Benestar

És millor fer esport sols o en companyia?

Les dues opcions tenen avantatges i desavantatges i és important conèixer-los abans de prendre una decisió

5 min
Un grup de persones amb vambes a punt per fer exercici en una imatge de recurs.

BarcelonaSabem del cert que practicar activitat física és una de les peces del trencaclosques que ens ajuda a tenir una vida saludable en tots els sentits. Es pot dur a terme de moltes maneres: practicant diferents esports, siguin organitzats, amb classes dirigides o espontanis i en total llibertat; en entorns diferents, a l’interior o a l’aire lliure; en companyia o sols. Entrenar-se en solitud té una sèrie d'avantatge i inconvenients, igual que fer-ho amb altres persones. Hi ha qui escull una opció o una altra de manera voluntària, mentre que a uns altres no els queda més remei. "Practicar esport acompanyat pot esdevenir una bona forma de conciliar espais socials, de parella, familiars, per compartir amb el nostre entorn. Establint una sinergia entre bons hàbits, oci i vida personal, familiar i social", explica Meritxell Bellatriu, psicòloga esportiva.

Els professionals del sector insisteixen que un dels avantatges de la pràctica en companyia és que l’activitat es converteix, per norma general, en més distreta i més motivant i és un al·licient per a les persones a qui els costa activar-se o no saben com fer el primer pas i, posteriorment, per aconseguir més adherència. “Vaig començar a sortir a caminar perquè volia aprimar-me i ho vaig fer amb una amiga. M’hauria costat molt fer-ho sola”, explica Susana Moreno, una dona a la quarantena que va passar d’un estil de vida sedentari, fa set anys, a començar caminant i, actualment, corre, segueix unes pautes d’entrenament i participa en proves.

Per altra banda, el compromís que adquirim quan fem activitat en companyia és més elevat “tant si parlem del compromís per executar la mateixa activitat i no abandonar, pel sol fet que hem quedat amb una o més persones, com per realitzar-la emprant més esforç del que potser faríem sols”, assegura Bellatriu.

"Les persones que habitualment no fan activitat física, que no ho tenen com un hàbit o que no estan gens motivades, els pot ajudar a fer-ho acompanyats d’un amic, un familiar, un instructor o un grup social per compartir amb persones que sí que ja tenen l’hàbit per poder-los guiar amb més garanties”, apunta Jaume Palau, que es dedica professionalment a l’acompanyament de persones en la pràctica esportiva des de fa més de tres dècades.

Però és cert que el fet de practicar esport en companyia sempre ens farà estar supeditats a uns horaris, a uns ritmes i a unes responsabilitats als quals hem d’estar disposats a assumir i a adaptar-nos. "Cal tenir en compte diferents variables quan fem activitat física amb altres persones: l’objectiu de l’activitat, el nivell dels diferents participants, el tipus d’activitat, l’entorn on es realitza. Sempre serà diferent si aquesta activitat es fa simplement per gaudir-ne, si es fa per millorar el rendiment, per millorar la tècnica, per conèixer nous llocs; si és a l’aire lliure o en un espai tancat; si el grup d’edat és homogeni o molt divers, entre altres consideracions”, especifica Palau.

Una de les coses que haurem de tenir en compte en el moment de triar una activitat física en companyia és l’afinitat entre els participants, ja sigui perquè compartim interessos, gustos, valors i objectius o simplement, si coincidim en horaris o ja ens coneixíem prèviament. “Si tenim en compte aquest darrer aspecte, també hi podem sumar un nou incentiu que és el fet de conèixer gent nova, que ens aporti coses positives”, afegeix l'expert.

Desconnectar de tot i tothom

I, si ens centrem en la pràctica en solitari, aquí també trobem molts punts i efectes positius en diferents aspectes, tal com explica Bellatriu: “En l’àmbit psicològic, si ens fixem en la diferència de fer-ho sols o acompanyats, trobem que la individualitat ens permet un espai únic, lliure; ens facilita centrar-nos en nosaltres mateixos, en els nostres pensaments, en les nostres emocions. Fomenta l’autoreflexió i també la desconnexió de qualsevol preocupació. Ens aporta estar en silenci, amb l’opció de meditar o de centrar-nos únicament en el gaudi de fer una cosa que ens agrada. Precisament, poder focalitzar-nos en nosaltres mateixos, de connectar amb el nostre cos i desconnectar de la resta del món”. Tots aquests aspectes són d’un alt valor qualitatiu tenint en compte que, actualment, és molt complicat trobar moments que propiciïn aquest estadi tan necessari de poder estar amb un mateix i reflexionar o, senzillament, desconnectar de tota la resta.

De totes maneres, per fer esport sols hem de tenir present que, per ser constants, ens caldrà un alt grau de motivació i, tant el compromís que adquirim amb nosaltres mateixos com les ganes que en tinguem, jugaran un paper clau per no abandonar, adherir-nos a l’hàbit i continuar avançant. “Normalment, les persones que acostumen a dur a terme una activitat física en solitari són les que s’automotiven, que tenen uns objectius molt clars o que ja tenen l’activitat física com un hàbit. Aquesta activitat, tant pot ser per lleure, per salut, per canvi d’hàbits, per rendiment, etc., però és clar que aquelles persones que ho fan, saben que és per un benefici personal”, explica Palau.

I, evidentment, un dels aspectes més valorats de la pràctica en solitari és la llibertat absoluta pel que fa a l’horari, lloc, exigència, intensitat o ritme. “Hi ha persones que no necessiten ningú per fer-la, que els agrada gaudir del seu temps, del seu espai, d’estar soles”, afegeix l'expert. Una afirmació que comparteix Susana Moreno: “M’agrada sortir sola, de tant en tant, ja que decideixo el ritme que porto, quan vull parar o seguir corrent i m’aporta sensació de llibertat”. Un altre aspecte a tenir en compte és que tota aquella gent que té poc temps o està supeditada a uns horaris molt diferents de la resta, el fet de no haver de dependre de ningú els facilitarà la pràctica esportiva.

Trobar la millor fórmula

Però, com en tots els àmbits que ens ocupen al llarg de la vida, no tot ha de ser blanc o negre, sinó que hi ha un terme mitjà o moments en què preferim o ens sentim més còmodes fent-ho d’una manera o d’una altra o, per què no, combinant les dues formes. “A mi m’agrada combinar-ho. De vegades, sortir sola se’m fa molt avorrit, sobretot en dies grisos; però, en canvi, unes altres vegades poder fer sortides al meu aire em dona molta pau i en gaudeixo molt”, afirma.

I, com a conclusió final, els experts coincideixen a dir que “pot dependre de cada persona i de la necessitat o prioritat de cada moment. Hi ha qui veu la pràctica esportiva com un espai social i prefereix la companyia i, en canvi, trobem altres persones que declinen aquesta opció per anar al seu aire i al seu ritme. Més que pensar en quina és l'opció ideal, val la pena centrar-nos en nosaltres mateixos, saber les nostres necessitats i trobar la millor fórmula”, conclou la psicòloga esportiva Meritxell Bellatriu.

stats