Estils 21/12/2019

“A l’Àfrica hem après que podem fer qualsevol cosa que ens proposem”

Descobrim l’aventura d’una parella de Sabadell que ha creuat l’Àfrica de nord a sud en 4x4

Cristina Torra
6 min
Moçambic

Barcelona“Un crit al cor de la terra. Camina al meu costat. Que tot és vida al teu voltant. Meravellós regal, brilla. I el món segueix girant per tots igual. Meravellós regal, viure. Sentir l’Àfrica al meu pit. On tots els pobles començaven el camí”. Aquesta cançó de Txarango transporta l’Anna i el Víctor, una parella de 37 i 35 anys de Sabadell, a Burkina Faso. “Conduíem per unes pistes horribles en una zona remota i només vèiem gent i més gent caminant, dones carregades amb llenya al cap i els nens penjats a l’esquena, més nens corrent, cabres, burros... Pols, molta pols. L’Àfrica en estat pur”, recorda l’Anna. És part d’un viatge de més de 20 mesos que els ha portat a recórrer el continent més verge en 4x4. Un recorregut que narren a la web travellingdworld.com.

Van sortir de Sabadell el març del 2018, i sis mesos després van arribar al cap Agulhas, a Sud-àfrica, el punt més meridional del continent. Havien viscut mil i una aventures després de creuar el Marroc, Mauritània, Mali, la Costa d’Ivori, Burkina Faso, Benín, Nigèria, el Camerun, Gabon, el Congo, la República del Congo, Angola, Namíbia i Botswana. A partir d’aquí, van fer base a Sud-àfrica, des d’on han tornat múltiples vegades a Botswana, Namíbia i Angola i han anat a conèixer Lesotho, Moçambic, Zimbàue i Swazilàndia. En total, 80.000 quilòmetres per divuit països a bord d’un Toyota Land Cruiser del 1996.

“Sud-àfrica és un país increïble i ple de contrastos. Té el Parc Nacional Kruguer i queda a prop de Botswana, on la fauna i la natura són brutals”, diu el Víctor. “A més, des d’aquí podem arribar a Angola, un país molt autèntic, amb una varietat ètnica espectacular, un menjar deliciós i uns paisatges increïbles”, afegeix l’Anna. “Ens hem quedat on estem més còmodes i on podem viure l’Àfrica que volíem viure, observant animals en llibertat i compartint temps amb diferents ètnies”, diuen.

“Volíem trencar amb la rutina”

“Creiem que l’Àfrica és el continent més autèntic, però també el més dur. Tot plegat ens motivava, buscàvem trencar amb el que teníem. Estàvem molt immersos en la rutina i necessitàvem alguna cosa que ens trenqués per complet”, recorda l’Anna de quan van decidir emprendre l’aventura. “Era el continent que més ens podia fer sentir que estàvem en un altre món”, diu el Víctor. I després de més d’un any i mig en moviment confirmen que han trobat el que buscaven: “Sobretot hem après que podem fer qualsevol cosa que ens proposem”, assegura l’Anna.

Van comprar un cotxe, el van posar a punt per poder-lo conduir en situacions extremes de sorra, fang i aigua i el van habilitar amb una tenda a sobre on poder dormir i els utensilis bàsics per poder cuinar. “Abans de marxar no teníem ni idea de mecànica, però la gent ens ha ajudat molt i n’acabes aprenent”, explica el Víctor.

També han après a improvisar i no planificar, a tenir més eines per sortir-se’n en situacions complicades i més capacitat de reacció. “Hem après a mimetitzar-nos, a avançar-nos a possibles problemes i a sortir-nos-en de situacions de les quals a Catalunya n’hauríem fet tot un món”, reconeix l’Anna.

Però el més important és que han trencat amb la rutina i que estan buscant una nova manera de guanyar-se la vida. De moment l’Anna no vol tornar a la seva antiga feina en una multinacional farmacèutica i el Víctor renuncia a tornar-se a implicar en l’empresa de botigues d’esports de muntanya de la qual és soci. Els estudis de fotografia d’ell i la gran afició per la imatge d’ella els han portat a emprendre un projecte. “Fem sessions de fotografia gratuïtes a gent local a canvi que ens cedeixin els drets de les imatges per vendre-les”, detalla el Víctor. “Hem trobat una feina que ens aporta molt i ens fa feliços. De moment no guanyem gaire, però estem molt contents”, assegura l’Anna.

