Trepitjant fort cap a la sostenibilitat

BarcelonaFetes a base de nous materials, reciclant-les o fins i tot cuinant-les. Les sabates es poden fabricar de moltes maneres i la tendència de les marques és capgirar els models i elements clàssics. Des del cànem fins al kombutxa, hi ha infinites combinacions de materials amb què s’està investigant.

Sara González de Ubieta va rebre, a principis d’any, el Premi Ciutat de Barcelona de disseny 2019 per un treball recollit a la publicació Pràctica. El jurat va destacar la seva recerca sobre materials sostenibles i no convencionals que replantegen el concepte clàssic de la sabateria. És, precisament, aquesta recerca la que l’ha dut en els últims anys a repensar l’ofici i els seus processos posant el focus en la investigació. “Investigant amb nous materials i mètodes és possible assolir resultats impensables fins ara”, explica la creadora de la marca DeUbieta. “Crec que és important dissenyar des dels materials, perquè els recursos naturals són limitats i cal pensar en la vida real que tindrà un calçat una vegada fabricat”, afegeix la dissenyadora. Entendre la vida dels materials, com es comporten i com crear-ne de nous són tres de les premisses amb les quals treballa Sara González de Ubieta. I no és l’única, perquè hi ha tota un corrent de dissenyadores, marques, professores i estudiants treballant en aquesta línia.

Midó, fusta o arrels per fer sabates

Fa uns anys es va posar de moda un material anomenat Piñatex, una espècie de cuir vegetal fet dels residus de les fibres de fulla de pinya que es produeixen en el procés de collita. Llavors ja semblava revolucionari, però avui dia es treballa amb materials encara més sorprenents.

Cànem, pell de porro, fusta i arrels són només una mostra d’aquests materials que es fan un lloc en la investigació i possible comercialització de calçat. González de Ubieta experimenta amb midó de blat de moro i agar-agar, per exemple, perquè són elements que es poden cuinar i són gelificants. Això implica que es poden modelar i observar com es comporten una vegada s’han refredat. També assaja sabates fetes amb kombutxa, liquen i molsa perquè són materials que creixen i muten. I, per sobre de tot, treballa per fer calçat vegà, sostenible i ètic.

“Nosaltres no fem servir Piñatex perquè estèticament no ens agrada, apuja molt el preu i encara no és 100% orgànic”, assegura Mireia Playà. La dissenyadora de la marca que porta el seu nom prefereix treballar amb fibres sintètiques que imitin la pell i investiga nous teixits amb una base de materials reciclats. “Utilitzem un PU amb un 40% de blat de moro i un 60% polímers sintètics”, comenta.

Consumir és política

“Amb les teves decisions de consum estàs fent política, estàs exercint un vot”, assegura Playà. “Escollir dissenyar unes sabates de pell o de kombutxa és un posicionament no només estètic sinó també polític, perquè els materials que fem servir també parlen de nosaltres”, afegeix De Ubieta. Ambdues coincideixen que comprar un tipus concret o una marca específica de calçat té conseqüències.

Laura González, professora associada de la secció tèxtil del departament de ciència i enginyeria de materials de la UPC, dirigeix actualment el treball de fi de grau d’un alumne que vol investigar els residus tèxtils per fabricar calçat sostenible. González explica que existeix una forta conscienciació sobre els hàbits de consum entre les noves generacions, però “malauradament no són capaços de desvincular-ho del costum de comprar”. González lamenta que és difícil fer efectiva aquesta transformació “perquè les estructures socials, mentals, econòmiques i industrials estan basades en una economia lineal i no circular”.

En la mateixa línia que González, De Ubieta posa de manifest el comportament desigual de la població amb el consum. “Hi ha gent que està conscienciada des de fa anys i ho apliquen a altres àmbits, com l'habitatge o el residu zero, però també n'hi ha que no s’ho plantegen i ho compren tot per Amazon”, conclou.

Procés de fabricació

Com es fabriquen sabates fugint dels materials i processos clàssics? Qui hi ha al darrere d’aquestes creacions? Per què pagar més per unes sabates sostenibles? Aquestes són només algunes de les preguntes a les quals responen sovint Sara González de Ubieta i Mireia Playà. Es tracta, doncs, d’informar, compartir coneixement i posar en valor els dissenys i les matèries amb què es treballa per fer pedagogia i animar a fer el canvi cap a un nou model de consum.

“Si la nostra roba és econòmica i ens dura poc però darrere no hi ha hagut explotació i aquest material és reciclable o biodegradable no em sembla malament. El problema és que aquesta peça no es pugui reciclar i que el preu de producció sigui a costa d'explotar nens, treballadores o animals”, diu González de Ubieta.

“A vegades la gent no entén que una sabata vegana pugui ser igual o més cara que les de pell. Les sabates tenen un preu pel material però també per les mans que les estan produint. Les persones que les dissenyen i fabriquen han de poder cobrar un sou decent”, afegeix Playà.

Futur i tendències

El futur del calçat sostenible passa per seguir investigant i dedicar-hi més recursos que fins ara. Així ho creu González de Ubieta, que demana que s’inverteixi més temps en investigar i menys en produir. “La recerca ens interroga com a consumidors”, apunta.

Pel que fa a les tendències, creu que les marques optaran pels biomaterials com una aposta ferma d’innovar. D'altra banda, González, docent de la UPC, creu que és possible que apareguin nous materials tèxtils, sobretot fibres naturals vegetals. O que s’apliquin al calçat materials ja existents en el sector de la moda. Així i tot, González pensa que la tendència i el futur del calçat passen per fer servir materials reciclats.