L’art del ‘sitting’ no és per a principiants

BarcelonaEn l’argot fashion això de sitting vol dir acompanyar els convidats a una desfilada al lloc exacte on han de seure. Aquesta feina sol fer-la el personal –qualificat– que designa l’organització. I qui són els convidats? Solen dividir-se en quatre grups: les autoritats, les celebritats i els influencers, la premsa i els convidats de les marques. Sobre el paper hauria de ser una feina sense més complicació perquè els seients estan degudament marcats amb noms de pila o un genèric “reservat”. Però les coses no sempre flueixen. Ni entre els convidats, ni entre el públic general. Segons els especialistes en sitting, entre aquests últims també hi ha dos subgrups: el dels despistats i el dels penques.

Els primers entren a la sala de la desfilada, veuen seients buits i, amb bon criteri, van directes a la primera fila. “Que des d’aquí ho veurem millor!” El problema és que aquesta fila –també coneguda com a front row– sol estar reservada per als convidats. Quan se’ls avisa de la confusió, no solen oposar resistència. Com a màxim et deixen anar un... “És que som amigues de Custo!” Qui no ha sigut amiga de Custo en situacions com aquesta? Vinga va, que jo també ho he sigut.

Santa paciència

El grup dels penques és una altra història. No es resignen tan fàcilment a perdre el lloc. Si convé et recitaran la Bíblia en vers. O s’aferraran a la mística de “del barco de Chanquete no nos moverán”. Però els especialistes en sitting estan bregats en mil batalles. Tenen molta paciència i un somriure perenne a la cara. També són bons negociants: els ofereixen passar a segona fila i, si algun convidat falla, saltar a la primera. La fórmula sol resultar. Mentre uns remuguen, els altres respiren alleujats i segueixen treballant. I és que l’art del sitting no és per a principiants. La gran pena pels penques és que pocs convidats fallen. I menys si es tracta d’una desfilada de Custo.