Els mosquits: els pitjors enemics a l'estiu

BarcelonaNomés hi ha una cosa que destorba la calma i la placidesa de les nits d’estiu a la fresca: el zum-zum empipador i inoportú dels mosquits. Aquests enemics minúsculs que ens fan la vida impossible els mesos de calor i ens decoren la pell amb petites faves vermelles, la coïssor de les quals fa que no puguem deixar de gratar-nos el braç, la cama, el peu o on sigui que hagin decidit xuclar-nos la sang. Per què ens piquen els mosquits?

“Això que es diu de la sang dolça és una bajanada”, sosté el biòleg Carles Aranda, un dels directors del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat. “Si algú té la sang dolça, s’ha de preocupar perquè vol dir que està molt malament de salut –exposa–. Ens piquen les femelles de mosquit perquè necessiten la sang per poder pondre els ous. També piquen a les aus i a altres mamífers. Però els mosquits no s’alimenten de sang, s’alimenten del sucre del nèctar de les flors”.

Aquests insectes ens detecten sobretot pel diòxid de carboni que traiem en respirar, perquè noten que n’hi ha més que a la resta de l’atmosfera. I també per l’escalfor que desprenem. “Si desprenem més calor, ens picaran més”, diu l’expert, tot i que afegeix que també hi ha altres factors que permeten que ens localitzin, com ara l’olor que fem o els colors que portem. Per això, per evitar atraure’ls més del compte, l’expert recomana no portar roba de colors cridaners ni utilitzar perfums o xampús dolços. “Nosaltres desprenem una olor que ells senten a través dels seus sensors odorífers. I igual que l’olor d’una flor els agradarà més que la d’una altra, amb la nostra olor passarà el mateix”, explica. Que ens piquin més o menys depèn, doncs, de la combinació de tots aquests factors.

Per altra banda, Ramon Grimalt, dermatòleg i professor de la Universitat Internacional de Catalunya, explica que a vegades podem tenir la sensació que els mosquits ens piquen més o menys segons la reacció que ens provoca a la pell. “Una persona pot reaccionar amb una gran fava i, fins i tot, una mica de febre, i a d’altres només els surt un petit granet que no els genera cap molèstia i els fa la sensació que a ells no els piquen -explica-. La majoria de gent es pensa que la reacció és a causa del tipus de picada, però depèn sobretot de la sensibilitat de cada individu, de la pell”.

Antimosquits: no tots funcionen

Els dos experts opinen que la prevenció és el millor remei per a les picades de mosquit, però que cal saber què comprar, ja que actualment al mercat hi ha productes que es venen com a protectors i no tenen cap eficàcia. “Ara s’ha posat molt de moda comprar la polsera als nens que se’n van de colònies, i això té una capacitat de difusió molt baixa. Els mosquits piquen a dos centímetres d’aquestes polseres”, afirma Grimalt. Un altre aparell que els dos experts coincideixen a afirmar que s’ha comprovat que és un frau és el repel·lent de mosquits per ultrasons, que es pot comprar a les farmàcies. “La majoria d’aquests ni tan sols porten ultrasons. Són simples aparells de plàstic amb una llum”, diu el dermatòleg. En relació a aquest aparell, Aranda explica que l’associació de consumidors Facua ja ho va denunciar, però que no va ser retirat amb l’argument que “no fa res, però tampoc fa mal”, i es dóna el cas que “hi ha gent que viatja amb aquest producte a l’estranger, a països on els mosquits transmeten malalties, pensant que estan protegits, i no és així”.

Segons els dos experts, la millor manera de prevenir les picades de mosquit és anar tapats quan s’hi està exposat. “En comptes d’anar amb pantalons curts i sandàlies i omplir-nos de repel·lent, és millor que ens posem pantalons llargs, mitjons i sabates tancades, si sortim a fer un tomb al vespre”, diu Grimalt. Els repel·lents amb EDTA, una substància química, són els més eficaços, però és millor no abusar-ne, ja que tenen components tòxics. “Cal anar amb compte sobretot amb els nens. És millor posar-los pantalons llargs, i repel·lent només als turmells i als canells, que no untar-los tot el cos”, comenta el dermatòleg. “I sobretot no untar-los les mans, ja que se les poden posar a la boca”, afegeix.

Encara que seguim les prevencions adequades, sempre hi haurà un mosquit que superarà totes les barreres i arribarà fins a la nostra pell. En aquest cas, el doctor Grimalt recomana: “Si la picada és local i única, cal tractar-la amb una crema corticoide aplicada quatre o cinc dies, dues vegades per dia”. En canvi, si la picada és múltiple, aconsella “fer el mateix però, a més, prendre’s un antihistamínic per via oral”.

Criar mosquits al jardí de casa

La temporada de mosquits depèn del clima de cada país. Aquí només n’hi ha de març a octubre, perquè a l’hivern fa fred, però als països tropicals hi són tot l’any i a Finlàndia, en canvi, només se’n troben durant dos mesos. I, també, com més plou més mosquits hi ha. Segons Grimalt aquest any, com que la primavera va ser eixuta, no s’han hagut d’atendre excessius casos de picades als hospitals. També Aranda ha notat una disminució sobretot en les classes de mosquit que solen desenvolupar-se en zones inundables, com ara als Aiguamolls de l’Empordà o als deltes de l’Ebre i del Llobregat. “En el seu cicle vital, els mosquits necessiten aigua estancada. La larva de mosquit és un organisme aquàtic. Però hi ha espècies que viuen en aigües estancades de moltes hectàrees i d’altres que poden sobreviure en un tap d’ampolla de plàstic”, explica el biòleg. De fet, dos dels mosquits que més trobem a Catalunya poden viure en condicions així, com són el mosquit comú –el que ens desperta i acostuma a picar a la nit, que es diu Culex pipiens– i el mosquit tigre –l’ Albopictus, que normalment pica de dia i a l’exterior–. Això vol dir que sense voler-ho podem estar criant contínuament mosquits de forma artificial al jardí de casa. “Si es viu en una urbanització on la gent rega les plantes i té objectes de plàstic al pati, segurament n’hi haurà més, i no serà cosa del clima –explica–. És el principal problema del mosquit tigre, que molta gent no sap que n’està criant”.