Ni només “nit”, ni només “religions”

La Nit de les Religions torna aquest cap de setmana a Barcelona per mostrar la diversitat de creences

El núvol del no-saber i el núvol d’etiquetes són dues expressions que no ens parlen dels núvols com a tals... La primera és el títol d’un text clàssic de la literatura mística, escrit de manera anònima a l’Anglaterra del segleXIV. La segona, el núvol d’etiquetes, és una de les eines clau per catalogar continguts de la nostra era digital. Dos núvols eteris i pols oposats: l’un per situar-nos en l’abandó i entrar en la contemplació i l’altre per desenvolupar les nostres ànsies de saber, classificar, encapsular. Dos pols que també ens parlen del món espiritual i el material, el ser i el fer, l’eternitat i la transitorietat... Aspectes que, malgrat l’aparença, són complementaris.

La Nit de les Religions és una d’aquestes activitats que ens ajuden a integrar els dos núvols. Per quart any consecutiu, aquest dissabte, 14 de setembre, i diumenge, dia 15, l’Audir -l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional- organitza a Barcelona una proposta que ni es fa només a la nit, ni parla només de religions. Entrem, per tant, en el núvol d’etiquetes, en què “nit” i “religió” van més enllà d’un únic significat tancat. Lliçó que ja la trobem en el mateix títol: qualsevol etiqueta és molt més que la seva definició. Desplegar el programa d’aquesta activitat és endinsar-nos, per tant, en un núvol d’etiquetes plurals, acotades però no esgotades, en què més d’una cinquantena de comunitats i entitats de la ciutat s’uneixen per generar un espai de trobada i coneixement de la diversitat de religions, tradicions espirituals, conviccions i cosmovisions. Un núvol d’etiquetes que s’acosta al núvol del no-saber. Perquè el món que vol oferir aquesta activitat no és una fira de proselitisme, en què cada comunitat lluita amb les altres per oferir un producte més atractiu i millor. No, aquí el joc brut de la política i del màrqueting no hi entra, o, si més no, es deixa fora per unes hores.

Aposta per la convivència

“La Nit funciona perquè hi ha molts voluntaris, especialment joves, que s’hi esforcen molt -explica Clara Fons i Duocastella, membre de l’Audir i directora de la revista Dialogal -. Per a mi és un valor de la Nit que no es veu als mitjans, però és el més preciós que pot passar, perquè implica que les persones joves tenen ganes de construir aquest tipus de lligams. És fantàstic! L’esforç i hores que hi posen és preciós. Els lligams d’amistat que es construeixen aquí no sortiran en cap informe, ni als indicadors, però al final és el que compta, perquè en definitiva això és el ser, més enllà del fer. Al final el que quedarà és això, el que viurà la gent quan visiti les comunitats i els lligams que hem anat creant totes les persones que treballem perquè aquesta nit sigui possible, a més de tots els llaços que es creen entre les persones de les diferents comunitats que es coneixen en les reunions prèvies. Tot l’intercanvi que hi ha és molt bonic i important”.

“Apostar per aquesta iniciativa com a ciutat és un pas endavant, una manera de dir que això val la pena”, continua Fons. I afegeix: “Sembla que les coses surtin del no-res, de manera espontània, però s’ha de valorar l’esforç i la feina que han fet durant molt de temps algunes persones que moltes vegades estaven soles, perquè en aquell moment no es veia la necessitat de la seva feina. Gent a l’ombra que treballava en un context d’incomprensió, com per exemple el director de l’Audir, Francesc Torradeflot, o el sociòleg de la religió Joan Estruch. Pioners amb capacitat d’anar un pas més endavant, d’avançar-se a allò a què després hem hagut de donar resposta, i que van posar les bases futures. Si ells no haguessin fet res, ens hauríem trobat amb moltes complicacions per gestionar l’actual i enorme diversitat social -als carrers, a les aules, als hospitals i cementiris-. Gràcies a la tasca de persones com elles, i de moltes altres, ara podem funcionar d’una manera més cohesionada i sostenible”.

Nou paradigma

Parlem d’etiquetes, de prejudicis que cal trencar, de la necessitat d’escoltar l’altre i de generar espais fonamentats en l’obertura, l’intercanvi, el diàleg. Explica Clara Fons que quan va començar a elaborar el mapa de les religions de Catalunya com a membre d’Isor, l’equip d’investigacions en sociologia de les religions de la UAB, dirigit per Estruch, fa gairebé quinze anys, acostumaven a preguntar-li si era monja. Ara, quan comenta a què es dedica, la gent ho troba molt interessant, fet que explica, segons ella, el canvi que vivim com a societat en relació a aquesta qüestió: “Optem per parlar de religions i conviccions, que és una paraula amb la qual se senten còmodes persones que no volen identificar-se amb l’etiqueta de religió. Potser convicció no és la millor paraula, però és una eina que en aquest moment és útil, ja que som en una època de transició cap a un canvi de paradigma, amb la nova espiritualitat sense religió, en què podem parlar d’interioritat i de recerca de sentit de la vida sense necessitat de referir-nos a una tradició religiosa en concret”.

Una sensibilitat palesa en la nova etapa de la revista Dialogal, un projecte també de l’Audir i enfocat a totes les persones que busquen un sentit a la vida, siguin religioses o no. “He rebut missatges de persones que em pregunten on ha quedat la religió en aquesta nova etapa de la revista, i aquí es veuen les diferents interpretacions que fem d’una etiqueta. Per a mi parlar de la natura, de justícia social o de què fem per cuidar la nostra interioritat en un entorn que ens empeny a consumir i a fer d’una manera frenètica forma part del marc religiós, encara que no parlis d’una institució”, explica Fons.

Una nova sensibilitat que potser no és tan nova, però sí més evident, que fa del respecte per les creences, per aquest núvol d’etiquetes, la prioritat per acostar-nos al núvol del no-saber, espai interior i exterior alhora, de silenci i escolta, de recepció i donació, i que aquest cap de setmana la Nit de les Religions ens convida a equilibrar i, sobretot, a valorar. Sense vergonya. Sense prejudicis. Sense por.

Més continguts de