“Àfrica treu el millor i el pitjor de tu”

Reconeixen que és un continent dur, sobretot a nivell burocràtic i a les fronteres, on n’han passat de tots colors. “Acaben amb la teva paciència. Aquí tot és arbitrari, no hi ha unes normes com a Europa. Encara que tinguis tots els papers del cotxe i el visat al dia, et poden dir que no entres”, explica l’Anna. “Ells tenen el poder i tu has de claudicar”, diu el Víctor. “Són situacions que et posen al límit i que treuen el millor i el pitjor de tu”, afegeix l’Anna, que recorda que fins a l’Àfrica Central moltes vegades no li dirigien la paraula només pel fet de ser dona. “Però la que parlava francès era jo, no el Víctor, i aquesta situació em provocava una ràbia descomunal”, diu indignada.

També han viscut situacions molt tenses, com quan van haver de creuar 150 quilòmetres al Camerun en plena onada de conflicte. “L’Àfrica ens ha posat a prova, perquè realment hem temut per les nostres vides”, diu el Víctor. “Va ser una situació de molta tensió, en què gairebé no vam parlar, només estàvem pendents de la carretera i que no ens sortís ningú armat. Vam trobar fins a quinze controls en 150 quilòmetres”, recorda l’Anna. “Vam creuar pobles abandonats i el terra estava ple de casquets de bala”, afegeix el Víctor. “Quan vam arribar en una zona segura a Gabon ens va sortir tot, i no va ser res bo”, acaba l’Anna.

Però dels mals moments sempre en surt alguna cosa bona, i ells valoren enormement el fet d’haver tingut tota l’estona la ment treballant per resoldre les mil i una situacions amb les quals s’han trobat. “El fet d’haver superat tots els nostres límits i arribar on volíem arribar és una gran fita”, diu l’Anna.

“Les relacions, intactes”

“Els sis primers mesos de viatge no paràvem de flipar: de com viu la gent, com es mouen, com s’atreveixen a viatjar vuit persones sobre una moto o portar desenes de cadires...”, explica l’Anna. “Impressiona, perquè estàs acostumat que et diguin que l’Àfrica és perillosa. Alguns llocs sí que ho són, però en d’altres et reben amb els braços oberts i gairebé et fan festes de benvinguda. La sensació de poder-te trobar enmig d’una tribu tu sol, compartir experiències i descobrir com són no es paga amb diners”, afegeix. “I més quan t’adones que les relacions entre ells segueixen intactes. Nosaltres les hem perdut, però aquí encara es respira la humanitat”, diu el Víctor. Reconeixen que també hi ha aspectes culturals que no els agraden gens, com “el poc respecte cap a les dones o el poc valor que donen a la vida”, però per al Víctor és gairebé màgic que encara es reuneixin a les entrades de les cases a la tarda “mentre les dones comenten el dia i els nens juguen”. “Em recorda quan era petit i les tardes d’estiu eren llargues”, diu.

L’aventura en família

Hi ha pocs viatgers com l’Anna i el Víctor que s’animin a creuar l’Àfrica en 4x4. El Jon, la Nina i la seva filla de 13 anys, la Bianca, amb el nom grupal de Viajar con Veo Veo, en són uns i, a més, ho fan en família. Ara mateix són a Egipte, després d’haver sortit del País Basc l’estiu del 2017. Primer van posar rumb a l’Àsia, i a principis del 2019 van entrar a l’Àfrica per resseguir les dues costes del continent. Són sincers, i diuen que l’Àfrica no agrada especialment a la seva filla: “És rossa i molt blanca i aquí crida molt l’atenció. Se sent incòmoda cada cop que s’acosten al cotxe i l’analitzen com un bitxo raro”, explica el seu pare. “A més, té l’edat en què, en molts punts del continent, és habitual casar-se, i són molts els homes, sobretot policies de les fronteres, que li han demanat matrimoni”, explica. Tot i així, consideren que quan sigui gran agrairà als pares tot el que aprèn viatjant: “Les diferents cultures que descobreix, les diferències entre rics i pobres i totes les situacions en què ens posa el viatge són un enriquiment brutal per a ella”.

stats