'Ara toca córrer', un joc creat per a l'ARA

Perepau Llistosella ha ideat “un joc de recorregut i sensacions” en què l’estratègia i la intel·ligència són fonamentals

Rere unes hores de diversió entre amics o familiars hi pot haver vuit anys de creació. Cada joc té el seu propi procés, la seva inspiració, la seva forma, el seu vestit. La perfecció demana temps i perquè el mecanisme funcioni com un rellotge suís s’ha hagut de provar molts cops i amb molta gent, de diferents edats i indrets. Però el que possiblement costa més temps és tenir una idea. “La idea pot ser un joc en què guanyi el segon”, explica el creador del joc Ara toca córrer, ideat per al diari ARA, Perepau Llistosella. Aquest autor de jocs -mestre de professió fins que va tenir una crisi i va decidir submergir-se de ple en aquesta faceta- explica que un cop es va inspirar veient la cara que feia un segon classificat en una prova dels Jocs Olímpics: “El primer està content perquè ha guanyat; el tercer, perquè ha arribat al límit; però el segon està frustrat”. A partir d’un detall, sorgeix un nou món.

Però hi ha altres maneres d’aconseguir que la inspiració floreixi. Pur atzar i un toc de sort amb la imaginació. Llistosella explica com un dia va agafar unes fitxes que tenia guardades dins un pot i les va llançar a la taula. En aquell moment es va il·luminar i va pensar què passaria si algú agafés una de les peces sense que la resta ho veiés i després preguntés: “Què ha passat?” Un altre mètode més dirigit és la creació de jocs per encàrrec. Els autors es veuen més limitats i van contra rellotge, de manera que la imaginació està sota pressió. El que més interessa a Llistosella és que el joc parteixi d’alguna cosa que no s’hagi vist: “Has de jugar moltes hores i no repetir”.

La segona part del procés de creació d’un joc és “vestir-lo”, ambientar l’escenari. Pot ser una guerra de granotes o una batalla de vikings. El joc ha d’agradar a les editorials. S’ha de portar un projecte vistós i si no s’adapta a les seves expectatives s’ha de canviar -l’última fase del procés de creació-. “El que té més encant d’un joc és que el puguis disfrutar tants cops com vulguis”, detalla Llistosella, que afegeix que “el joc en grup t’absorbeix dins un petit món” en què el temps passa per a la gent sense que se n’adonin.

Un joc per a l’ARA

Perepau Llistosella explica que va idear el joc de l’ARA perquè hi pogués jugar un públic ampli, tant els que estan en edat d’entendre la importància de les regles com els que no -el joc té una versió per jugar amb els més petits de casa-. Pensant en el lector del diari, va decidir fer “un joc de recorregut i de sensacions”. Dos elements han sigut fonamentals en la fabricació del joc: la diversió i la intel·ligència. “T’adones que, quan jugues una partida, la segona serà diferent. Has de pensar”, explica Llistosella, que dóna molta importància a l’estratègia.

Festival del joc a Barcelona

El Dau Barcelona, el festival del joc que organitza l’Ajuntament, arriba aquest any a la quarta edició a Fabra i Coats, al Born Centre Cultural, al Parc de Recerca Creativa i a les places de Sant Andreu els dies 12 i 13 de desembre. El seu comissari, Oriol Comas i Coma, assegura que hi haurà 160 taules per poder jugar. Aquest any el creador de jocs convidat és Roberto Fraga. La Universitat de Barcelona durà a terme un experiment sobre el comportament basat en el joc.

Aquestes són les regles de Tots a córrer:

Clica aquí per descarregar-te el taulell del joc 'Ara toca córrer' en PDF

Necessiteu: 4 peons i una baralla de cartes qualsevol

Cada un dels jugadors agafa les cartes de l’1 al 6 d’un mateix pal i col·loca el seu peó a la casella de sortida. El jugador més gran començarà a jugar i després continuaran els altres jugadors en el sentit de les agulles del rellotge.

Cada jugador, quan li toqui el seu torn, descartarà una de les cartes que tingui a la mà i avançarà el seu peó tantes caselles com indica la carta.

Les cartes descartades quedaran descobertes davant del jugador, visibles per a tothom.

ATENCIÓ! El jugador no podrà utilitzar una carta que el faci arribar a una casella ocupada per un altre peó.

Si caus en una casella de color:

Negre (forat): has de tornar a la casella de sortida.

Groc (sorra): torna enrere fins a la primera casella de color diferent del groc que no estigui ocupada per un altre peó.

Blau (riu): retrocedeix fins a la casella que hi hagi al darrere de l’últim jugador.

GRIS (baixada): recupera totes les cartes descartades.

Marró (pujada): descarta una carta extra que no podràs tornar a utilitzar en aquesta partida.Sempre s’haurà de jugar una carta en cada torn. NOMÉS si no es pot utilitzar cap carta perquè totes les que et queden a la mà et fan coincidir amb un altre peó, perds el torn sense descartar-ne cap.

Si caus a la casella 13, t’has de dirigir a la 7. Si caus a la casella 48, a la 38 (en cas que estiguin buides).

Quan un jugador es queda sense cartes a la mà torna a recuperar les descartades.

Qui guanya?
El jugador que travessa primer la casella meta, sempre que almenys un altre peó estigui situat en una de les últimes 6 caselles (les liles).

Jugar amb menors de 9 anys
Utilitzeu un dau en lloc de les cartes.
Casella gris: torna a tirar.
Casella marró: retrocedeix una casella.
Guanya el primer que arriba a la meta.

Més continguts de