Colors en temps foscos

El color ha estat present en la història de la indumentària, però no sempre ha estat a l’abast de tothom. Per exemple, en la cultura clàssica occidental era símbol d’estatus i poder. “Ja des de l’Imperi romà, el color era un privilegi dels patricis, i el poble i els esclaus exhibien les seves peces dels colors naturals de les fibres vegetals. Aquesta exclusivitat cromàtica també es va estendre durant tota l’Edat Mitjana”, explica Charo Mora, especialista en cultura de moda. La popularització del color no va arribar fins al segle XVIII, amb l’aparició dels tints sintètics. “És llavors quan els carrers es van omplir de colors”, detalla. Durant l’últim segle el color ha adquirit nous simbolismes i ha anat lligat a èpoques d’incertesa o de rebel·lia. “La gran explosió va tenir lloc a la dècada dels 60 entre els joves que buscaven la fractura amb la generació dels seus pares, hereva de la Segona Guerra Mundial”, diu Charo Mora. I afegeix: “També als anys 70, amb la crisi econòmica més important del segle XX, i als anys 90, amb la utilització del color per part de Gianni Versace al vestuari masculí, que va suposar una revolució”. I ara, segueix a l’alça. “El color més viu i l’estampat han estat presents a les passarel·les i al carrer en aquests últims 20 anys d’alts i baixos. Així que podem dir que la crisi del coronavirus el que ha fet és reforçar una tendència que ja venia de sèrie”, conclou.

“El color influeix en els nostres estats d’ànim i ens dona energia i optimisme”, afirma Rosa Pujol, directora de disseny de la històrica empresa de teixits Gratacós i una de les impulsores de la iniciativa Colour Community. Pujol, apassionada del color, el treballa des de l’àmbit de la creació i la investigació de tendències: “La indústria ha de connectar amb el consumidor, integrar els canvis socials, de pensament i d’actitud davant dels nous escenaris”, diu per explicar com elaboren les previsions del que es portarà en matèria de color, teixit i textura en els pròxims dos anys. Amb aquestes dades, elaboren un informe que servirà de pauta a creatius i dissenyadors. A Gratacós, que enguany bufa 80 espelmes, Pujol és l’encarregada de posar emoció a les col·leccions de teixits que sedueixen la vista i el tacte. “Els teixits ens han d’entusiasmar i han de saber transmetre tota la seva força”, detalla. La col·lecció 2021-22 ja està enllestida, a punt de presentar-se al mercat internacional, i Pujol admet que la crisi els ha donat un empenta per enfortir els seus arguments de venta. “Aquest context inestable ens ha fet accelerar les idees que ja teníem, reforçar-les i projectar-les de cara al futur”, diu Pujol. En aquesta col·lecció de teixits, que després grans marques i dissenyadors compraran per elaborar les futures propostes, els colors vius guanyen pes. “Destaquem una línia de clàssics atemporals, i una altra que redimensiona la fantasia amb grans dosis de color”, diu a mode de conclusió.

A Catalunya una de les marques de moda que abandera la gamma de colors més viva i l’exporta a nivell internacional és Desigual. Juntament amb els estampats i els grafitis, són trets característics que formen part del seu ADN des del 1984, i serveixen per expressar inconformisme, atreviment i diversitat. “Posar-se una peça de roba de colors llampants pot arribar a transformar l’estat d’ànim de les persones”, assegura Guillem Gallego, cap de màrqueting de Desigual, que considera que “ara més que mai el món necessita color i alegria”. El color també reforça el seu lema optimista: “La vida és xula”. “Volem enviar un missatge positiu als consumidors, fidels al nostre esperit de viure el moment i gaudir de la vida, sempre des del respecte i el compromís amb un món millor”, explica Gallego. De fet, la marca ha tret en les últimes setmanes una col·lecció càpsula que convida el consumidor a viure el present i a experimentar el color en totes les seves varietats. Les platges de Miami serveixen de context per expressar la joia de viure.

“En moments difícils les persones ens atrevim molt més a l’hora de vestir, de la mateixa manera que en èpoques de crisi aguditzem l’enginy per posar les poques eines que tenim al nostre abast”, diu Núria Bisbal, directora creativa d’Aldomartins. L’empresa familiar, fundada l’any 1975 a Sant Martí de Tous per Martí Bisbal, planta cara a les èpoques més inestables amb un tipus de roba femenina amb molta identitat visual. “Treballem el punt amb peces acolorides amb relleu i textures”, explica Bisbal. La dissenyadora fa ús de diverses tècniques digitals per crear estampats originals: “Utilitzo diversos programes de dibuix per desenvolupar jacquards i intàrsies de dibuixos exclusius i els faig compatibles amb els programes per teixir”, afegeix. La col·lecció de l’estiu vinent aposta pel color de manera evident: “Durant el confinament he aprofitat per dibuixar i pintar moltíssim i aquesta creativitat es veurà reflectida directament en les noves peces que estem produint”, conclou.

És molt difícil trobar un complement Mietis en tonalitats neutres. La firma igualadina, especialitzada en bosses de pell, abraça el color en totes les seves intensitats: des de les més radiants a les pastel. “Ho fem a través del color-blocking (bloqueig de colors), combinant diverses tonalitats entre elles i creant noves composicions cromàtiques”, explica Maria Fontanellas, fundadora i dissenyadora de Mietis. De fet, el color defineix la marca, així com les formes geomètriques, les ones i la cura pels detalls a través de complements que aposten per l’artesania local. “Mietis parteix d’un imaginari dolç, ple de somnis i records d’infantesa que es materialitza a través dels colors per transmetre aquest sentiment de felicitat i fantasia”, diu Fontanellas. Ara la jove marca de luxe acaba d’estrenar un espai multidisciplinar a Barcelona que combina botiga, atelier i galeria. Les parets i el mobiliari de línies geomètriques no podien ser ni blancs ni negres, sinó de tots els colors possibles.

Cosmètica fluorescent

Fins ara l’etern clàssic de maquillatge que triomfava en temps inestables era el pintallavis vermell. L’accessibilitat i la versatilitat eren els seus punts forts: tant servia d’ombra d’ulls com de coloret o per ressaltar els llavis amb una seductora tonalitat carmesí. Un bé de consum que, segons els experts, aportava poder i seguretat a les dones. És per això que les vendes d’aquest article es disparaven quan les coses anaven mal dades. Ara, amb l’obligatorietat de dur mascareta, les regles del joc canvien.

L’aposta pel color observada en la roba també afecta el maquillatge, i la mirada s’està convertint en el nou focus d’atenció. A la passarel·la, les grans firmes han acompanyat els seus estilismes llampants amb ombres d’ulls d’efecte aquarel·la, com exhibia Oscar de la Renta o, en una altra òrbita, Mark Fast, amb tons neó inspirats en les tribus urbanes dels 90. D’altres com Salvatore Ferragamo o Christian Wijnants s’han decantat pel cantó més experimental de la tendència i han apostat per blocs de color geomètrics sobre les parpelles per un cridaner efecte patchwork o, fins i tot, no han passat inadvertides les línies gràfiques d’aspecte futurista amb eye-liners de colors. Aquesta era l’aposta de Helmut Lang i Courrèges. Per últim, la cosmètica ha vist en els tons dels retoladors fluorescents un gran reclam per atraure l’atenció del consumidor. És el cas de la marca vegana Milk Makeup, que presenta alguns dels seus productes en blau, taronja o rosa fúcsia i en capses reciclables de color verd fluorescent o tons irisats. Per a gustos, colors.