un paquet de viatge, no és estrany que des de fa uns anys hagin aparegut amb força les aplicacions per trobar parella. De fet, ja el 2015 l’empresa GlobalWebIndex va afirmar que arreu del món hi havia 91 milions de persones registrades en aquesta mena d’aplicacions.

Tot va començar a principis del 2000, quan van sorgir diferents webs de contactes a internet com Meetic, eDarling i Match, uns portals que es basaven en qüestionaris personalitzats i algoritmes que recomanaven a l’usuari contactar amb els usuaris que fossin més compatibles amb el teu perfil. En realitat no deixaven de ser una còpia en versió tecnològica de l’agència de contactes de tota la vida.

Però la veritable revolució va arribar el 2009 amb Grindr, una aplicació dirigida al públic gai en què es podia contactar amb persones segons la proximitat geogràfica i un breu perfil amb fotografia. Aquest va ser el punt de partida per, el 2012, crear Tinder, l’aplicació més popular per trobar cites avui dia. Tot i que cada vegada té més competidors, com Happn, Badoo i AdoptaUnTío, aquesta apli nascuda a Califòrnia ha sabut seduir el públic amb un funcionament simple i efectiu.

Tan sols t’has de registrar amb el perfil de Facebook, seleccionar les fotos que més t’agradin, escriure un breu perfil i especificar la distància de cerca, el sexe i el marge d’edat de les persones que vols conèixer. A partir d’aquí se t’ofereix una àmplia selecció de perfils que, a velocitat sovint vertiginosa, pots acceptar o eliminar amb un còmode moviment tàctil. Si t’agrada el perfil llisca a la dreta; si no t’agrada, a l’esquerra. I si els dos perfils s’han fet un like, aleshores es pot parlar en un xat privat. Aquest funcionament ha fet impacte entre els joves d’entre divuit i vint-i-quatre anys -la meitat del seu públic-, segons dades de Tinder, que opera gairebé a dos-cents països i genera més d’un milió i mig de cites la setmana.

Amor com a producte de consum

“Aquesta apli em dona la tranquil·litat de conèixer nois des del sofà de casa”, explica la Mar, de trenta anys. De fet, aquesta ha passat a ser la seva principal manera de lligar, perquè si una cosa té clara és que quan surt de festa només vol passar-s’ho bé amb la colla d’amics. I mentre la Mar reconeix que només busca perfils amb qui passar una bona estona i poca cosa més, d’altres com el Pau, de trenta-tres anys, han trobat parella estable i ja pensen en el matrimoni. “Vaig tenir moltes cites fallides abans de trobar la bona”, confessa.

El fenomen que estan causant aquesta mena d’aplicacions ja fa que entre els experts es parli de tinderització per fer referència a la gran rapidesa i facilitat d’ús que tenen. “Hem passat de l’artesania d’un procés lent de seducció a una industrialització del flirteig, fins al punt que s’ha convertit en un producte de consum”, explica Francesc Núñez, director dels Estudis d’Humanitats i sociòleg de les emocions de la UOC. Per a l’expert, aquesta facilitat immediata per trobar parella, sigui estable o no, ha banalitzat tot el procés i la màgia del ritual de seducció que sempre hi havia hagut. A més, com que s’és conscient de la facilitat amb què es pot trobar una persona nova, cada vegada resulta més complicat decidir-se per una en concret, o es banalitza tant la relació que es pot deixar en qualsevol moment, sabent que ràpidament se’n trobarà una altra. “És el consumisme aplicat a les relacions de parella”, matisa Núñez, que creu que avui dia les relacions són del tipus monògames successives. És a dir, es tenen diverses parelles al llarg de la vida.

És una nova manera de lligar, però, que ha vingut per quedar-se. “Els més joves ja han naturalitzat aquesta manera de conèixer gent”, explica Ana D. Verdú, doctora en estudis de gènere. Segons l’experta, lligar per internet serà aviat tan normal com enviar un correu electrònic. Però, tot i això, Verdú apunta que amb el temps canviarà l’ideal d’atractiu i la manera de presentar-nos en aquestes aplicacions. “Avui dia la seducció es redueix a l’estètica, especialment en el cas de les dones, que solen mostrar imatges hipersexualitzades per vendre’s”, matisa. Amb el temps, segons Verdú, aquestes imatges cansaran i es buscaran altres maneres de començar relacions.

De fet, des de fa pocs mesos ha sortit al mercat Appetence, la primera aplicació mòbil que predica l’slow dating. El seu funcionament és tot el contrari del que utilitza Tinder. Per començar, la foto de perfil apareix pixelada. L’única manera de poder veure la imatge amb bona resolució és haver compartit abans diverses converses i haver mostrat prou interès per la personalitat del seu protagonista. En definitiva, una aplicació que intenta tornar a predicar que el que importa és l’interior.

Vigilar amb la intimitat

Arran de l’auge de l’ús d’aquestes aplicacions de cites s’han donat casos de persones amb problemes. Es tracta de gent que envia una imatge íntima com a part del procés de seducció, que té com a conseqüència veure-la després difosa per internet sense el seu consentiment. Els perills del sexting són molt latents en aquest tipus de flirteig i des de la iniciativa Pantallas Amigas s’intenta recordar en diferents campanyes que no s’han d’enviar mai imatges de contingut íntim a través del mòbil o l’ordinador a terceres persones, encara que semblin de confiança o que les coneguis en persona.

Les dones, més selectives

A l’apli Tinder les dones solen ser molt més selectives que els homes, o com a mínim això és el que va observar un estudi que va fer l’any passat la Universitat Queen Mary de Londres. Segons els autors de la recerca, els homes aconseguien un match en un 0,6% dels casos mentre que, en canvi, les dones arribaven a un 10,5%. Això feia que ells apostessin per aplicar un “M’agrada” a més candidates, i que elles, trobant-se molts pretendents, afinessin més la cerca. Una altra de les conclusions era que una tàctica perquè els homes tinguessin més èxit era afegir més informació personal al seu perfil. En el cas de les dones s’aconsellava afegir-hi més imatges.