Rebequetes i ballarines: reneix el 'twee', l'estètica preferida de les 'tiktokers'

BarcelonaEls revivals estilístics cada cop triguen menys en arribar. Si fa uns anys buscàvem inspiració en la moda de la dècada dels vuitanta, ara només hem de tirar enrere fins a mitjans dels anys 2000. Així ho han sentenciat les tiktokers, que des d'aquesta aplicació plena de músiques i coreografies han pronosticat i impulsat el retorn de l’estètica twee, la mateixa que van posar de moda l’actriu Zoeey Deschanel i la it girl Alexa Chung. Prepareu-vos perquè tornen les rebequetes, les ballarines i tota una corrua de peces d’estil innocent que beuen de la moda dels anys 50 i 60.

Una cerca ràpida a TikTok ens permet descobrir que els vídeos etiquetats amb el hashatg #TweeStyle acumulen més de tretze milions de visualitzacions. La majoria els protagonitzen noies joves que expliquen de forma resumida en què consisteix aquesta estètica. De fons gairebé sempre sona Why do you let me stay here, una de les cançons més conegudes de She & Him, el duo que Zooey Deschanel va muntar el 2006 amb el guitarrista M. Ward, tota una declaració d’intencions que deixa clar qui és la musa de la revalorització del twee.  L'analista de tendències i periodista de moda Mandy Lee (@oldloserinbrooklyn) va incloure el twee entre les seves prediccions estilístiques per al 2022.

La viralitat del moviment d'apreciació del twee va arribar a orelles de Deschanel, que aquest gener va publicar un vídeo a la xarxa social en què sonava la cançó del seu grup mentre s'intercalaven fotos d’ella amb outfits que ha dut al llarg de la seva vida. L'actriu rematava la picada d’ullet a les tiktokers donant les gràcies per haver-li ensenyat què era el twee. “Vas ser la meva inspiració d’estil durant l’adolescència i porto aquesta estètica amb orgull” o “Estic segura que el twee el vas inventar tu” són només alguns dels comentaris de resposta que va rebre el vídeo de l’actriu. 

Quin és el seu origen?

Per molt que ho creguin les fans de l'actriu, Deschanel no va crear aquesta estètica, tot i que n'és una de les representants més conegudes. Els orígens d'aquest corrent són anteriors. La paraula que dona nom a aquest estil és un terme anglès que es defineix com "afectat o excessivament delicat, bufó, simpàtic o pintoresc" i és una derivació de la pronunciació infantil de la paraula sweet, que significa dolç en anglès. Durant anys va ser considerat un adjectiu pejoratiu, fins que el món de la música indie, amb Belle & Sebastian, Camera Obscura o Vampire Weekend com a referents, el va recuperar i reivindicar.

Si bé es considera que aquesta estètica va arrencar a la dècada dels 80, amb l'aparició del twee pop (música de melodies suaus i lletres dolces), la seva època d'esplendor va ser a mitjans de la dècada del 2010. Va ser durant aquells anys quan el periodista i analista cultural Marc Spitz, autor del llibre Twee: The gentle revolution in music, books, television, fashion, and film (Twee, la revolució amable de la música, la literatura, la televisió, la moda i el cinema), el va anomenar "el moviment juvenil més potent des del punk i el hip-hop". "Hi havia dotzenes, desenes, d'elements que es van acumular per crear un moviment que ara la gent entén com una estètica. Si agafes només una d'aquestes coses i la mires, és una curiositat. Però si les valores en conjunt, és una manera d'expressar-te, sobretot si ets jove. És un moviment al qual pots pertànyer, com el punk rock", detalla l'autor.

Poc després de la publicació del llibre de Spitz, el periodista James Parker resumia en un article a The Atlantic els punts fonamentals del twee. "Els valors essencials del twee inclouen una certa desconfiança sana respecte a la vida adulta, una creença ferma en la bondat essencial, la posada en marxa d'un projecte creatiu apassionant (ja sigui una empresa de samarretes o un negoci de menjar ecològic) i el rebuig total del concepte convencional de guai, que es canvia per una mena de fetitxització del nerd, el friqui, el marginat o la verge", explicava.

