¿Saps què porten els productes que et poses a la pell?

Creix la conscienciació sobre els components químics que fan servir les grans marques de cosmètica

¿Creus que la teva crema facial no acaba d’hidratar-te la pell? ¿Et piquen els ulls durant una bona estona després de maquillar-te? Si la resposta a aquestes preguntes quotidianes és sí, alguna cosa falla.

Cada matí milions de persones, sobretot dones, s’unten els dits amb components químics de productes de cosmètica o cura personal. Uns productes que porten substàncies com els ftalats, la benzofenona o els parabens. Els ftalats, per exemple, es fan servir per aconseguir que les fragàncies durin més temps; la benzofenona es troba en productes com la barra de llavis o els esmalts d’ungles, i els parabens són en alguns cosmètics. Tots són disruptors endocrins, és a dir, substàncies químiques que poden alterar diferents sistemes del nostre cos i, segons indiquen alguns estudis, poden arribar a provocar disfuncions i malalties, com la disminució del nombre d’espermatozous, la síndrome d’ovari poliquístic, endometriosi i, fins i tot, càncer de mama.

El documental canadenc Toxic beauty (Phyllis Ellis, 2019), presentat recentment a la mostra de cinema Salut, drets, acció a Barcelona, és l’última plataforma des d’on s’ha tornat a tractar el tema de com la indústria que mou aquests productes s’autoregula i de com intenta amagar casos en què alguns dels seus clients l’han denunciat per haver patit malalties després de fer servir els seus productes.

“Per desgràcia, les indústries són les que tenen el poder, i només quan ja han amortitzat bé un producte el poden arribar a prohibir si és nociu”, explica Montse Escutia, secretària general de l’Associació Vida Sana i coordinadora del projecte Ecoestética. En aquest sentit, creu que al final l’únic poder que tenen les persones és deixar de comprar aquests productes i apostar per la cosmètica natural. “És natural si el 95% dels seus ingredients ho són i la resta són components químics que està demostrat que no són nocius”, aclareix. I, pel que fa a la cosmètica ecològica, matisa que només ho és la que té un certificat especial. “El problema és que encara no hi ha una regulació específica”, explica Escutia, que recomana fixar-se en productes que tinguin certificats com Cosmos Natural, Natrue o BioVidaSana.

Una altra manera de saber més sobre quins són els productes que ens posem al cos és el nou llibre Skintellectual. Cosmética al desnudo: La ciencia que hay detrás de los cosméticos (Arcopress Editorial, 2019), de Cristina Carvajal. Es tracta d’una guia que intenta desxifrar quins components es fan servir en el món de la cosmètica, més enllà de les campanyes de màrqueting. De fet, arran de la desconfiança envers les marques més populars ha sorgit un moviment anomenat clean beauty (cosmètica neta), que consisteix en fabricar productes sense utilitzar fórmules que puguin ser perjudicials per a la salut, encara que tampoc tinguin un certificat mèdic especial. Fins i tot celebrities com Gwyneth Paltrow o Kourtney Kardashian s’han afegit al moviment, aquesta última creant una aplicació que avalua la toxicitat dels productes de cura personal.

Productes ‘do it yourself’

Per a l’activista i educadora Alexx Stuart, no hem evolucionat prou per suportar la ingent quantitat de toxines que hem de filtrar. Amb aquesta idea acaba de publicar Vida low tox (Koan Libros), un manual que dona pautes per viure una vida més saludable centrant-se en quatre vessants: cos, llar, menjar i ment. Unes àrees essencials que, segons l’autora, estan en contacte permanent amb els tòxics, fins al punt que Stuart assegura que hi ha més de 140.000 productes químics sintètics en la nostra vida diària. Per això no només proposa recórrer a marques i botigues considerades low tox (baixes en toxines, en anglès), sinó també que cadascú es fabriqui els seus propis sèrums, mascaretes facials, desodorants, exfoliants i locions corporals. Per exemple, recomana utilitzar olis essencials, com els de copaiba o neroli, per combatre problemes facials tan comuns com la flaccidesa, l’acné o les arrugues.

Fora complexos

Però, més enllà de buscar solucions sobre quins productes són millors per a la nostra pell, algunes expertes reflexionen sobre per què les persones, especialment les dones, senten la necessitat d’utilitzar-los. “Les dones sempre s’han vist obligades a veure’s maques”, remarca Montse Escutia. Per la seva banda, l’autora del llibre S er mujer negra en España (Plan B, 2018), Desirée Bela-Lobedde, que s’autodenomina activista estètica,afegeix que ja no només es tracta de cuidar-se la pell, sinó d’adaptar-se a uns determinats cànons estètics occidentals. “Des de petites, a la televisió sempre hem tingut referents de dones blanques amb ulls clars i cabells llisos”, explica Bela-Lobedde. Un factor que, entre d’altres, ha provocat que generacions de dones d’origen africà hagin fet servir productes per allisar-se els cabells i emblanquir-se la pell des de ben petites. “Això implica haver-se ficat al cos un munt de tòxics durant anys”, lamenta. Conscient de la problemàtica, fa uns anys va decidir deixar-se els cabells “al natural” i va crear un blog en què explicava com poder tenir cura dels cabells afro sense haver-los de castigar amb cap mena de producte nociu. “Moltes dones em van dir que gràcies al blog havien canviat la seva manera de pensar i que tenien més confiança i seguretat en elles mateixes”, explica l’activista, que creu que encara queda molt per fer en relació amb aquest tema.

En una línia semblant, fa poc va sortir un projecte fotogràfic anomenat Epidermis, creat per la fotògrafa Sophie Harris-Taylor, que buscava normalitzar l’acné, la rosàcia i la hiperpigmentació de la pell. Una idea sorgida del moviment skin positive, que des de fa un temps vol convertir-se en el millor aliat de les persones que pateixen aquesta mena d’afeccions cutànies i que acostumen a viure acomplexades i amb la pressió d’haver de tenir una pell perfecta. Un nou pas per normalitzar tots els tipus de pell, no només les pells que, en la majoria de casos, estan retocades amb diverses capes de Photoshop.

Una vida ‘low tox’

La llar és un altre dels pilars en què se centra el manual Vida low tox, perquè, segons l’autora, Alexx Stuart, és un espai on es concentren un bon nombre de components químics, tant en l’aire que respirem com en els productes de neteja que utilitzem, molts dels quals deriven del petroli. Uns productes convencionals que, segons l’activista, es poden substituir per ingredients tan comuns i assequibles com vinagre blanc, olis essencials i sal marina.