Una mossegada a l’estiu

L’estiu no s’entén igual si no clavem les dents a un préssec, fruita dolça i molt sucosa, que trobem en diferents varietats. Si voleu tenir un presseguer a casa, heu de tenir present que només els climes càlids o temperats li són totalment favorables, ja que necessita molta calor i molta llum per madurar els fruits. Les ventades fredes i els canvis sobtats de temperatura en perjudiquen el creixement. Per tant, si sou en un lloc amb un clima una mica més fred, mireu de tenir-los arrecerats o protegits per les parets, a banda de triar varietats més tardanes per evitar les glaçades.

Pel que fa al substrat, el presseguer no és gaire exigent. Si li podeu oferir substrats lleugers i fondos, de composició sorrenca, millor que millor. Si en voleu sembrar, tingueu present que les llavors solen donar fàcilment plantes que reprodueixen molt bé les característiques de l’arbre original. Podeu sembrar les llavors immediatament després de la collita o bé quan ja comença a marxar el fred intens. El presseguer dona fruit a partir del seu quart any de creixement, aproximadament. Quan la planta encara és jove l’haureu d’anar adobant cada primavera amb matèria orgànica.

Pel que fa a la poda, n’haureu de fer una per donar-li forma (a principis de primavera), i una segona, anomenada de fructificació, que cal fer cada any. Aquesta és important , ja el presseguer fructifica sobre les branques de fusta de l’any anterior i la part que ja ha fructificat no torna a fer-ho.

La collita dels fruits ha d’esperar fins que hagin madurat del tot; d’aquesta manera són molt fàcils de desprendre de l’arbre i estan preparats perquè els consumim. Pel que fa a les varietats, a casa nostra podeu trobar-ne aquestes: calanda (és un préssec de vinya, de carn groga, sucosa i aromàtica, dels més tardans); paraguaià (és un fruit aplanat, molt dolç, de què hi ha una màxima producció a finals de juliol) o sudanell (és un préssec de vinya gran de color groc, amb la carn també groga, dolça i perfumada, que madura a mitjans d’agost).