Pocs anys abans de les publicacions de Spitz i Parker, el 2011 Zooey Deschanel estrenava New girl, una comèdia protagonitzada per una professora aficionada a les manualitats a qui es definia com adorkable, un mot resultant de la fusió entre dork (pallassa) i adorable. El rol era la sublimació de molts dels personatges que havia fet Deschanel al llarg dels anys, amb la protagonista de 500 días juntos com a punt àlgid.

La xarxa social preferida d'aquells anys, Tumblr, s'omplia de fotos de Deschanel, però també d'Alexa Chung –que durant un temps va ser parella d'Alex Turner, líder d'Arctic Monkeys, una de les bandes preferides de les noies twee–, de Taylor Swift, o de fotogrames de God help the girl, el musical dirigit pel cantant de Belle & Sebastian, Stuart Murdoch. També era una de les estrelles d'aquest moviment la precoç bloguera Tavi Gevinson, que el 2010, quan tenia 14 anys, va llançar la revista de cultura pop i moda Rookie, destinada a adolescents. I evidentment, en l'altar twee també hi havia un lloc reservat per Wes Anderson i les seves pel·lícules perquè ¿hi ha alguna cosa més representativa d'aquesta estil que el vestit de la nena de Moonrise Kingdom (2012)? En tota aquesta barreja hi havia una estètica transversal: un armari de roba considerada especialment femenina, amb peces vintage i una mica infantils, i un fervor per elements de decoració antics, com ara màquines d'escriure o càmeres de foto analògiques.

Lexi, d''Euphoria', la nova ídol 'twee'

Si actualment encara s'utilitzés Tumblr, el panteó de deesses twee s'hauria ampliat amb la incorporació d'un personatge sorgit de la sèrie juvenil de moda, Euphoria. Lexi Howard, interpretada per Maude Apatow, representa l'actualització de tots els elements que va popularitzar aquesta estètica. Tímida i aparentment apocada, està acostumada a ser l'espectadora silenciosa de les desgràcies dels personatges que l'envolten, des de la seva millor amiga de la infància, la Rue (Zendaya), fins a la seva exuberant germana gran, la Cassie (Sidney Sweney). La seva personalitat també té un reflex estètic: mentre moltes de les seves companyes llueixen looks inspirats en la moda Y2K –la que va marcar el canvi de mil·lenni i va convertir el glitter i els xandalls en elements imprescindibles de qualsevol armari–, la Lexi porta camises innocents, amb llaços al coll i brodats, i vestits midi estampats.

"La Lexi sempre ha sigut la més conservadora de totes les noies, i també la més estudiosa. Les firmes de roba sobre les quals orbita són femenines però potser d'una manera una mica més intel·lectual que les de la seva germana Cassie", explicava a Vogue la dissenyadora de vestuari de la sèrie, Heidi Bivens. En aquesta segona temporada, el personatge ha guanyat presència i, en conseqüència, també ho ha fet el seu vestuari, que serveix per explicar la seva evolució. Tot i que el twee confia molt en les peces vintage, Bivens, que amb la segona temporada va decidir renunciar a qualsevol tipus de realisme en el vestuari, ha tirat la casa per la finestra. Bona part del vestuari de la Lexi el formen peces de Miu Miu, una marca que és considerada "la germana petita de Prada", la firma que, precisament, vesteix la Cassie durant bona part de la segona temporada.

El vestuari de la Lexi a Euphoria no és per a totes les butxaques i tampoc per a tots els cossos, i això és un element que les tiktokers estan intentant revertir en la seva reivindicació del twee. Com moltes altres modes, aquest estil s'associa a dones primes i una mica lànguides. Ara moltes tiktokers han demostrat a través dels seus vídeos que es pot vestir com la Lexi es tingui el cos que es tingui.