La moda, més enllà dels gèneres

El Museu de Belles Arts de Boston explora les diferències entre la roba per a homes i dones

El departament de moda del Museu de Belles Arts de Boston ocupa un espai amb sostres alts i una prestatgeria de fusta que recorda una classe d’universitat venerable. Fa poc, un dia d’hivern, ens hi van oferir una lliçó sobre com es pot esperar l’inesperable en el món de la moda. Michelle Finamore, comissària de moda del museu, ens va obrir la porta del magatzem on encara guardaven algunes de les peces per a l’exposició Gender bending fashion [Moda de gènere variable], que ja es pot veure i estarà al museu fins al 25 d’agost. Un dels maniquins anava vestit amb una americana estampada amb dibuixos de roses de la marca Comme des Garçons del 2012, combinada amb un kilt negre. Semblava que el maniquí plantegés el motiu de l’exposició: ¿era un conjunt per a un home o per a una dona? ¿Són rellevants aquestes preguntes el 2019?

Els conceptes de gènere neutral o gènere fluid, així com el d’unisex, han sigut alguns dels temes candents del sector de la moda en l’última dècada, i han atret l’atenció, han incitat activistes i han fet experimentar algunes estrelles de Hollywood a la catifa vermella amb peces de gènere poc clar. Des de la perspectiva d’un museu, el tema és tan nou que suposa repensar les bases de la indústria de la moda. “Hem hagut de demanar maniquins nous”, diu Finamore. “Ara els tenim de gènere més neutre i tots són d’un to gris”, explica. L’exposició arriba en un moment que les qüestions de gènere estan, més que mai, d’actualitat. “Gràcies a Déu que el 2019 s’està fent aquesta mostra”, diu el dissenyador Rad Hourani, que treballa a París i que té el mèrit d’haver creat la primera col·lecció unisex i de gènere neutral, el 2007. “Quan vaig començar a tocar aquest tema sabia que no necessitàvem aquestes categories”, diu. Hourani va presentar llavors més de 12 peces sense gènere, incloent-hi botes, pantalons elegants i jaquetes, tot d’un sobri color negre.

A la mostra de Boston hi ha més de 130 peces exhibides, incloent-hi tota mena de peces de vestir, esbossos, fotografies i altres documents que expliquen com vestim el gènere i com això està canviant. Entre els dissenyadors representants hi ha Rei Kawakubo, Jean Paul Gaultier o Alessandro Michele. L’exposició es fixa en els últims avenços en aquest camp -que són molts- i també en les arrels del disseny de gènere fluid a principis del segle XX, incloent-hi l’esmòquing de Marlene Dietrich o la coneguda com a Peacock Revolutionals anys 60, quan la moda masculina va evolucionar dels tradicionals grisos i marrons cap a colors més atrevits i dissenys més cridaners. “És un tema molt oportú”, diu Finamore, que ha estat estudiant aquesta qüestió durant anys. “Hi ha una reflexió sobre què signifiquen els gèneres binaris”, diu. I afegeix: “El que m’agrada d’això és que em permet presentar el que és contemporani però també mirar enrere en la història i pensar en el que ens ha precedit”.

La moda als museus

Tot i que ens empeny cap a un nou territori, Gender bending fashion forma part d’una tendència creixent en el món dels museus que s’ha viscut aquesta última dècada i que és organitzar exposicions de moda. El Costume Institute del Metropolitan Museum of Art (MET) ha liderat aquesta tendència amb exposicions tan populars com la que va organitzar l’any passat sota el títol Heavenly bodies: fashion and the catholic imagination [Cossos celestials: moda i imaginació catòlica], que va rebre 1,65 milions de visitants i es va convertir en la més vista del MET. Però aquesta tendència és a tot arreu. El Museu d’Art de Filadèlfia va tancar fa poc l’exposició Fabulous fashion: from Dior’s new look to now [Moda fabulosa: del new look de Dior a l’actualitat], i al Museu de Belles Arts de Mont-real es pot veure des del setembre la mostra Thierry Mugler: Couturissime. Els museus d’art programen aquestes exhibicions en part perquè pensen que els visitants hi aniran i a més potser acabaran trobant també les pintures i les escultures que són la part central de moltes d’aquestes institucions.

Gender bending fashion pretén atraure nous visitants. “Hem pensat molt sobre qui és la nostra audiència”, diu Mattew Teitelbaum, director del Museu de Belles Arts de Boston. “Volem que la gent pensi que pertany aquí”, diu. Per això Finamore ha anat més enllà de les parets del museu i ha parlat amb persones que tenen molt a dir en l’exposició, com grups de transsexuals o membres de la comunitat queer del món de la moda. “La gent vol saber-ne més, ara mateix, especialment sobre com es representa la comunitat trans i què significa”, diu Finamore. Per assegurar-se que el museu era sensible als problemes de la comunitat va contractar un consultor de gènere perquè revisés els conceptes i el llenguatge de l’exposició.

La importància dels joves

La mostra té una part que porta per nom Fashion and gender lab [Moda i laboratori de gènere] i inclou una biblioteca i un espai perquè els visitants puguin comentar l’exposició. També s’hi podrà veure un àlbum de fotografies digitals format per imatges i històries de 10 persones de Boston que es vesteixen seguint un gènere fluid i que també apareixerà a la web del museu. Les veus joves van especialment buscades. “Vam tenir una conversa apassionant amb el Consell Jove de les Arts”, diu Finamore. “Vam escoltar atentament el que ens van dir, i per a ells la part interessant era la històrica perquè no sabien res del que hi havia abans”. Les opinions i comentaris que va rebre van ser, en alguns casos, incisives, com les que li va fer la bloguera Anita Dolce Vita, propietària i creadora del blog queer dapperQ. “Quan parlem de l’estil queer no estem parlant d’homes gais creant peces de roba binàries per a dones”, diu Dolce Vita. “L’estil queer no és això, és una alteració de tot el sistema”. Ella va compartir el seu punt de vista amb Finamore i li va recomanar la feina que fa Sutzo Clothing, una companyia de Los Angeles que fa roba sense gènere. Tot i que al final Stuzo no està inclosa en l’exposició -la conversa la van tenir massa tard-, Dolce Vita sí que els va incloure en un petit xou de moda que va organitzar el 15 de març com a part dels esdeveniments previs a l’obertura de la mostra.

El dissenyador Hourani creu que aquesta exposició és un pas endavant, tenint en compte que el concepte de gènere fluid és relativament nou per a la majoria de la societat. I rebla: “Per fer una revolució necessites una evolució”.

Més continguts de