Un viatge a la recerca dels orígens

El turisme genealògic atreu els que volen conèixer la terra dels seus avantpassats

¿Us heu preguntat mai d’on venien els vostres avantpassats? ¿Teniu pares de diferents nacionalitats i desconeixeu una branca de la família? ¿Heu tingut mai un dinar familiar on s’han intercanviat versions contradictòries dels vostres antecessors? Això és el que li passava a Roger Rubio fins fa 3 anys, quan va decidir posar solució a aquest problema i mirar de descobrir els seus veritables orígens. Va encarregar una investigació genealògica a TurisGen, una empresa que barreja la genealogia amb el turisme.

Va ser la dona del Roger, cansada de sentir la mateixa cantarella, qui va proposar buscar els seus veritables orígens. TurisGen va fer una investigació a partir de la data i lloc de naixement, i finalment va confirmar que el Roger, resident a Barcelona, tenia els seus orígens familiars repartits per Caldes i Navarcles, però també tenia familiars que venien de l’Aragó, València i Andalusia.

Després de tenir tota la informació per escrit, el Roger i la seva família van fer un pas més enllà i van demanar una ruta turística pels llocs on havien viscut i treballat els seus avantpassats. “Vam escollir Caldes per proximitat i perquè és on hi havia més documentació”, explica. “Recórrer la ruta fa que pensis més en com van viure els teus antecessors que si només la veus escrita”, considera. Van passar per la casa on van viure els seus familiars i per la fàbrica on van treballar, i van fer el mateix recorregut que feien els seus besavis i rebesavis per anar a la feina. “Et fas una idea de com podien viure, del context històric i de com treballaven”, explica el Roger.

Una empresa pionera

TurisGen és l’única empresa a Catalunya i a Espanya que barreja genealogia amb turisme. “La genealogia és la nostra afició, i ens vam adonar que era de consum propi i que no estava prou reconeguda”, explica Quim Sangrà, que juntament amb Eduard Armengou va crear TurisGen. “És una feina sense formació específica que necessita molts coneixements, rigor i disciplina, i que nosaltres hem après al llarg dels anys”, considera Armengou.

Busquen informació als arxius municipals, als registres civils i eclesiàstics i, després, proposen una ruta turística pels llocs on han trobat la informació. “Vam estar pensant en diferents idees per donar més entitat i prestigi a la genealogia i al final ens va semblar que el turisme genealògic era una bona idea”, explica Sangrà. Per fer les rutes compten amb la col·laboració d’historiadors i persones diverses de l'àmbit local. “És molt enriquidor comptar amb les seves opinions i suggerències. De vegades aporten un plus d’informació que no havíem descobert en la investigació”, diu Sangrà. “Parlem amb alcaldes, amb el savi del poble o amb regidors, i són ells mateixos els que ens fan de guia per aconseguir una ruta molt més personalitzada”, explica Armengou, que diu que de vegades poden arribar a parlar amb algú que porta el mateix cognom que l'interessat. Si en tenen oportunitat també visiten les cases on van néixer o viure els avantpassats dels clients, o els llocs on van treballar.

TurisGen es va posar en marxa fa 3 anys. Des de llavors han fet una trentena d’estudis i una desena de rutes. “És un procés lent. Una investigació genealògica normalment dura 7 o 8 mesos, però també es pot allargar més d’un any”, diu Sangrà. Normalment tiren enrere fins als quarts avis, que se solen situar a principis del segle XIX. Amb els estudis que han fet fins ara s’atreveixen a dir que, principalment, els orígens dels catalans, a part de Catalunya, es troben a Andalusia, el País Valencià i França. També és habitual fer recerca a Cuba, Costa Rica i Mèxic, llocs on històricament s’han desplaçat els catalans. 

Investigació pròpia

La Irene Villena va haver d’anar una mica més lluny per trobar els seus orígens. De pare espanyol i mare filipina, va néixer i viure fins als 12 anys a Barcelona abans de tornar a Granada, d’on venia la família paterna. Als 9 anys, els seus pares la van portar a les Filipines a conèixer els avis i els oncles, però la família es va distanciar i no en va tornar a saber res més. “Quan vaig fer els 30, ara fa tres anys, em va venir la necessitat de tornar a les Filipines”, explica. “Encara que les meves faccions són asiàtiques, m’he criat a Barcelona i de comportament soc 100% occidental”, considera. Ella sabia la història de la seva mare, que als anys 80, quan tan sols tenia 20 anys, va decidir fer realitat el “somni europeu” i va venir a Barcelona a la recerca d’una vida millor. “Però em faltava saber com ho va viure la meva família des de les Filipines”, reconeix. “Només em quedaven records borrosos de la meva estada al país quan tenia 9 anys i per això vaig decidir emprendre aquest viatge sense els meus pares, només amb la meva parella”, explica.

“Si hi hagués anat amb la meva mare no m'hauria amarat tant de la cultura, les sensacions i les emocions que havia de viure, considera. “A part de remoure’m per dins, va ser el primer viatge llarg que vam fer amb el David, la meva parella, i que va donar inici al nostre blog de viatges Tragaviajes.

La Irene va crear un grup privat de Facebook amb tots els membres de la família que va poder reunir i els va enviar un vídeo en què els deia que els volia anar a veure. “La resposta va ser increïble: es van mobilitzar tots, van agafar vacances, es van bolcar per allotjar-nos i ens van deixar la millor habitació”, recorda. Va descobrir que la seva família, tot i que no va acabar d’entendre que la seva mare –la petita de quatre germans– marxés de casa, no li guardava cap rancor. “Es respirava a l’ambient que s’estimaven, tot i el temps i la distància”, considera el David, espectador privilegiat d’aquell moment. “Vaig aprendre que la família sap perdonar, i que encara que hi hagi molts quilòmetres entre els uns i els altres hi ha l’amor, que ens fa estar units només pel fet de portar la mateixa sang”, recorda la Irene.

Més continguts de