Un viatge olfactiu per les emocions

El món del perfum marida amb les arts i la gastronomia a partir de l'evocació emocional

 

Si us heu preguntat mai per què un perfum o una olor us agrada o alguna altra us provoca un rebuig incomprensible, heu de fer camí cap a la vostra memòria olfactiva, aquesta memòria que és capaç de registrar més de deu mil notes aromàtiques diferents que queden arxivades automàticament al cervell, associades sempre a una experiència, bona o dolenta.

Sandra Iruela, enginyera química, màster en perfumeria i directora de Sandir, des d'on es dedica a dissenyar fragàncies personalitzades i a la formació amb una escola de perfumeria online, explica que els perfums ens atrauen per un component històric (antigament era una forma d'evocar els déus) però sobretot per un instint olfactiu, ja que busquem seduir a través d'una olor. "Ens perfumem perquè aquesta olor formi part de la nostra identitat –diu–, per això no podem comprar un perfum aleatori. Has de buscar aquell perfum que parli de tu, de la teva personalitat i dels teus gustos, que et faci sentir bé. El problema és que no tenim la capacitat de descriure aquella olor i de descriure per què ens agrada". I això per què passa? Doncs perquè el sentit de l'olfacte sovint ha estat menystingut. És evident que l'olfacte és un instint bàsic per a la supervivència; si sentim olor de fum, sabem que alguna cosa es crema, i és el sentit que primer ens ajuda a interpretar l'entorn. Sandra Iruela lamenta, però, que mai ens han ensenyat a olorar: "Ens ensenyen a interpretar melodies o un quadre però no ens ensenyen a olorar. No sabem definir i descriure una olor, i si ho intentem seran sempre descripcions subjectives a les quals arribem a partir dels altres sentits: una olor àcida, potent, que vibra, que és rodona... Això ens ajuda a descriure les olors però ningú no ens ha ensenyat a fer-ho com cal".

En tot cas, tornant a la memòria olfactiva, cal tenir present que el poder de l'olfacte sobre les emocions és enorme. Per què ens agrada molt un perfum i d'altres no i per què el perfum que a mi m'agrada a tu pot no agradar-te gens? "Per una evocació personal –precisa Sandra Iruela–. Hi ha notes olfactives que a priori agraden a tothom; a qui no li agrada una olor de rosa? En principi a tothom li agrada però si t'evoca un record negatiu, no t'agradarà. Són associacions al teu passat, a la teva infantesa, a aspectes molt personals les que determinaran que un perfum t'agradi o no. El cert és que si hi ha algun element que connecta amb tu el sabràs identificar tot i que no sàpigues quin és ni per què". Aquesta connexió té una explicació fisiològica. A l'hipotàlem és on es generen les emocions i una olor va directa allà. "Molts dels nostres records estan influenciats per una olor –insisteix Iruela–. És un sentit primitiu que els humans hem perdut una mica, però que encara té el seu pes perquè és un sentit molt potent".

Maridatge amb perfums

¿Això explica que puguem maridar perfums amb l'art, amb la música... per aquesta connexió emocional que ens ajuda a crear? Sandra Iruela, perfumista, assegura que "hi ha una connexió emocional i a nivell de la música també hi ha un paral·lelisme en el llenguatge. Parlem de notes olfactives i de notes musicals. Quan estan coordinades entre si diem que és un acord musical o olfactiu i aquests acords diem que són harmònics en una fragància i en una melodia. Amb les altres arts també hi ha una connexió evident, perquè una olor pot tenir un color, pot tenir un tacte, la pots visualitzar".

Menció a part mereix la relació del perfum amb la gastronomia, o amb el món del vi, una relació molt estreta que convida a fer maridatges. En saben, d'això, a Teià, on el 2017 va néixer el Maridatge dels Sentits, impulsat per Irene Gisbert, perfumista, antropòloga i cofundadora d'Ainea Perfums. "Sempre he pensat que Teià és la Grasse (la capital del perfum, a la Provença) del nostre territori. A Teià tenim, a més de perfums, vivers de flors i som DO Alella. Ens va semblar que maridar flors, vins i perfums podia ser una idea preciosa". L'objectiu de l'esdeveniment, que aquest any s'ha hagut de suspendre per la pandèmia, és, explica Gisbert, "donar a conèixer el món del perfum i també el de l'olfacte, el gran oblidat dels sentits; reivindicar que som el segon productor del món de perfum, i alhora mostrar que l'olfacte també és cultura": "Hem d'aprendre a donar vida a tots els sentits i acostumar-nos a barrejar totes les coses bones que tenim per gaudir de la vida".

En relació amb el lligam que sorgeix entre perfum i gastronomia, les matèries primeres olfactives que acompanyen la part gastronòmica del maridatge aporten un toc a cada gust, i enalteixen l'elaboració del xef. Afegir a una elaboració matèries primeres olfactives com la canyella, la llimona, la bergamota, la vainilla o el pebre rosa aconsegueix crear una màgia en aquell plat. Irene Gisbert destaca que "els aliments tenen aromes, i en alguns casos, com el de la cuina de la Iolanda Bustos, la cuina s'omple de flors i sensibilitat. Podem fer plats amb infusions de violeta, o gelats de pètals de rosa o galetes d'espígol. En relació amb el món del vi, per exemple, tant perfumistes com sommeliers parlem de notes, acords, composicions, paraules agafades en préstec al món de la música. Compartim la recerca de la bellesa i les emocions, només que amb llenguatges paral·lels".

A l'esdeveniment del Maridatge dels Sentits, a banda de promocionar un concurs internacional de perfums, en cada edició fan protagonista una matèria primera que pot exposar a la perfecció aquest maridatge entre perfum i gastronomia. Com explica Irene Gisbert: "A l'edició del 2021 el fil conductor i, per tant, la primera matèria que caldrà treballar, serà la violeta. El nostre objectiu és que el maridatge el fem entre tots, pastissers, restauradors, forners, viticultors, floricultors i perfumistes", sempre amb l'objectiu de proporcionar experiències sensorials a través de l'olfacte. I és que com va dir Jean Paul Gaultier, "el perfum és la forma més intensa del record".

La reedició d'un clàssic

Amsterdam Llibres torna a posar a l'abast dels lectors i lectores una de les novel·les europees més importants de tots els temps. Es tracta d' El perfum, de Patrick Süskind. En els suburbis miserables del París del segle XVIII neix Jean-Baptiste Grenouille, un infant amb un do innat: un olfacte prodigiós. Abandonat de mà en mà com una càrrega, creix embadalit amb les aromes i les fetors de la capital francesa i treballa d'aprenent d'un cèlebre perfumista que li ensenya el noble art de mesclar olis i herbes exquisides. Però el geni de Grenouille aviat esdevé insaciable i es converteix en un jove fosc i sinistre que persegueix la fórmula més poderosa que mai ha existit: el perfum capaç de provocar el desig de qualsevol persona.

Els millors perfums de l'any

L'Acadèmia del Perfum, en la seva voluntat de divulgació de l'art i la cultura del perfum, ha celebrat recentment el lliurament dels seus Premis Anuals als Millors Perfums de l'Any. En un any rècord de participació, els guanyadors dels millors perfums de l'any 2020 han sigut K de Dolce & Gabbana, com a millor perfum de l'any masculí, i Aura White Magnolia de Loewe com a perfum de l'any femení.