El lloc per meditar

Hi ha una expressió en el budisme zen en referència al zendo, el lloc on es practica la meditació, que és “el bosc dels arbres secs”. La imatge del bosc ve ràpidament a la ment en veure les persones assegudes en el coixí de meditació, amb la columna recta, immòbils i en silenci. Les cames estan creuades amb els genolls recolzats al terra per tenir una base ferma, com els dos extrems d’un trípode, el tercer punt del qual el forma la pelvis, lleugerament desplaçada endavant per mantenir sense esforç la verticalitat de la columna. Per poder descansar els genolls a terra caldrà trobar l’altura correcta del coixí de meditació. Aquesta base és com les arrels de l’arbre, que gràcies a la seva solidesa permeten que el tronc creixi cap al cel. La mateixa direcció que pren la nostra columna vertebral.

El que se’ns pot fer estrany és que es parli d’un bosc d’arbres secs. Secs perquè han perdut totes les fulles. Despullats de tot, tan sols en resta l’essència. En la meditació zen s’insisteix en l’actitud de deixar caure qualsevol desig d’obtenir uns beneficis, de deixar anar també qualsevol aferrament als pensaments, que els deixarem passar com fulles que s’emporta el vent. Per fer-ho posarem l’atenció en el tronc, en les arrels del nostre arbre. Caldrà deixar anar fins i tot les idees prefixades sobre la meditació mateixa. Aquesta actitud fa possible deixar d’esperar el que hem d’aconseguir per obrir-nos completament al moment present, l’únic temps que permet comprendre la pròpia essència.

Finalment, el que defineix el lloc on meditem no és l’espai en si, que pot ser des d’un temple fins a una senzilla habitació, sinó qui habita aquest espai. El que dóna sentit real a aquest lloc són les persones. Els arbres que formen el bosc. Encara que sigui un de sol, una sola persona meditant.

Més continguts de