Psicòlegs a través de la pantalla

BarcelonaLa Sílvia encén el portàtil, s’acomoda al llit de la seva habitació i obre l’Skype. Al seu costat, una infusió de te verd i una manta per si li agafa fred. En pocs minuts comença una sessió de teràpia amb el seu psicòleg, que la tracta des de fa anys per qüestions relacionades amb l’estrès. Sempre havia anat a consulta presencialment, però des que es va decretar l’estat d’alarma al març, les sessions han passat a ser online. I ara la Sílvia ja s’hi ha acostumat. ¿Per què haver de desplaçar-se fins a la consulta, si pot fer el mateix des de la comoditat de casa seva?

Com ella, moltes persones ja s’han acostumat a aquesta nova manera de fer teràpia psicològica. I no només això, sinó que arran de la pandèmia aquesta demanda s’ha incrementat. “Encara no tenim dades concretes, però aquesta crisi està generant uns efectes emocionals molt importants entre la població, sobretot estats d’ansietat i depressió”, explica Dolors Liria, experta en psicoteràpia, salut professional i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

Des de l’inici de la pandèmia, els psicòlegs es van veure obligats a fer teràpia de forma online per poder seguir oferint els seus tractaments. Tot i això, igual que la Dolors Liria, molts ja estaven acostumats a oferir aquesta fórmula als pacients que, per diverses raons, no podien anar a la consulta. És el cas de Rosa Sabaté, psicòloga i neuropsicòloga que té consulta presencial a Barcelona i a Sant Quirze del Vallès, però que des de fa deu anys també ofereix teràpia online a molts pacients, alguns que viuen en llocs tan remots com els Estats Units o Austràlia. “Quan vaig anar a viure a Mèxic vaig començar a fer teràpia online amb els pacients que tenia a Catalunya, i quan vaig tornar vaig fer el mateix amb els que feien teràpia presencial amb mi a Mèxic”, explica Sabaté.

Però el canvi important va arribar amb la pandèmia, quan tots els seus pacients no van tenir més opció que posar-se darrere la pantalla. “Al principi molts s'hi mostraven reticents, però quan van veure que el confinament s’allargava es van adonar que, en realitat, no és tan diferent d’una consulta presencial”, diu la psicòloga, que ja s’ha habituat a tota mena de plataformes més enllà de Skype, com Zoom, Google Meet o WhatsApp Video, segons la preferència de cada pacient. Des d’aleshores, també ha tingut més feina que mai: “M’he hagut d’agafar un dia extra a la consulta per atendre persones que estan sobrepassades per la situació, i molts caps de setmana he estat fent webinaris i xerrades en plataformes com Instagram Live parlant sobre com gestionar la por i la incertesa que genera la pandèmia”, explica.

Més agilitat

Per a Rosa Sabaté, l’únic avantatge per al terapeuta que veu en les teràpies online és que les pot fer des de qualsevol lloc del món i que la comunicació, sigui en videotrucada o per telèfon, és molt més àgil que de forma presencial, on els temps són més lents. Més enllà d’això, creu que la resta de beneficis són per al pacient: “Optimitzen el seu temps perquè no s’han de desplaçar i poden parlar des de la comoditat de casa”. Esclar que no a tothom li va bé fer teràpia online, sobretot si no es disposa d’un espai des d’on es pugui parlar amb intimitat o tranquil·litat. “També hi ha molta gent que prefereix venir a la consulta perquè diu que això li permet desconnectar del focus de neguit que té, com ara problemes a casa, amb la parella o els nanos”, matisa.

Per la seva banda, Dolors Liria creu que per als psicòlegs i psicoterapeutes és molt important treballar de forma presencial: “Treballem amb els sentits, i quan hi ha una pantalla entremig alguns d'aquests sentits es perden”. Tampoc es poden fer servir algunes tècniques que sí que es poden usar de forma presencial, però Liria considera que, al final, gràcies a la pantalla, molts matisos del llenguatge no verbal es mantenen i no hi ha tantes limitacions com podria semblar a priori. Això, sumat als avantatges del temps de desplaçament i la facilitat a l’hora de concertar visites, fa que les teràpies online siguin cada vegada més ben acceptades.

Angoixats i desconcertats

Un cop iniciada la sessió online, en aquests últims mesos els terapeutes s’han anat trobant diferents preocupacions entre els pacients. Sabaté explica que durant la primera part de la pandèmia totes les persones que havien estat patint problemes com bullying, assetjament laboral o agorafòbia es van veure alleugerides pel fet d’haver de quedar-se a casa. En canvi, a les persones més actives se’ls va incrementar molt l’ansietat. “El problema ha sigut després, quan els pacients que havien sentit alleugeriment han hagut de tornar a sortir”, continua l’experta. Una altra part dels pacients que també estan patint conseqüències a causa de la pandèmia són els que tenen obsessions relacionades amb la neteja i la higiene. “Portaven tota la vida sent considerades obsessives i ara, de sobte, són vistes com a persones conscienciades amb la societat”, diu Sabaté.

Tot plegat planteja nous reptes entre els psicòlegs. “Hi ha gent que encara no s’ha desconfinat i hi ha empreses els treballadors de les quals ja no volen tornar a l’oficina i prefereixen el teletreball. Fins i tot s’estan donant moltes baixes laborals”, explica l’experta. A més, assegura que ara els psicoterapeutes s’estan trobant cada vegada amb més persones que van a consulta amb casos d’estrès posttraumàtic després d’haver passat el covid a l’UCI. “No és una situació diferent de la d’una persona que hagi anat a la UCI per altres motius”, matisa abans de continuar. Es tracta de superar un procés en què s’ha viscut la por de la mort, sumat al fet que, després, al sortir de l’hospital, aquests pacients han de fer una gran tasca de rehabilitació a causa de la traqueotomia i l’atròfia muscular que han patit. “No sé fins a quin punt la gent és conscient de la necessitat d’acompanyament psicològic que es necessita als hospitals”, reflexiona.

Encarar la situació actual

Des del punt de vista anímic, la situació actual de la pandèmia no serà fàcil de portar. “La gent caurà més fàcilment”, creu Sabaté, “perquè la primera onada va ser fotuda, però va ser la novetat”. Una novetat en què les persones van intentar treure el seu costat més creatiu, com fer manualitats, ioga online o bricolatge. “Estàvem més preparats perquè teníem molta por, però ara ja no tenim aquella por, ara ens hem acostumat al gel i a la mascareta, i la majoria tenim ganes de seguir sortint i quedar amb els amics”, diu la psicòloga. Per això creu que en aquesta segona onada ens hauria costat més haver-nos de confinar. “Ara ens estan posant la por al cos perquè, si ens mobilitzen des de la por, és més fàcil tancar-nos a casa”, conclou.

I com podem encarar aquests temps d’incertesa? Dolors Liria ho té clar: “Hem de procurar centrar-nos en el present, perquè és evident que hi ha una situació que se’ns escapa de les mans, però en el nostre present sí que podem trobar coses que podem controlar, i això ens dona una certa seguretat”. Una mica de seguretat dins de tota aquesta sensació d’inseguretat en què vivim.