Les reivindicacions pugen a la passarel·la de París

ParísParís tanca les portes a una Setmana de la Moda en què no han faltat les grans maisons, on també s’hi han vist novetats i per sobre de tot ha planat la por al Covid-19. Els assistents a les desfilades s’han saludat amb petons a l’aire, sense tocar-se, i algunes cases de moda han arribat a distribuir mascaretes. Enmig de l'alarma pel coronavirus, fem un repàs a les col·leccions més destacades que s’han vist a la capital de la moda, moltes de les quals han tingut un component reivindicatiu.

L’empoderament de la dona

Patriarcat = emergència climàtica o Consent són alguns dels missatges que es van poder llegir en els panells de colors que el col·lectiu d’art Claire Fontaine va crear per a l’escenografia de l’última desfilada de Dior. Per abordar el “projecte infinit que representa la feminitat”, la directora creativa de la marca Maria Grazia Chiuri incorpora els quadres –un estampat molt apreciat per Christian Dior–, en jerseis jacquard, minifaldilles creuades, impermeables, abrics i ponxos, però també en siluetes boyish, que combina amb botes d’estil militar i fulards lligats al cap.

Entre la moda i l’art

Admirador obsessiu del ceramista japonès Takuro Kuwata, el director creatiu de Loewe, Jonathan Anderson, ha aconseguit trobar la manera de col·laborar-hi. En la nova col·lecció que ha ideat, les peces de Kuwata s’incorporen tant en vestits com en la icònica bossa Flamenco, una manera de continuar creant ponts entre la moda i l’art contemporani. Els volums esculturals marquen les siluetes d’aquesta col·lecció d’una majestuosa riquesa sòbria. La particular cort reial que Anderson imagina per a la firma es vesteix amb mànigues inflades i drapejats, s’adorna el cap amb plomes i presumeix de fermalls-joia que decoren les sabates amb tacó de saló. Fent èmfasi en l’artesania i amb un treball que impressiona, aquest creador originari d’Irlanda del Nord ha tornat a meravellar.

Visió apocalíptica

A les primeres fileres de la desfilada de Balenciaga no s’hi va poder asseure ningú. Estaven inundades com també ho estava el terra per on caminaven les models. Amb una visió apocalíptica, el georgià Demna Gvasalia, director creatiu de la marca, ha dissenyat una munió de siluetes monocromàtiques, privilegiant el color preferit de Cristóbal Balenciaga: el negre. Els volums hiperbòlics, especialment exagerats a les espatlles com a Gvasalia li agrada, tornen a regnar en aquesta col·lecció banyada en un ambient anxiogen. Que la fi del món ens agafi vestint Balenciaga.

El romanticisme obscur

El color negre també predomina a Valentino. Aquesta vegada, però, el seu cap creatiu, Pierpaolo Piccioli, fa un gir al romanticisme contemporani al qual ens ha acostumat, enfosquint-lo, i no només per l’evident ús del negre. Piccioli opta per incorporar en gairebé tots els looks les botes dark, amb plataforma i un cert aire punk, que acompanyen vestits, faldilles i jaquetes fetes majoritàriament amb cuir. L’italià juga amb el codi dels uniformes per posar la persona en un primer pla. “La col·lecció neix del desig d’observar la humanitat de cada individu per realçar els seus sentiments i emocions més enllà de l’edat, el gènere, el color de pell i la disposició”, detalla la nota de la col·lecció. Una altra manera de promoure la igualtat.

El cinema d'autor, en escena

Titulada Arthouse beauty, l’última col·lecció de Givenchy s’inspira en la “bellesa imperfecta d’una heroïna misteriosa de cinema d’autor”, evocant l’obra de la fotògrafa portuguesa Helena Almeida i l’artista italiana Ketty La Rocca. Totes dues, que utilitzen el cos com a tema del seu treball, van fer carrera a la mateixa època que les heroïnes de la Nouvelle Vague. Una visió del cinema d'autor que Clare Waight Keller tradueix en vestits drapejats amb estampats geomètrics, mànigues inflades, abrics asimètrics i guants extra llargs. Els barrets de campana exageradament grans, d’almenys un metre de diàmetre, posen el toc dramàtic a la col·lecció.

La sororitat a la Viard

L’obertura i el tancament d’una desfilada (qui ho fa i com) són els dos moments més importants d’aquest tipus d’espectacle. Caminant de bracet, les models Rianne van Rompaey i Vittoria Ceretti van ser les encarregades de sortit juntes per obrir la desfilada de Chanel, en comptes d'una model sola com s’acostuma a fer. La directora creativa que ha heretat la marca després de la mort de Karl Lagerfeld, Virginie Viard, va voler així escenificar la sororitat en la seva última col·lecció, en la qual el negre i el blanc dominen la gamma cromàtica. Les botes negres amb taló baix i detall de volta marró serveixen de fil conductor a les siluetes: acompanyen els clàssics vestits jaqueta de la firma i els abrics tweed, però també les peces de nit amb mànigues bollades com el que ha lluït Kaia Gerber. La bijuteria i la joieria opulenta completen bona part dels looks, en què els botons tenen un fort protagonisme, especialment en els laterals dels pantalons, que en aquesta col·lecció es presenten semioberts.

Retorn als orígens

Amb el marró com a punt de partida, la firma catalana Yolancris va tornar a París a presentar una nova col·lecció amb peces que l’única tendència que segueixen és la dels seus orígens: el treball artesanal amb una precisió pel mètode de la costura imprescindible. De fet, la col·lecció és “un manifest a favor de la costura”, explica la directora creativa de la marca, Yolanda Pérez. “El color de la terra, la fusta i els arbres” es ramifica en totes les seves tonalitats per donar vida a peces de roba altament treballades amb siluetes copiosament femenines. Faldilles sirena, abrics brodats amb flors tridimensionals, plomes o bé delicades jaquetes bombers amb lluentons són algunes de les peces que s’han confeccionat des del seu taller de l’Hospitalet de Llobregat. Especial menció a les capes, una peça freqüent en les seves col·leccions.

L’auge de la moda africana

Desconegut del gran públic, el nigerià Kenneth Ize ha sorprès amb una primera col·lecció banyada amb els colors de la seva terra. La base de la seva confecció també ve d’allí: és el teixit aso oke, una tècnica creada pel poble ioruba de l’oest d’Àfrica i amb la qual fan els vestits tradicionals per a les grans ocasions. De fet, Ize ha treballat amb artesans locals, inspirant-se en els records que té dels vestits que portava la seva mare quan anava a l’església. Amb un càsting de models d’alt voltatge, la top Naomi Campbell va ser l’encarregada de tancar la desfilada aclamada per un reguitzell d’aplaudiments. Una empenta que sens dubte ha fet parlar encara més del jove de 29 anys.

El compromís pel medi ambient

Preocupada per l’emergència climàtica, la dissenyadora Marine Serre utilitza la moda com a altaveu de qüestions tan rellevants com el consum responsable i el suprareciclatge o upcycling, però també la diversitat en passarel·la (raça, edat i talla). És coherent, doncs, que la nova col·lecció sigui una continuació de la Marea Negra que la firma va presentar l’última temporada i on només hi quedaven uns quants supervivents d’una apocalipsi produïda per les guerres climàtiques i les onades de calor. Les capes, enagos i gel·labes fetes amb estovalles amb brodat anglès o bé els vestits, elaborats amb catifes antigues, són algunes de les peces que ha presentat. Uns looks acompanyats, en ocasions, amb mascaretes, però val a dir que ja fa temps que Serre les incorpora a les seves col·leccions ben abans de l’aparició del Covid-19.